21/8/20

Cresta Espadas - Posets

 Cresta Espadas Posets PD+: 

Cascada Espigantosa - Angel Orus - Tuca Forau de la neu (3080m), Diente Royo (3000m?), Pavots (3121m), Las Espadas (3332m), Tuca de Llardaneta (3311m), Tuqueta Roya (3273m), Posets (3375) - Diente de Llardana (3094m) - Espigantosa.

Aquest any encara no hem fet el 3000 de l'estiu, i com ens encantem, el tornarem a fer a l'octubre com l'any passat, així que només fa falta un whatsapp a en Xevi amb la paraula cresta pel mig que el tio s'agafa les vacances que calgui. Al final sortim a les 12:30 de Sant Julià per arribar a Eriste poc abans de les 16h on agafaem el mini-bus que puja fins al pàrquing de la cascada d'Espigantosa i d'allà amb una horeta ens plantem al refugi Àngel Orús on passarem la nit amb Media Pension obligada.


L'endemà agafem el primer torn d'esmorzar a les 6:00 i a les 6:40 ja estem en ruta després d'un esmorzar més que deplorable. Seguim el GR que porta al collada de Eriste, però just abans d'arribar al Ibon de Llardaneta, seguim unes fites a mà dreta que ens portaran amb una pujada forta pel costat del Torrent de la Llardana fins a sota mateix de la cresta.



 Aquí decidim avançar feina i anem directes al Tuca Forau de la neu (1h i 45min) i així no haurem de baixar a mitja cresta per fer-lo (crec que ens hagués fet mandra i com la majoria l'haguessim deixat).  Tornem a baixar pel camí de pujada i sense perdre més cota de la necessaria flanquegem per anar a parar directe al Diente Royo (2h 30min), inici de la cresta i que segons el GPS d'en Xevi és un 2995m...en total es perden uns 45 minuts si es fa la Tuca Forau de la neu abans de fer la cresta. Aquest és un bon mirador de tot el que ens espera, prou impressionant des d'aquí, però que al final només hi hauran un parell de passo compromesos.



Comencem doncs sempre una mica pel costat dret de l'aresta caminant-grimpant sense cap mena de complicació fins al Pavots (3h).



Del Pavots baixem al coll per un camí ben ample i comencem la pujada cap al Espadas, on comencem a grimpar amb una mica de més de ganes però sempre amb bones mans i no molt exposat. Si que trobem el pas més "complicat" de la cresta, un pas vertical de 3m de II+ amb una mica d'exposició on trobem una corda fixa.



Pas de II+ entre el Pavots i l'Espadas
Pas de II+ entre el Pavots i l'Espadas

Després del pas, seguim el fil d'aresta, ara més per l'esquerra i sense pèrdua fins arribar als cims d'Espadas (4h).



Aquí toca baixar i anar a buscar el pas del "funambulista", uns 5 metres de caminar per un pas "estret" però es fa sense cap problema. Per mi el tros més aèri de la cresta és precisament els metres de descens abans d'arribar a aquest pas, on si que tens pati a banda i banda i als que no ens apassionen les altures hem d'abaixar el nostre centre de gravetat.


Descens cap al pas del funambulista i últim pas de II de la cresta.

Després del funambulista, toca doncs fer el pas de II, per mi una mica més senzill que l'anterior per les bones mans que hi ha.



A partir d'aquí seguim crestejant i fem els cims que ens queden Tuca de Llardaneta i Tuqueta Roya (4h 30min) sense més complicacions i acabem de pujar fins al Posets (5h).

Aquí en Xevi hagués volgut empalmar amb la cresta que va cap al Bardamina, però va a ser que no, i anem avall per la ruta normal fins al collado del Diente de Llardana, on deixem les maletes i ens enfilem en aquest cim més que estètic i que des de la frontal sembla impossible de conquerir.

Cap problema per pujar seguint les feixes d'herbes al principi que és el tros més dret i un cop a dalt es careneja fins al cim. Diente de Llardana (6h 30min). Per la baixada, cal un mica més d'atenció però es puja i baixa amb 30 minuts.


Culminem així l'últim 3000 de la jornada i descens per la ruta normal fins a Àngel Orus i d'allà cap al pàrquing (9h) parant a una basseta a fer un banyet obligat i més que merescut després de la gran jornada. 




Xevi i Joel





Cap comentari: