Quan alguns jo començàvem a donar la temporada per perduda, amb en Samuel ens escapem un dimecres després d'una llevantada a cota alta que sembla que ha descarregat puntualment a Ulldeter i rodalies (fins a 116 l). Les webcams ahir feien goig i encara més en fa el pàrquing superior quan hi arribem sense tenir massa clar què fer.
Descartem anar a fer experiments cap a darrere el Pic de la Dona i anem a assegurar el tiro cap als gegants del circ. Per mi la més clàssica d'esquí de muntanya d'aquesta zona, tot i que avui l'amanim una mica pel nord i una mica pel sud regalant-nos un descens llarg i amb bona "moqueta".
Pugem direcció cap al Pla de la Regalissia. Just abans de sortir deixo les ganivetes al cotxe doncs no les fem servir mai....Passada la bassa, la neu està ben petrificada i ens hem de posar les ganivetes. Els grampons en el meu cas...comencem bé. A sobre el pla, el tema segueix tiesso i en Samuel em presta un esquí, i cada un amb una ganiveta fem el primer cimet del dia. Puig d'Ombriaga, on aprofitem per prendre vistes.
El flanqueig cap al Bacivers brilla que dona gust, així que tirem cap al Pic de la Dona i baixem per l'embut que avall avall ens deixaria a la vall de Carançà. La neu a l'embut dura com una pedra i un cop a la vall, els esquís xerriquen encara més. Tot és vidre. Tornem a fer la tàctica d'anar amb una ganiveta cada un i pujant com podem, tirant molt de braços arribem a sota l'estany de Bacivers on ja toca el sol i ha estovat una mica aquest vidre.
Seguim una traça efímera que va pujant pel llom. La neu es va estovant i es puja bé. Molt bé. El de davant nostre devia pesar com els dos junts per haver trencat la mica de crosta vidriosa que hi havia fa una hora i deixar-nos aquest regal. El dia va de menys a més. La neu ara és bona, però bufa vent fins dalt el cim, on costa trobar una lloc on amagar-se per fer el canvi de pells i anar a buscar la palarrassa que porta directe a l'estany a l'hora justa per trobar-la al dente.
Quin espectacle. En Samuel que té més quadríceps la fa sense parar, a mi a la meitat ja em rebullen i haig de descansar.
Posem pells i seguim la traça que puja cap al coll entre Bastiments i Bacivers on el vent per la nostra grata sorpresa ens respecta i acabem de carenejar fins la creu del tercer cim del dia.
Des de la mateixa creu traiem pells, recuperem els quadríceps i comencem a baixar la pala amb prou de transit per ser un dimecres i haver-hi confinament comarcal, tot i que ens deixen el nostre tros de cremeta per estrenar. Sense passar-nos de frenada, tombem cap al sud i ens tirem com dos vailets que van a buscar el regal de reis cap a Coma de Vaca. Mai havia trobat aquest descens com avui i que llarg. Els quadríceps tornen a bullir fins que parem al torrent a refrigerar i omplir cantimplores després de 750m de desnivell d'èxtasi.
No volem pas fer esquí de fons, així que no arribem a Coma de Vaca. Posem pells i toca pujar cap al coll de la Marrana amb una bona cleca de sol. Pugem lents doncs ja en portem uns quants de sobre. A mesura que anem guanyant alçada va ressonant que farem avui també el Gra de Fajol per acabar de completar el circ. Un per l'altre ens anem animant i quan ja ho tenim coll avall i per temps anàvem prou bé, just a sota veiem que la cara oest que hem de pujar és vidre. Arribat a aquest punt, mirem al nostre voltant. N'hem fet quasi 1800m i una volta que es diu aviat. Toca complir amb les obligacions a la tarda i no ens farà cap mal arribar bé de temps així que baixem per un coll de la Marrana prou gelat fins a enganxar les pistes i d'allà amb neu pastetes i una estació d'esquí tant buida que encongeix el cor fins al pàrquing. Mai un clàssic havia rendit tant.
Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada