22/12/20

Pic de la Pala de Jan

 Aquest any la Covid ens trenca la ratxa de 18 Nadals amb família a la muntanya i no hi som tots, però igualment ens escapem amb la bombolla 4 dies a Andorra a última hora.  Aprofito per fer una parell de matinals ràpides per la vall de Ransol que mai em decepciona. 


Surto amb les primeres llums després de deixar el cotxe al final de la carretera i segueixo el camí d'estiu que porta al refugi dels Coms de Jan. Amb marques i traça ben feta. La neu és dura, però no gelada i es deixa progressar ràpid. Estic encara en mode recuperació després del tastet als Alabaus la setmana passada i tornant agafar la forma. 



Disfrutant del soroll del riu i les primeres llums del dia em planto a costat del refugi i vaig buscant a quina pala li haurà tocat més el sol d'aquí una hora. M'equivoco i vaig direcció el pic de Ransol, quan els pics de Mil Menut o de l'Home Mort tenien més bona orientació avui. Vaig pujant sempre amb neu dura fins a sota el pic de Ransol, que està encarat una mica cap a SW i no li tocarà el sol fins la tarda, així que el descarto i acabo anant a buscar la Pala de Jan, gran mirador de la vall i que amb la seva orientació sud, hauria de tenir neu que comença a transformar.




Salto un parell de morros i acabo flanquejant fins al peu de la Pala. Fa pocs minuts que li toca el sol i està tiessa tiessa. Les ganivetes no les tinc i és prou adreçat, així que abans de rendir-me i fer mitja volta em calço els grampons i començo a tirar amunt amb els esquís carregats. Em passa pel cap fer mitja volta fins a 3 vegades, doncs el que creia que era neu dura, és crosta dura que no es trenca amb els esquis però si caminant. Toca tirar una mica de psciologia fins a la meitat de la pala on a una mica de replà i torno a calçar esquís i anar a buscar la part més dreta de la dreta, però que li toca una mica més el sol i puc arribar amb esquís fins al mateix cim.


La baixada directa per la pala de pujada. Neu dura, que fa treballar bé els cantos dels esquís fins a sota la pala. A partir d'allà, anar jugant amb l'orientació per trobar trams amb bona crema i el tram de bosc  espès fent una mica el senglar intentant no fer-se gaire mal. 
Al final el tram engramponat m'ha fet perdre mitja hora i completo la ruta amb 3 hores, avui m'estiraran les orelles.





L'Endemà vaig a fer metres per les pistes i pujo el pic d'Encampanda des del Tarter. Bona i fàcil neu pols dura trepitjada ;-) i com no hi pot faltar, visita familiar a la vall d'Incles.



Joel