Grand Pic de Lauziere.

 Avui anem a al Massís de Lauziere, de cims més modestos que els seus veïns dels Alps, però pel que hem vist avui molt més esquiable i on es pot treure molt suc. 

El punt de sortida és Celliers (1400m), on ja veiem molt de moviment de cotxes de i gent que comença a foquejar. El nostre objectiu és el Gran Pic de Lauziere, sostre del Massís i únic que conservar un glaciar (petit) a la seva gèlida cubeta. Comencem foquejant per la carretera ja tallada que porta al coll de la Madeleine ben bé dos quilòmetres fins arribar al revolt on comencem a remuntar per la vall que porten a les Agulles de la Balme. Això és el Bastiments d'aquesta part dels Alps, potser 100 persones pujat per la vall i evidentment traça més que feta.

Anem guanyant alçada i veient que les múltiples opcions que es van obrin. No tenim massa clar el camí a seguir, però seguim amunt i tombem cap a l'esquerra amb el que sembla la traça que va a buscar el Col de la Valette (2400m). 

Seguim remuntant fins al coll amb un paisatge de somnis. Allà fem un flanqueig per plantar-nos al Col des Aiguillons i perdent 50m de cota ja som al peu del glaciar apunt per encara l'última pujada.

La pujada pel glaciar no té gaire més secret, no és molt dret, però no tenim clar com acaba de remuntar fins al cim final. La ressenya que havíem trobat no deia que fos especialment difícil. S'arriba a la part dreta de dalt del glaciar (2700m) i queden un metres finals d'aresta nord molt exposats cap a la vessant oest on no val caure i amb algun tros de rampa que supera fàcilment els 40 graus (PD). L'Eloi no té grampons, i jo si però no el piolet. Veiem que algun francès s'equipa amb corda i tot per remuntar el tram final, però nosaltres després de fer una amago d'intentar-ho, decidim deixar-ho aquí i feinades tenim per desfer el curt tram que hem fet. Avui toca assegurar el retorn a casa i renunciar a aquest últims metres fins al cim.

Ara ja només toca baixar per la vall veïna a la que hem pujat, la combe de la Valette, primer amb neu bona, pols a tram inclús, però més avall tornem a trobar crosta i una mica de primavera fins arribar a la carretera on toca remar prou i esquiar alguns allaus de fusió fins arribar al cotxe.

Eloi i Joel