La primavera passada vaig fer l'última esquiada el 24 de març. Aquest podria afirmar que ha estat l'estiu més llarg amb diferència des de que tinc registres de les sortides al 2008. Quasi 8 mesos...!! i encara sort que avui hi hem anat de rebot, perquè no ens pensàvem que la mini-llevantada de principis de mes deixés aquest regal en forma de mantell nival que ens hem trobat.
Dissabte anem a córrer ben d'hora ben d'hora i ja veiem el que creiem que era l'enfarinada de 5 cm del Pirineu Oriental però al migdia a les xarxes socials el color que mana és el blanc de la neu i el blau del cel. Quina badada. Pobres de nosaltres intentem arreglar la pifia i l'endemà anem a Vallter amb prous incerteses. La primera d'elles és provar a posar a prova el Zoe i veure com es comporta la bateria amb el fred i torb. Arribem al pàrquing superior de Vallter amb un 45% de bateria. De moment pinta bé la cosa. La segona incertesa seria la neu, però està tot ben arrebossat. De fet, ho comentem i hem foquejat per vallter amb pitjors condicions. La tercera, el temps i aquesta és la llepem més. Bé de fet no era gaire incertesa el temps. Els models pintaven núvols i alguna clariana i cops de vent de 50 km/h i això és exactament el que ens hem menjat amb patates.
Sobre la sortida, què dir. Una delícia retrobar-se amb les sensacions de fer lliscar l'esqui per la neu 8 mesos després. Crec que per molt vell que em faci, sempre tindré aquells nervis a la panxa el primer dia de la temporada. Avui no ha estat diferent.
Passem pel superpoblat coll de la Marrana i ens enfilem, com fem bastant sovint últimament, per la Font de la Perdiu i el Puig d'Ombriga. Avui es canvien les tornes. Jo porto el cotxe, en Samuel és el que obra traça i a en Xevi li toca fer de cotxe escombra. Diu que les pells no li aguanten bé, però bé tots sabem que això de tenir pis nou i fer farra rere farra per estrenar-lo li acaben passant factura.
Coronem el Puig d'Ombriaga intentant no sortir volant fins a Carança. Carenegem ràpid i enfilem la pala de Bacivers. No m'agrada esplaiar-m'hi quan està tapat i fa vent, així que avui em poso a davant una mica a les palpentes fins que fem el segon cim del dia. Traiem pells mig com podem i esperem la clariana per veure-hi més enllà de 5 metres. Mica en mica es va obrint el cel i al final acabem trobant hi tot una mica de polsarraca. Tampoc ens flipem que som a Vallter. El vent s'encarrega de recordar-nos-ho a sota els plans tornem a posar pells i anem a buscar el tub-embut que puja al Pic de la Dona.
En Samuel ens fa la pirula i al final ens acaba portant pel llom. Es veu que tants mesos sense torb el trobava a faltar. Bona acumulació de neu a baix que el fa treballar de valent fins a sobre el coll de les Xemeneis on decidim seguir fins al Pic de la Dona. Tercer cim del dia. Gens malament per tantes incerteses com teniem abans de sortir de casa. En Samuel vol seguir saltant valls però tirem avall per la pala sud no fos cas que la pila del cotxe se'm descarregui amb el fred com em fa la del mòbil últimament.
Al final arribem sobrats a casa encara amb 70 km d'autonomia, quasi cap rascada als esquis un bon vendaval i 3 cim al sac.
Sam, Xevi i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada