Després de moltes setmanes de una calor i sequera prou anormals per aquest final d'hivern, sembla que cauen un parell de pams de neu ben fresca i l'anem a catar. Veiem que pot haver-hi una finestra de relatiu bon temps i seguint amb la filosofia del pics inèdits team, anem a tastar la Pala NE del Cap del Serrat Gran, una gran oblidada a costat de casa i que s'ha de dir que costa trobar-la amb bones condicions per baixar.
Per fer la sortida una mica més distreta, aparquem als alabaus, amb els telecadires ja desmuntats i fem una pujada ben tranquil·la amb uns 10 cm de neu recent. Un cop a la Tossa bufa fort el vent, però ja veiem l'objectiu del dia i sense pensar-nos-ho gaire ens llancem per la pala oest que porta a coll de pal. Tot i que surt algun cocodril, neu pols prou seca i fonda que ens fa xalar d'allò més.
Al coll posem pells i ens enfilem per les pendents suaus fins a molts dels Caps del Serrat Gran, sense acabar de saber quin és el més alt, així que els fem quasi tots per si de cas. Bon mirador del Pedraforca i del Pre-Pirineu central. Mengem fem fotos i ara si que ens llencem per aquesta bona pala de quasi 400m de desnivell continus prou pendent per bona pols seca i fonda més típica del cru hivern que de principis de primavera. Polsarraca a coll de Pal.
Un cop a baix, creuem la carretera baixem un tros per pistes per de seguida anar a remuntar de nou direcció al Puigllançada. Sense arribar-hi ens llencem de nou per les pales nord fins al Torrent Roig amb de nou bona neu pols i tornem a pujar a l'Amorriador de Rus per tornar a buscar el cotxe als Alabaus.
Bona sortida a tocar de casa amb 1500m+
Samuel, Albert, Xevi i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada