Anem a Núria amb en Samuel. Ha costat dues temporades però al final els inèdits ens hem fet tots tres el forfet d'esquí de muntanya. Mentre pugem amb el primer cremallera anem discutint possibles rutes per fer sense treure'n massa l'aigua clara. No és fins que baixem del tren que decidim aventurar-nos a una vall que a l'hivern no hem fet cap dels dos que la vall de la Coma d'Eina, a l'esquerra de la vall del Noufonts.
Travessem el riu i flanquegem per sobre seu per accedir-hi intentant no fer un strike directe al riu. Neu prou dura de moment però que mossega bé. Un cop dalt el replà, la solitud de la vall es fa evident. No hi ha ni una ànima, i en prou feines seguim una antiga traça d'esquí.
Sempre m'havia semblat una vall molt poc esquiable i avui m'ho segueix semblant, encara que mentre anem remuntant anem comentant que podríem baixar per aquí i per allà...la directe del Noufont, o aquesta o aquella canal....segurament no ens ho mirem amb la bona perspectiva...
Deixem enrere el camí d'estiu doncs està ben pelat i seguim amb l'esperança de trobar una canal una mica ajaguda que ens deixi enfilar fins a dalt. Ens posem per la de més a l'esquerra convençuts que la pujarem sense suar massa....
La cosa es va posant "fea" i a mitja canal ja posem ganivetes, i més amunt s'adreça encara més i ben mal posats no ens queda més remei que acabat de sortir d'aquest "fregat" amb grampons i clavant puntes.
Bona bufada pel que havia de ser un passeig. Som a dalt del replà, però encara ens queda tornar a superar un reguitzell de curtes canals per sortir a dalt de tot de la carena. Posem esquís una estona, però de seguida tornem a posar grampons per arribar al Pla de les Barraques just a sota el Pic Núria.
Ara si que aquí ja és més el nostre terreny de joc. Ens allunyem del circ escarpat que acabem de superar i fem el Pic Núria i el Pic del Coll d'Eina que cap dels dos haviem trepitjat mai amb esquís. Son d'aquells cim que si no fas amb l'olla de Núria, no hi vas pas expressament.
Rumiem per on tornar. Per on hem pujat segur que no, que el sol no acaba de sortir i la neu no transformarà pas. Diem d'anar cap al Noufonts i fer la seva cara est, però al final ens decantem per saltar cap a França des del Coll d'Eina i baixem fins al Pla de la Beguda a 2300m, després de fer segurament una de les baixades més dolentes que hem fet en molts anys. Neu petrificada, sinó crosta i ben amanida amb mala visibilitat.
Descans merescut a costat del riu i remuntem cap al Finestrelles fent el tram de ruta inversa que vam fer en el Núria Tres Colls. Començo a fer aigües, i això que encara no tinc el covid, sort d'en Samuel que marca ritme i no parem fins a dalt.
D'aquí traiem el nas per fer la sud directe del Finestrelles i evitar d'anar fins al coll. Sembla que excepte un curt tram de 20 metres té continuïtat així que apretant les dent que al principi la neu és prou dura i la pala ben exposada anem buscant camí entre pedres.
Un cop dins la pala, la neu ha transformat una mica i ens regala un molt bon descens que allarguem fins a Núria mateix després de descalçar un altre curt tram i seguir avall avall per costat del torrent de Finestrelles fins enllaçar amb les pistes.
Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada