22/6/14

Pic de la Serrera i Coma del Senyac


Comença l'operació Kilimanjaro...en menys de 40 dies ja estarem volant cap a Tanzània i intentarem assolir el cim més alt del continent Africà a casi 6000m d'alçada...bona excusa per escapar-nos pel pont de Sant Joan a Andorra i entrenar una mica les cames.

El diumenge ens aixequem ben aviat i ens acostem fins al pàrquing de Ransol. Poca gent encara a aquesta hora, un parell de cotxes i gràcies....res a veure amb la trentena de cotxes que trobarem a la tornada.


Feia molts anys que no pujava a la Serrera a l'estiu, ben bé 15, quan encara era un marrec i pujàvem cims amb la família. En fa 3 però que vaig fer aquesta bonica ruta a l'hivern amb en Samuel amb els esquís, però està clar que no té res a veure el paisatge d'hivern amb el d'estiu. El camí segueix el riu des de bon principi i el verd frondós ressalta sobre el blanc de la neu d'alguns dels cims. Baixa aigua a doju, es nota encara el fort desglaç i ja de bon principi, a poc més de 2000m, ja trobem alguna clapa de neu  residual.



El sol comença a picar fort, ens posem barret i gorra però el moreno paleta que ens quedarà no ens el treu ningú. Poca gent a tota la ruta, parem a esmorzar als Estanys de Ransol i seguim la ruta pel camí evident fins al coll dels Meners. L'Estany dels Meners de la Coma encara està ben gelat. Arribem al cim amb poc menys de 3 hores i a bon ritme. Sembla que ens ho hem agafat en serio això de l'entreno pel Kili!




A dalt m'acosto fins a sobre la canal Cebollera per veure'n l'entrada, però fa tanta comba que no aconsegueixo veure'n la sortida. Això pel pròxim hivern serà una apuesta del todo o nada com dirien alguns.

Foto al nostre primer cim i carenegem fins al cim de la Coma del Senyac amb mitja horeta.




Els núvols fan de la seves a la vessant francesa així que no tardem a baixar. Anem fins al coll i veiem una pala franca, que a l'hivern no ens podríem resistir d'esquiar. No portem esquís, així que ens haurem de conformar amb el cangur i fer una baixada ben adrenalítica per quedar molls com ànecs.


Acabem de baixar fins al estany gelat i d'allà fins al segon estany de Ransol. Dubtem entre desfer el camí de pujada o seguir pel GR fins al refugi dels Coms de Jan. La Núria ho té clar, s'ha d'entrenar pel Kili així que cap amunt fins a tocar l'estany Mort i sumar 200m més de desnivell a la ruta i d'allà pel GR fins al refugi i cap al pàrquing.




Molt bon primer dia d'entreno. Després del tute d'avui ja veig més aprop el cim del Kili que esperem poder-vos-ho explicar d'aquí unes poques setmanes.



Núria & Joel

1 comentari:

Núria ha dit...

Bon entreno guapets! A veure si en fem un plegats! que vagi molt béee!