La tardor del 2021 ens està tornant tota la neu que no hem disfrutat a principis d'any per la pandèmia. I quina neu!. Quantitat, qualitat i a prop de casa on no hi estem tant acostumats. El dia bo per sortir de la setmana era dijous. Divendres en Samuel i en Xevi ho van esparrecar tot als Rasos i avui sembla que pot haver-hi finestra de 8 a 12 al Prepirineu, doncs la borrasca entra de nord i espero que la Serra del Puigpedrós, Tossa Plana i companyia ens la retinguin tot el matí. Quedem a les 6 a la Pascual amb en Dani i abans de les 8 ja estem posant pells al pàrquing superior del Port de Compte d'Estivella amb les primeres llums d'un matí que de moment promet cel blau.
Fred intents equipant-nos. -5 marca el cotxe d'en Dani i fins que el sol no puja una mica més no entrem en calor. Un cop amb els esquís als peus, remuntem directe cap al sector del Tossal d'Estivella. Hi vaig venir fa potser ja 10 anys amb l'Eloi, i ja aleshores era l'únic sector de l'estació amb bona neu. Avui esperem trobar-hi un congelador amb neu ben seca.
Pugem per la pista de l'esquerra fins a sota el coll. Les solanes ja es van encrostar ahir, així doncs amb raó de més per anar cap a les nord d'Estivella. Costa entrar en calor i ens hem de posar els guants de fred. per notar-nos els dits. Arribem a dalt. Poques traces de moment, i molta pala per petar. Ens tirem per la primera que trobem i gas avall que fa baixada.
Sembla mentida ser novembre, amb aquest fred, amb aquesta neu i al Pre-Pirineu. Arribem a l'arrastre de baix de tot i faig un intent de seguir baixant, fins a les tenebres si hi ha d'haver aquesta neu fins allà baix, però el torrent que segueix és ben espès i en Dani m'agafa per l'orella i em fa entrar amb raó.
Posem les pells remuntem els 200m que ens separen del coll que dona accés de les pistes de Tuixen. No hi he estat mai i em fa gràcia baixar per l'estació d'esquí de FONS. Com diu el seu nom, és això. Un indret preciós amb els arbres carregats fins a dalt de neu però sense massa pendent. Baixem pel tallafoc fins al pàrquing de l'estació i tornem a posar pells sense pensar que ens vigilen des del Camp-Base. Sort en tenim d'en Samuel que es preocupa per nosaltres i vetlla les webcams perquè no ens passi res. Ens caça de ple a les 9:58!! La Mercè d'en Dani sembla que encara no s'ho creu! I en Samuel s'ho ha de mirar més d'una vegada després de veure lo figurin que està en Dani!
Remuntem pel bosc del tallafocs. Potser no hem fet la baixada de la nostra vida arribant aquí baix, però només foquejar pel bosc de l'estació avui ja ha valgut més que la pena i és que perdre's per aquest indret tot escoltant el xerricar de la neu al obrir traça és difícilment explicable amb paraules. Potser les imatges ajuden una mica a comprendre el perquè ens aixequem a aquestes hores el cap de setmana, o perquè passem tant fred algunes estones, o fins hi tot perquè ens allunyem dels nostres tantes hores a vegades. Malgrat acostar-s'hi una mica, les paraules o les imatges son encara a anys llum del que sentim en realitat en moments com aquests...
Tornem a ser al coll que enllaça Tuixen i l'estació del Port del Compte. Una traça puja directe pel mig del bosc cap a la Tossa Pelada. En Dani es vol desabrigar, però preveient que ens tornarem a posar a l'obaga ens deixem les capes posades i seguim amunt primer pel bosc i després per la lloms pelats, d'arbres i també una mica de neu fins arribar a la Tossa Pelada.
Primer i únic cim del dia. Inèdit per en Dani que es voldria escapar fins al Pedró dels Quatre Batlles, però que al final es deixa enredar per acabar saltant per la cara nord que tenim just davant i que ens regala una segona senyora baixada el dia d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada