10/8/08

Transalpina - Etapa 1


Sankt Anton - Galtür:

Dades tècniques de l'etapa:


Longitud: 36.74 Km
Temps sobre la bici: 3h13min
Velocitat mitja: 11.4 km/h
Desnivell positiu: 1207m
Desnivell total: 250 m
Alçada màxima: 2270m
Pendent mitja: 7%
Pendent màxima: 27%



L’etapa comença pujant per la carretera durant un parell de km, fins que a apareix la pista forestal a l’esquerre, camí que seguim i que puja contínuament però no molt fort.
Aquí es nota i força el cansanci acumulat del viatge, sembla que falta poc...però no...necessitem un descans!!




El camí va seguint sempre pel costat del riu fins arribar a un petit refugi-cabana on la pista ampla fins ara perfectament ciclable, s’acaba i es converteix en un corriol, que amb la pluja del matí està ben enfangat i fa quasi impossible de seguir sobre la bici. El començament pla, però després s’empina com una mala cosa...qui el va parir quin patir...tardem potser prop d’una hora arribar al coll..i clar val més passar l’estona com es pot (que si posant-se de peus al riu, fent fotos a les vaques ;-))




Finalment, després de deixar-hi la pell per primera vegada (pobres innocents, no sabíem el que ens esperava), arribem al coll on pocs metres més amunt hi ha el .... Hütte = refugi i un llac de pel·lícula. Estem a 2300m i ens espera una baixada de vertigo!, tant de vertigo i tant emocionats la fem que ens passem de llarg i hem de remuntar les paelles amb el “molinillo” a excepció de l’Edu, que se’l guarda a la recamara.




Així doncs, agafem el camí correcte i ens dirigim direcció a Ischgl (si Ischgl tal que qual es llegeix doncs es pronuncia...és que van cares les vocals a austria i clar no fós cas que les intercalessim!). El primer poble que ens trobem és Galtur, un poble mort mort, on tobem un bed & breakfast per 19 eurets.




El sopar deixa bastant que desitjar ja que a l’únic restaurant (si és que aquest és el nom que es mereix aquell antro) ens hem de comformar amb uns simples frankfurts i brod que més hagués valgut donar-lo a les gallines.....sort que l’endemà l'ezmorzar ho arreglaria tot...