Pic de Núria, Puig de Coll d'Eina i Finestrelles

 Anem a Núria amb en Samuel. Ha costat dues temporades però al final els inèdits ens hem fet tots tres el forfet d'esquí de muntanya. Mentre pugem amb el primer cremallera anem discutint possibles rutes per fer sense treure'n massa l'aigua clara. No és fins que baixem del tren que decidim aventurar-nos a una vall que a l'hivern no hem fet cap dels dos que la vall de la Coma d'Eina, a l'esquerra de la vall del Noufonts.

Travessem el riu i flanquegem per sobre seu per accedir-hi intentant no fer un strike directe al riu. Neu prou dura de moment però que mossega bé. Un cop dalt el replà, la solitud de la vall es fa evident. No hi ha ni una ànima, i en prou feines seguim una antiga traça d'esquí.

Sempre m'havia semblat una vall molt poc esquiable i avui m'ho segueix semblant, encara que mentre anem remuntant anem comentant que podríem baixar per aquí i per allà...la directe del Noufont, o aquesta o aquella canal....segurament no ens ho mirem amb la bona perspectiva...

Deixem enrere el camí d'estiu doncs està ben pelat i seguim amb l'esperança de trobar una canal una mica ajaguda que ens deixi enfilar fins a dalt. Ens posem per la de més a l'esquerra convençuts que la pujarem sense suar massa....

La cosa es va posant "fea" i a mitja canal ja posem ganivetes, i més amunt s'adreça encara més i ben mal posats no ens queda més remei que acabat de sortir d'aquest "fregat" amb grampons i clavant puntes.

Bona bufada pel que havia de ser un passeig. Som a dalt del replà, però encara ens queda tornar a superar un reguitzell de curtes canals per sortir a dalt de tot de la carena. Posem esquís una estona, però de seguida tornem a posar grampons per arribar al Pla de les Barraques just a sota el Pic Núria.

Ara si que aquí ja és més el nostre terreny de joc. Ens allunyem del circ escarpat que acabem de superar i fem el Pic Núria i el Pic del Coll d'Eina que cap dels dos haviem trepitjat mai amb esquís. Son d'aquells cim que si no fas amb l'olla de Núria, no hi vas pas expressament.

Rumiem per on tornar. Per on hem pujat segur que no, que el sol no acaba de sortir i la neu no transformarà pas. Diem d'anar cap al Noufonts i fer la seva cara est, però al final ens decantem per saltar cap a França des del Coll d'Eina i baixem fins al Pla de la Beguda a 2300m, després de fer segurament una de les baixades més dolentes que hem fet en molts anys. Neu petrificada, sinó crosta i ben amanida amb mala visibilitat.

Descans merescut a costat del riu i remuntem cap al Finestrelles fent el tram de ruta inversa que vam fer en el Núria Tres Colls. Començo a fer aigües, i això que encara no tinc el covid, sort d'en Samuel que marca ritme i no parem fins a dalt.

D'aquí traiem el nas per fer la sud directe del Finestrelles i evitar d'anar fins al coll. Sembla que excepte un curt tram de 20 metres té continuïtat així que apretant les dent que al principi la neu és prou dura i la pala ben exposada anem buscant camí entre pedres.

Un cop dins la pala, la neu ha transformat una mica i ens regala un molt bon descens que allarguem fins a Núria mateix després de descalçar un altre curt tram i seguir avall avall per costat del torrent de Finestrelles fins enllaçar amb les pistes.

 

Samuel i Joel

Puig de les Agudes

 Avui torno al Puig de les Agudes des de Setcases. L'última vegada havia pujat fa 4 anys després d'una llevantada que també ens permetia fer el Taga des de Ribes i va aguantar la neu pols freda uns dies. Suposo que tenia els records d'aquell dia i entre aquests i les xarxes socials de la nevada, m'havia fet una idea equivocada de com estaria avui la muntanya. 

Comencem amb esquís des de baix, però la neu és ben escassa. És ben bé que ha part de molt vent ha fet una bona fosa amb 24h. Anem pujant per la pista, descalçant algun tram, i quan sortim del tram de bosc i arribem a les pales obertes de dalt, on feia 4 anys havíem fet les delícies, avui trobem bona crosta, bastant color marró i encara sort que una traça d'ahir que fent una mica de volta ens deixa dalt del cim sense haver de descalçar. Almenys els temps és bo i la companyia encara millor. Bufa una mica i ens hem d'abrigar, però suposo que gràcies al vent avui tenim unes vistes esplèndides de la costa Brava, des de més al nord del cap de Creus fins a Tossa de Mar.

Veiem una mica de bona baixada per la cara sud i ens hi llencem sense massa miraments. És el descens del dia. De seguida arribem al bosc i ens busquem la vida per trobar una clariana i acabem baixant per un torrent prou esquiable, però avui el sol l'ha deixat amb neu molt pesada. Tot i així som marrans i no desisitim i seguim baixant fins a un tancat de vaques on els prats de vaques ja comencen a ser massa planers. 

