Rocher de Plassa

Des de Courchevel agafem el trencat que porta al poble/cases de Pralin-Mugnier (1750m) on comença una mica d'estació d'esquí de fons i que dona accés per uns 2km de pista a la prou solitària vall des Avals. Des del Plan de Porta seguim poquejant la vall planera mentre ens mirem la pujada directe a mà esquerre cap al Rocher de Plassa i que està marcada com a itinerari de esqui de muntanya. Té molt bona pinta i orientació, així que per millorar la sortida, decidim seguir recte fins a fons de vall i tornarem per allà fent la circular.

Foquegem durant gairebé 2 hores per terreny prou planer on la tònica és l'ombra i les baixes temperatures fins que arribem als Chalets de la Grand val on trenquem a mà esquerre i enfilem els suaus lloms que porten al col des Saulces després de trobar-nos amb un exèrcit d'esquiadors de pista que des dels remuntadors de Courchevel venen a petar alguna pala en aquest racó.

La idea era pujar primer el petit Mont Blanc que no s'hi deu pas tardar gaire des d'aquí, però està pelat pelat, així que per anar a caminar sobre roca i glaç, decidim passar d'ell i anar directament cap a l'esquerre i el Rocher de Plassa que ja hi tenim una bona hora de feina. La traça està ben marcada, i després d'un primer flanqueig que trobem amb bones condicions després que hi hagi començat ja a tocar el sol, seguim pujant la pala sud del cim sense més dificultats. Però la nostra sorpresa és que hi ha molt bona traça marcada de pujada, però ni una sola de baixada, i és que la neu és més aviat encrostada en aquesta vessant...així que seguim pujant sense saber massa per on baixarem (el mapa no hi surt cap itinerari d'esquí a la cara nord i si en canvi pendent molt pronunciades.

Arribem a dalt,  o més aviat a l'avant-cim i trobem un guia amb un client que ens diu que 1: al cim no s'hi puja a l'hivern (pel que es veu aquí la gent va a petar pales verges i no a fer cims) i 2: que si que es baixa per l'altra banda, que és dreta, però que el pendent n'est pas un problème....

Hi ha molt bona neu a aquesta cara obaga, així que ens llençarem per les pendents directes que porten al Pla del Biol avaim si no en sortim prou ben parats. Primer tram de flanqueig arran de paret per anar a buscar les pales i canals que hi ha a tocar a la Breche de la Portetta. Veiem un parell de traces que tiren avall abans que la resta que segueixen flanquejant, i a la que m'he despistat l'Eloi ja s'hi ha tirat.

Fantàstics primer metres de polsarraca freda i seca anar seguint la traça que sembla que ens porta directe al precipici...es nota que l'Eloi no té canalla, els altres dos anem més endarrere a l'agüaït...

Al final salvem l'espadat per una canal d'uns 200m i 3-4 metres d'ampla amb uns 40° sostinguts, però com ha dit el guia, avui la pendent no és un problema, doncs la neu és bona bona i amb 30cm de pols tots som una mica més valents. Això no treu que en algun curt tram fem l'escaleta i a la sortida una mica de salt i rascada d'esquís per salvar una petita esquerda.

Després ja pales amples i una neu que va a pitjor fins a arribar a le Biol i fins al Plan de la Porte on podem dinar, posar pells i tornar cap al cotxe. Primera sortida 10 de la temporada per tancar la setmana als Alps, tant per paisatge, com per ruta com sobretot per la neu i els descens. Costarà tornar a esquiar a Vallter després d'això...;-(

Eloi, Ian i Joel