Aquesta setmana santa estava prevista una gran travessa pels 4000s del Monterosa, però la cosa es va desinflant per la meteo i acabem sortint passades les 10 del matí de la Peülla amb neu ben humida. Fem el flanqueig cap als estanys de Gerber sempre amb els esquís posats tot recordant l'accident de l'Edu de fa ja unes quantes temporades. Arribem al primer dels molts estanys que travessarem per sobre aquestes dues jornades. S'ha de dir que no les tenim totes, i que al gel dels estanys els queden ben pocs dies, però sembla que més d'un pam de gruix de gel hi és i confiem amb la distribució de força que fan els esquís per travessar-los tots a pas lleugeret.
Arribem al refugi Mataró amb visita obligada, petit però ben arreglat amb capacitat per 14 persones diu, nosaltres només hi veiem 9 llits.
Seguim pujant fins al coll del Llac glaçat i d'allà per la carena i flanqueig final on millor no caure fins al coll d'Amitges.
Deixem els esquís i caminem per la carena fins al Pic d'Amitges tot contemplant la imponent pala del Pic de Saboredo que vista frontalment sembla més vertical del que realment és.
Per arribar al cim flanquegem per sota i acabem deixant els esquís sota una petita canal d'accés a la carena que ens permet arribar fàcilment fins al cim.
En Samuel que vol pujar un esglaó de categoria (de beneit o de nivell de freeride) ha pujat els esquís per sortir des de dalt amb esquís. Salva amb nota els primer viratges prou exigents i d'aquí ja només ens queda disfrutar dels 150m de palarrassa amb neu cremeta al dente fins al torrent que ens portarà al Estany Gran d'Amitges amb neu ja de peixetaria, d'aquella que si et despistes t'hi deixes els creuats.
Arribem a les 4 al refugi i queden quasi 4 hores fins al sopar, així que amb el sol de tarda que surt només podem fer dues coses, cerveses o pràctiques de rescat amb arva. Al final un mica de cada, pràctica molt i molt profitosa amb diferents casos de rescats multivíctima molt propers o rescats amb victimes enterrades amb pendents prou pronunciades que ens fan bufar de valent per afinar la cerca.
Al final de les 8 "víctimes", 7 desenterrades entre 4 i 7 minuts i una que possiblement no hagués tingut un final feliç ja que no aconseguim desenterrar fins al cap de 12 minuts. Les causes, pendent de 32 graus que ens fa errar en la diagonal de la cerca fina, sumat a que la motxilla estava arran de terra i a l'hora de sondar tant la distància com el tacte entre els "cos" i la terra del costat eren pràcticament iguals.
Al matí ens hi posem poc abans de les 8 amb la panxa ben plena. Baixem ben bé 150m de desnivell per la coma d'Amitges fins a trobar el barranc de l'Abeller que remuntem pel costat dret tot buscant la neu que comença a escassejar a aquestes cotes.
Pugem tota la vall amb neu prou dura, avui si que hi ha hagut una mica regel, fins a sota al coll de la Coma de l'Abeller on toca descalçar i acabar d'arribar-hi a peu.
Dalt del coll ens engolleig una boira que va i ve, i ens regala les magnifíques vistes de la pala nord-est del Bassiero oriental.
Pugem la pala amb aquesta boira que es va trencant i li dona un toc encara més màgic a la muntanya fins que arribem dalt del cim amb els esquís als peus.
Ens calcem per la baixada i esperem que escampi la boira, tarda ben bé uns 10 minuts, però quan ho fa tots com fletxes a aprofitar la bona visibilitat. Un dels descensos que em quedaran gravats prou temps d'un pic de contrastos, amb una cara sud ben escarpada i un pala ben suau per gaudir amb neu al punt fins al Estany de Xemeneies.
A partir d'aquí ja tornem a trobar la neu de peixeteria que vam trobar ahir i a partir de l'estany Negre de Cabanes, baixem mig esquiant mig a peu fent el senglar fins a la passera que creua el riu on acabem de fer els últims 30 minuts d'avetosa amb esquís a l'esquena.
Pep, Edu, Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada