Canal central del Gra de Fajol Gran

Vista la qualitat de la neu per fer esquí de muntanya, i fins que la cosa no millori, decidim anar a fer alguna canal a la zona d'ull de Ter. De camí cap a les canals, ja veiem que a l'Estreta del Gra de Fajol Petit (que era la que teníem amb ment) té tots els ressalts amb roca així que decidim anar fins a la base de la canal central del Gran aviam que tal.

Foto de Javier Haro des del Gra de Fajol Petit

La canal Central del Gra de Fajol té uns 300 m i un pendent de fins a 55º amb un petit ressalt al tram del mig. Un cop arribem a la base, es veu que justeja una mica de neu, però amb una mica de sort arribarem a dalt sense quasi tocar roca. A baix, i com al grup hi ha alguns novatos/cagamandurries, decidim encordar-nos amb ensamble. En Maso agafa en Sami i en Dani com aquell que treu a passejar el gos i amb una altre corda ens posem l'Adri i jo. Just a la base coíncidim amb dos grups més que la fan així que al principi acaba sent allò que es diu de maricon l'últim, i aquests acabem sent l'adri i jo.

Foto de Javier Haro des del Gra de Fajol Petit

Un cop ens acostem al tram del ressalt (potser el tram més "delicat" de tot el recorregut) i mentre esperem que acabin de passar tots els altres i ens acabin de tirar totes les pedres que hi ha la muntanya, fem una reunió i l'adri es posa de primer posant quatre ferros i jo el segueixo a darrere. El petit ressalt no hi ha gel i s'ha de superar fent una mica de força de braços i després d'aquest tram, ens tornem a posar amb ensamble fins a dalt i sense més dificultat, això si deixant una timba important a darrere.

Un cop a dalt, baixem per la ruta normal de pujada i som al cotxe a les 3 de la tarda.

Dani, Maso, Samuel, Adri i Joel

Etang de Compte

Sortida familiar i a cotes baixes que avui als cims del pirineu el vent tomba que fa por.
Aixi doncs aprofitem per descobrir un nou racó de l'Ariège. De Merens surt una carretera que en 10 minuts et deixa a un pàrquing a casi 1500m. És la vall que queda a la cara nord de la Tose de Pedourres.

 Amb el cotxe arribem a 1400 m i seguim el camí amb esquís/raquetes fins al parquing de dalt. Allà ens posem de ple al bosc i hem de descalçar fins al Pont des Pierres on comença a abundar la neu i tornem a calçar. Aquesta és una vall molt llarga i amb poc desnivell, pel que es fa poc aconsellable de fer-la amb esquís. El cami segueix el riu pel seu marge dret i va guanyant alçada poc a poc. Passem la petita cabana i passem de llarg el GR10 que porta al Rulhe i seguim fins a l'Etang de Compte (1700m). Allà el vent comença a fer de les seves i decidim seguir un tros més, fins que quan som a la Jasse dels Estagnols el vent ens dona més d'un susto i fem marxa enrere. Jo esquiant em menjo els mocs de valent, primer trencant la crosta com puc i a partir de l'estany decideixo tornar a posar pells fins a baix.

Aquesta vall ha de ser interessant d'agafar-la per dalt, o bé baixant directament la N del Pedourres o bé baixant des de l'Etang de Pedourres fins al Etang de Courat que si que ofereix unes bones pales.

Etienne, Montse, Neus i Joel

Circular al Nérassol

Circular la Pic de Nérassol - Ariège des de l'Hospitalet pujant per la vall de Siscar i baixant per la cara Est i enllaçant amb la vall d'Arques.

Arrenquem a les 9h de l'Hospitalet-pres-l'Andorra (cota 1400m aprox). La nevada d'ahir ha enfarinat el paisatge però prou com per sortir amb els esquís als peus des del cotxe. Aixi doncs arrenquem a peu i ens calcem al cap de 15 minuts fent algun equilibri per no rallar les pells i sabent que aquest últim tram de baixada el farem a peu. Quan arribem al trencant de la Vall de Siscar - Vall d'Arques, el tema ja comença a estar força millor. A partir d'aquest punt s'ha de fer una mica de punteria per endevinar el camí i trobem grans acumulacions de neu.

Fins que no arribem al Barrage no ens toca el sol i arribant a la cabana de la Vésine comença a bufar una mica de vent. Esmorzem dins la cabana contemplant les canals que baixen del Cap de la Cometa del Forn i companyia. Seguim la vall fonda i just abans d'arribar a l'Etang du Siscar comencem a flanquejar cap a la Portella du Sisca amb neu molt canviant i transportada pel vent. Del coll fins a dalt el cim, tot és vidre i es veu que el vent hi ha fet de les seves i ho continua fent, aixi que carreguem taules a l'esquena i pugem fins al cim amb grampons i un fort vent, i creuant els dits perquè la neu de la pala E estigui amb millors condicions.

A dalt ens arrecerem darrera la fita del cim i dinem tranquilament. Hem tardat 4 hores llargues pujant amb la calma i és que la splitboard pesa com una mort. Dia radiant si no fos pel vent i de nou grans vistes als cims veïns. Ens calcem els esquís i després d'observar que tota la neu que falta a la cara oest, està acumulada als primers 50 m de la pala est, decidim agafar aquesta per la dreta on hi ha menys pendent. Al principi la neu és dura, però esgarrapa bé, i poc a poc ha anat transformant i amb algun tram de neu ventada pols disfrutem la baixada.

Com que la neu no és que abundi a cotes baixes, decidim tombar a l'esquerre a l'alçada dels Panells de Nérassol on enganxem un pas estret però factible que ens deixa a l'alçada de la Jasse de Brougnic de la vall d'Arques.

En aquest punt, flanquegem i acabem de baixar encara esquiant fins a la cota 1800m on comença la diagonal i on decidim cuidar les taules i carregar-les a l'esquena i baixem a peu seguint la canalització. Mlt bonica circular i sense ni una ànima en tot el dia.

Eloi, Ian i Joel

Tossa Rodona i Puig dels Trespunts

M'aixeco tard i vaig cap al Col de Pimorent on arribo a les 13h. El Ian i l'Eloi estan a pistes, però a mi em vé més de gust començar l'any esquiant tranquil així que enfilo cap a la vall d'en Garcia. La neu és continua des del coll mateix i aquesta hora, el que sembla que era neu dura-gelada al matí, comença a transformar per estar al dente per la baixada. Mentre pujo, ja veig acumulacions importants a cares E, i descarto baixar per alguna de les pales que baixen directe del Trespunts.

Abans d'arribar a dalt, em trobo amb un mític de l'esquí de muntanya que com a mínim em porta 50 anys d'avantatge i amb uns esquís més o menys de la mateixa edat i em comenta que a la cara nord és tot vidre i que ni Coma d'Or ni Besinés ni res...i efectivament, quan arribo al coll no es pot passar a l'altra banda si no és amb grampons. Pel que sembla va ploure molt i molt amunt i després ho va regelar tot. Aixi doncs, acabo d'enfilar fins al a Tossa Rodona on deixo els esquís i amb grampons vaig fins al Puig dels Trespunts, excel·lent mirador de la zona.

Quan el sol comença a baixar torno cap a la Tossa Rodona, em poso els esquís i començo a baixar la vall amb la primera posta de sol de l'any i una neu transformada que fa delicies.

Joel