Vall de Galba

Primera sortida de l'hivern a les muntanyes "de prop" de casa, i no parlo d'Ulldeter ni de la Cerdanya, sinó de la Cerdanya francesa, que hi tenim ja més de dues hores bones de cotxe. Ha nevat un pam de neu a la cara nord del Pirineu i intentem aprofitar l'escassa capa dura de neu glaçada que ja hi havia a la vall de Galba, per tornar-ne a fer les delícies, després de conèixer-la per primera vegada ja farà aviat 16 anys.  

Sempre l'he tingut en un pedestal aquesta vall des de que la vaig trepitjar. Potser per lo salvatge que és, i l'accés prou "llarg" per accedir-hi, junt amb els estanys de Camporells, el fan des del meu punt de vista l'indret més autèntic del Pirineu Oriental. 

Avui, preveient que hi haurà una marabunta al pàrquing de l'Estació de Formigueres, intentem sortir una mica aviat, prou com per arribar just a temps d'aparcar a les 9, i salvar-nos de caminar més d'un quilòmetre per la carretera abans no s'acabin les places d'aparcament. 

Dia assoleiat però fred. Típic d'hivern que manté la neu ben pols allà o no l'ha ventat. Sortim resseguint el telecadira per dins el bosc fins dalt la Serra de Mauri. Molta molta gent fer esquí de muntanya avui aquí i en general a tot arreu des de fa 5-10 anys. Res a veure amb fa 20 anys, quan érem quatre arreplegats i totes les valls eren per nosaltres. 

Baixem fins al estanys de Camporells, amb alguna rascada i caiguda força important amb la neu escassa que hi trobem i un cop allà toca seguir el camí de les formigues fins a dalt del Mortiers. 

Comencem a baixar per la pala que ressegueix el rec de la Peira Escrita, fins a sota l'Estany del Diable. Neu pols seca però amb molts taurons o gel a sota. Un cop sota el Terrers, remuntem la seva pala est fins al cim, amb una mica de vent, i veient que la pala està una mica crosta/primavera, resseguim la carena fins arribar a sobre l'Estany del Diable on veiem el cel. 

Fem els que seran sens dubte els girs de la temporada. Curt però intens. Molt intens. La carenejada s'ha amortitzat de seguida i seguim baixant les suaus pales de la vall que permeten triar, jugar i remenar aquesta neu que la vida ens ha regalat avui. Un cop al pont, agafem la pista i toca el llarg retorn fins al pàrquing per completar els 23Km de ruta avui i prop de 1600m de desnivell. 

Exprimint al màxim les sortides que aquest hivern seran escadusseres. 

Dani, Xevi i Joel