1/4/15

Ansabère - Lescun

El Circ de Lescun es mereix un punt i apart dins de la Vall d'Aspé. Les seves parets calcàries el converteixen (tal i com he llegit en alguna bibliografia) en les Dolomites dels nostres Pirineus. Anem doncs a passar doncs tres dies amb moltes expectatives cap a les nostres Dolomites.

La previsió meteorològica es compleix i el dimecres es lleva rúfol. Nosaltres per si de cas, pugem cap a les 9 a Lescun a fitxar, no fos cas que s'obrís el dia i ens ho perdéssim. Ja el que en deixen entreveure els núvols des de la carretera d'accés al poble ens sorprèn. Plou i fa núvols baixos durant tot el matí al circ de Lescun, així que aprofitem per investigar totes les possibles vall del Circ. 



Pugem fins a Laberouat, on tenim intenció d'anar-hi demà per pujar al Pic d'Anie...aquí i neva timidament. A continuació anem fins a l'esplanada de Sanchese, una de les possibles rutes per anar a la Mesa de los Tres Reyes, però hi ha massa neu a la pista (1100m....) i no hi podem arribar. Pugem també al Plateau de Lhers amb magnífiques vistes de tot el circ i finalment quan sembla que el cel es comença a trencar, anem cap al pàrquing de Lamareich, amb l'intenció d'anar a les Cabannes d'Ansabère per estirar les cames de la dura jornada d'ahir. De fet, és una sort que avui estigui tapat perquè estem com un parell de tomàquets.





Deixem el cotxe a costat del riu i sembla que ens podrem calçar des d'aquí mateix! Estem a 950m!! i som a l'Abril...aquí deu haver-hi un microclima...


Comencem seguint la pista que es puja a l'estiu amb cotxe fins al pàrquing de Pont de Lamary, on comencem a veure les agulles d'Ansabère (possiblement l'indret més simbòlic d'aquest circ de Lescun). Avui anem en plan passejada total sentint pinçans per tot arreu. A mesura que anem avançant pel mig del bosc cap a les Cabanes, el cel es va aclarint i jugant a la puta i la ramoneta no ens deixa acabar de veure amb claredat les agulles.


 




Anem amb tanta calma que tardem més de 2 hores a arribar a les cabanes. De les 3 cabanes, només en surten les teulades. Dinem i tirem avall tot esperent que s'acabi d'aclarir el cel. No tenim sort...haurem de tornar per la zona abans no s'acabi la setmana, potsert divendres perquè demà anem cap al Pic d'Anie!











Núria i Joel