Un altre dimecres emboirat a la Plana però mirant webcams sembla que brilla el sol al Pirineu, i segons les previsions ho ha de fer fins a l'hora de dinar, així que m'escapo amb la idea d'anar a foquejar a la Molina però quan passo per Ribes el Taga em fa venir salivera i m'enfilo cap a Bruguera. Mitja hora perduda de cotxe, doncs només començar la pista cap a coll de Jou, la primera paella ja és ben nevada i no puc seguir amunt. Pujo doncs cap a la Collada, i els Plans de Nevà em tornen a fer venir salivera. Fa potser 10 anys que no hi esquio, i aquell dia vaig deixar alguns cims pendents. Aparco al mig del poble i foquejo camps a través seguint el que semblen unes traces prou recents. Poca neu a aquesta cota i descalço un bon tros de pista per no rajar les pells acabades d'encolar home made.
Vaig seguint la pista i les traces fins que arribats als Plans de les Muntanyes de Nevà les traces comencen a pujar camps a través direcció el Coll de la Bona. El paisatge aquí fa més goig i podré ben esquiar de baixada (sempre que el que sembla una bona crosta m'ho permeti).
Apunt d'arribar al coll veig una persona, no 6 persones com formiguetes obrint traça. I quina bona traça! Al coll els atrapo i anem cap al cim de Meians, però primer em paro al que sembla un refugi i acaba sent un senyor bunquer.
Resulta que els veteranos que m'han obert la traça son osonencs, un de cada poble, de l'Esquirol inclòs. Ells es queden aquí però a mi em queda feina per fer encara en aquest sector. Sense treure pells vaig fins al Costa Pubilla, que molt n'he sentit el nom però crec que mai l'havia trepitjat.
El dia aguanta i per la cara sud sembla que hi ha prou neu i ben poques vegades es pot esquiar, així que mirant el mapa em llanço pel torrent entre el Costa Pubilla i el Coma Ermada direcció oest primer amb una mica de neu crema, però que de seguida s'encrosta com una mala cosa. Intento fer-lo més per la solana però hi ha massa pedra i al final acabo fent esquí de supervivència fins enganxar la pista de més avall a 1700m. Amb bona neu hi ha una bona baixada. Avui, bé el mèrit haurà estat no prendre mal.
Remunto de nou cap al coll de la Bona, amb bona neu crema. La baixada bona era cara sud avui. He badat. Abans d'arribar-hi em vaig desviant i acabo pujant el cim de l'Emperadora. Aquest crec que si que l'havia fet fa 10 anys junt amb la Pedra Picada.
Mentre arribo el cim em miro la cara oest del Pic de Meians. El pròxim dia que vingui per la zona, s'haurà de fer la cara aquesta cara oest entre pins que deu aguantar molt bé la neu pols.
Al cim m'abrigo que de cop entra el fred i al Puigmal ja hi neva amb ganes, o això sembla. Trec pells i directe cap al poble. Primers metres amb bona neu pols, però dura poc la il·lusió, doncs avui toca doble plat de crosta. Arribo com puc fins la pista i a uns 1500 descalço que els esquís no son prou vells.
Al final se m'ha allargat la cosa i he prou salvat el dimecres. Amb tres hores han sortit 3 cims i poc més de 1000m de desnivell. Llàstima de la neu perquè la zona es mereix una visita per temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada