Hivern de sortides solitàries. Ja en van 4 amb aquesta. La covid ens deixa poques combinacions de cremallera. Dos per pujar i dos per baixar. Poc marge de maniobra. Asseguro el tiro i agafo el primer a les 8:30 ja estic enfilant per l'embut del Puigmal. Va nevar? Si. Va ventar? Més, així que el panorama és el de sempre. Més marroc que blanc i del poc blanc que hi ha també és marro clar de la sorra del Sahara. En fi. Tot i això em planto dalt del cim sense treure'm esquís i amb un fort vent i fred que em fan tirar avall de seguida.
Desfaig el camí de pujada i abans de posar-me al barranc, miro l'hora i veig que queden encara tres hores per agafar el primer cremallera de baixada. Em miro una canal que baixa del pic del Segre, sort que me la miro bé, perquè (avui) no la baixaré i començo a pujar pel llom-carena que puja pel Roc dels Eugassers fins al Puigmal del Segre.
Va fer vent i ara encara en fa més. Les passo una mica canutes de la meitat en amunt i més d'un cop penso en fer mitja volta, però el tema esta poc esquiable per on he pujat, i en canvi hi ha un pastis de neu baixant del coll de Finestrelles. Carrego esquís, apreto dents i acabo de pujar fins al cim. Baixo com puc fins al coll de Finestrelles i d'allà a Núria amb alguna pala i canal ben maca de neu pols humida i que el vent a acumulat.
Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada