La Múnia

Des del fiasco al Balaitous que no torno havia tornat a posar els peus als Pirineus doncs no podia programar coses massa series amb els problemes de cervicals i preferia fer més bondat i més aviat platja.

Al final tothom es fa enrere i només quedem en Samuel i jo. En Sami l'ha liat parda i li va caure la nevereta sobre el cotxe i no hi podem dormir per ara, així que decidim agafar la furgo i tirem cap a Bielsa amb una bona cleca de sol a tota l'esplanada de Lleida. Sembla que sigui molt lluny però amb menys de 3,5 hores som a Bielsa i 20 minutets més de pista a Chizagues. La pista està en prou bon estat, i amb la furgo no hi tenim pas cap problema.

L'endemà costa aixecar-se, a la nit ha fet una bona tempesta però el dia sembla que aguantarà. El camí és evident i puja amb ganes al principi. Atrapem gent i veiem que tots porten piolet i segur que grampons a la motxilla, i quan arribem a l'alçada dels llacs entenem el perquè! Haguéssim pogut agafar els esquís i tot del tou de neu que hi ha fins al coll. Alguns en veure'ns que anem amb una mà a cada ou com aquell que va a pujar a cabrera ens titlla de novatos, tot i això no ens arruguem i comencem a trepitjar la traça amb la neu molt dura.

Per sort en Samuel ha portat uns grampons, i ens en posem un cada un per si les mosques i l'altre peu l'apretem fort esperant que la sola faci una mica de feina.

La cosa es va posant tiessa i no ho veiem massa clar, agafem unes pedres afilades per fer de piolets i ens desviem de l'itinerari per enfilar-nos per un tros dret on no hi ha neu. Abans del coll toca apretar una mica les dents i fer un flanqueig una mica delicat amb neu.

Un cop al coll no sabem si el temps aguantarà, es tapa amb boira, cau alguna gota, però veient que un grup de Terrassa tiren amunt i "saben" el camí, els seguim a mitja distància. La carena és entretinguda i anem enfilant amb precaució doncs el terreny està una mica moll.

Al cap de ben poc ja arribem al famós "passo del gato". És tal i com l'havía vist en fotos i vídeos, però el que està bé és que no té timba ja que hi ha un replà just a sota. Es pot pujar per un parell de llocs amb facilitat, per la dreta hi ha una corda fixa. 

Després del paso del gato, hi ha alguna placa una mica llisa però que es deixar fer molt bé, i després mitja horeta més fins a dalt de carena-cresta entretinguda sense massa dificultat.

La boira fa fent la guitza fins a dalt, fins hi tot sembla que cau algun floc de neu i no ens encantem a baixar. Una llàstima perquè ha de ser un mirador excepcional de tota la zona de Gavarnie - Montperdut.

Quan ja portem uns minuts de baixada, el cel s'aclareix una mica i ens permet contemplar el circ de Troumouse i fins al Midi de Bigorre.

La desgrimpada de la cresta es fa bé, amb cuidado al paso del gato i la baixada des del coll sense més problemes, això si utilitzant un parell de pedres llargadures com a piolets i després ja fins al cotxe i cap a la Plana falta gent!

Samuel i Joel