Hem baixat encara no 400m de desnivell. Tornem a posar pells i en Samuel es posa viento en popa a obrir traça fonda, però d'aquella que fa pans pans. A darrera els altres seguim com podem, i acabem escapant-nos de no fer gaire el senglar per l'últim tram de bosc i per tornar a coronar el Puig de les Agudes per segona vegada.

La baixada per la nord no té massa secret. Desfem les traces de pujada i a practicar una mica d'esquí de supervivència amb  tot tipus de neus fins arribar a la pista on preferim cuidar les fustes i l'acabem de davallar a peu.

Bons nachos al food truck "School Bus" del pàrquing de Setcases i abans de dinar a casa.

Jordi, Joel, Xevi i Samuel.

Costa Pubilla - Tossal de Meians i L'emperadora

 Un altre dimecres emboirat a la Plana però mirant webcams sembla que brilla el sol al Pirineu, i segons les previsions ho ha de fer fins a l'hora de dinar, així que m'escapo amb la idea d'anar a foquejar a la Molina però quan passo per Ribes el Taga em fa venir salivera i m'enfilo cap a Bruguera. Mitja hora perduda de cotxe, doncs només començar la pista cap a coll de Jou, la primera paella ja és ben nevada i no puc seguir amunt. Pujo doncs cap a la Collada, i els Plans de Nevà em tornen a fer venir salivera. Fa potser 10 anys que no hi esquio, i aquell dia vaig deixar alguns cims pendents. Aparco al mig del poble i foquejo camps a través seguint el que semblen unes traces prou recents. Poca neu a aquesta cota i descalço un bon tros de pista per no rajar les pells acabades d'encolar home made. 

Vaig seguint la pista i les traces fins que arribats als Plans de les Muntanyes de Nevà les traces comencen a pujar camps a través direcció el Coll de la Bona. El paisatge aquí fa més goig i podré ben esquiar de baixada (sempre que el que sembla una bona crosta m'ho permeti). 

Apunt d'arribar al coll veig una persona, no 6 persones com formiguetes obrint traça. I quina bona traça! Al coll els atrapo i anem cap al cim de Meians, però primer em paro al que sembla un refugi i acaba sent un senyor bunquer.

Resulta que els veteranos que m'han obert la traça son osonencs, un de cada poble, de l'Esquirol inclòs. Ells es queden aquí però a mi em queda feina per fer encara en aquest sector. Sense treure pells vaig fins al Costa Pubilla, que molt n'he sentit el nom però crec que mai l'havia trepitjat.

El dia aguanta i per la cara sud sembla que hi ha prou neu i ben poques vegades es pot esquiar, així que mirant el mapa em llanço pel torrent entre el Costa Pubilla i el Coma Ermada direcció oest primer amb una mica de neu crema, però que de seguida s'encrosta com una mala cosa. Intento fer-lo més per la solana però hi ha massa pedra i al final acabo fent esquí de supervivència fins enganxar la pista de més avall a 1700m. Amb bona neu hi ha una bona baixada. Avui, bé el mèrit haurà estat no prendre mal.

Remunto de nou cap al coll de la Bona, amb bona neu crema. La baixada bona era cara sud avui. He badat. Abans d'arribar-hi em vaig desviant i acabo pujant el cim de l'Emperadora. Aquest crec que si que l'havia fet fa 10 anys junt amb la Pedra Picada. 

Mentre arribo el cim em miro la cara oest del Pic de Meians. El pròxim dia que vingui per la zona, s'haurà de fer la cara aquesta cara oest entre pins que deu aguantar molt bé la neu pols.

Al cim m'abrigo que de cop entra el fred i al Puigmal ja hi neva amb ganes, o això sembla. Trec pells i directe cap al poble. Primers metres amb bona neu pols, però dura poc la il·lusió, doncs avui toca doble plat de crosta. Arribo com puc fins la pista i a uns 1500 descalço que els esquís no son prou vells.

Al final se m'ha allargat la cosa i he prou salvat el dimecres. Amb tres hores han sortit 3 cims i poc més de 1000m de desnivell. Llàstima de la neu perquè la zona es mereix una visita per temporada.

Joel

Tossa Pelada

 La tardor del 2021 ens està tornant tota la neu que no hem disfrutat a principis d'any per la pandèmia.  I quina neu!. Quantitat, qualitat i a prop de casa on no hi estem tant acostumats. El dia bo per sortir de la setmana era dijous. Divendres en Samuel i en Xevi ho van esparrecar tot als Rasos i avui sembla que pot haver-hi finestra de 8 a 12 al Prepirineu, doncs la borrasca entra de nord i espero que la Serra del Puigpedrós, Tossa Plana i companyia ens la retinguin  tot el matí. Quedem a les 6 a la Pascual amb en Dani i abans de les 8 ja estem posant pells al pàrquing superior del Port de Compte d'Estivella amb les primeres llums d'un matí que de moment promet cel blau.

Fred intents equipant-nos. -5 marca el cotxe d'en Dani i fins que el sol no puja una mica més no entrem en calor. Un cop amb els esquís als peus, remuntem directe cap al sector del Tossal d'Estivella. Hi vaig venir fa potser ja 10 anys amb l'Eloi, i ja aleshores era l'únic sector de l'estació amb bona neu. Avui esperem trobar-hi un congelador amb neu ben seca. 

Pugem per la pista de l'esquerra fins a sota el coll. Les solanes ja es van encrostar ahir, així doncs amb raó de més per anar cap a les nord d'Estivella. Costa entrar en calor i ens hem de posar els guants de fred. per notar-nos els dits. Arribem a dalt. Poques traces de moment, i molta pala per petar. Ens tirem per la primera que trobem i gas avall que fa baixada.

Sembla mentida ser novembre, amb aquest fred, amb aquesta neu i al Pre-Pirineu. Arribem a l'arrastre de baix de tot i faig un intent de seguir baixant, fins a les tenebres si hi ha d'haver aquesta neu fins allà baix, però el torrent que segueix és ben espès i en Dani m'agafa per l'orella i em fa entrar amb raó. 

Posem les pells  remuntem els 200m que ens separen del coll que dona accés de les pistes de Tuixen. No hi he estat mai i em fa gràcia baixar per l'estació d'esquí de FONS.  Com diu el seu nom, és això. Un indret preciós amb els arbres carregats fins a dalt de neu però sense massa pendent. Baixem pel tallafoc fins al pàrquing de l'estació i tornem a posar pells sense pensar que ens vigilen des del Camp-Base. Sort en tenim d'en Samuel que es preocupa per nosaltres i vetlla les webcams perquè no ens passi res. Ens caça de ple a les 9:58!! La Mercè d'en Dani sembla que encara no s'ho creu! I en Samuel s'ho ha de mirar més d'una vegada després de veure lo figurin que està en Dani!

Remuntem pel bosc del tallafocs. Potser no hem fet la baixada de la nostra vida arribant aquí baix, però només foquejar pel bosc de l'estació avui ja ha valgut més que la pena i és que perdre's per aquest indret tot escoltant el xerricar de la neu al obrir traça és difícilment explicable amb paraules. Potser les imatges ajuden una mica a comprendre el perquè ens aixequem a aquestes hores el cap de setmana, o perquè passem tant fred algunes estones, o fins hi tot perquè ens allunyem dels nostres tantes hores a vegades. Malgrat acostar-s'hi una mica, les paraules o les imatges son encara a anys llum del que sentim en realitat en moments com aquests...

Tornem a ser al coll que enllaça Tuixen i l'estació del Port del Compte. Una traça puja directe pel mig del bosc cap a la Tossa Pelada. En Dani es vol desabrigar, però preveient que ens tornarem a posar a l'obaga ens deixem les capes posades i seguim amunt primer pel bosc i després per la lloms pelats, d'arbres i també una mica de neu fins arribar a la Tossa Pelada.

Primer i únic cim del dia. Inèdit per en Dani que es voldria escapar fins al Pedró dels Quatre Batlles, però que al final es deixa enredar per acabar saltant per la cara nord que tenim just davant i que ens regala una segona senyora baixada el dia d'avui. 

THAT'S POWDER MAN! O com dirien els de la Vall. Polsarraca! Al tram de salt sense massa base i les soles s'emporten algun record de la nord de la Tossa Pelada, però és entrar al bosc i esquiem les delícies, sense saber massa si passarem pel mig del bosc doncs a la pujada era prou tupida. Curt però intens, sense adonar-nos-en ja som de nou a les pistes d'esquí de FONS amb les pells posades i remuntant a la idea, doncs el Puigpedrós i companyia han obert la porta a les 12 tal i com deia el Windy i es posa a nevar amb ganes mentre el termòmetre cau en picat. 

Remuntem doncs fins al coll d'Estivella prou a les palpentes i abrigats fins més amunt de les celles. Per molts anys que faci que anem a la muntanya, mai deixarà de sorprendre'm com pot canviar el temps en qüestió de minuts. Avui hem estat de sort i ens ha enganxat per pistes, i amb moltes traces a seguir per tornar a bon port. Avui es queda en un simple anècdota.

Del coll baixem per la pista fins al pàrquing, després d'un intent frustrat de llençar-nos pel mig del bosc i fugir-ne per cames de la crosta que s'hi dona. 

Al pàrquing hi som abans de la 1, i a l'hora de dinar tornem a estar amb els nostres, ben calents davant la llar de foc i demà ja ens podrem llevar a l'hora dels senyors. El més important però és que ho farem tot amb un somriure d'orella a orella ;-).

Dani i Joel