Primer cop que pugem a Vallter aquest any, i encara que sembli estrany, no és perquè no hi hagi neu aquest hivern, sinó que aquest any podem esquiar encara més aprop que Vallter.
Arribem al pàrquing superior de vallter amb l'estació ja tancada i enfilem directe cap a la font de la perdiu que ens portarà cap al coll de la Geganta. D'allà tracem una diagonal i ens enfilem amb quatre llaçades i amb neu bona que comença a transformar al coll entre el Bastiments i el Bassibés.
D'aquí ja veiem l'objectiu del dia, encara una mica llunyà. Saltem cap a la vall de Comamitjana amb una neu dura que fa xispejar els esquís fins que just passat el Pic Alt de Comamitjana tornem a posar pells i ens enfilem pel llom entre aquest pic i el Pic de Comamitjana amb neu que està al dente i comença a transformar amb les ullades de sol que tenim.
Guanyem el coll entre els dos comamitjanes i quan pensàvem que ja ho tenim a cop de foquejada, trobem un tros de la carena amb pedra i una mica de timba que ens fa descalçar momentàniament els esquís per superar aquest curt pas sense més dificultats i ens plantem al cim de Comamitjana vigilant de la vall de Carançà.
Traiem pells i saltem per la cara sud-est directe, després de mirar-nos la nord que té molt bona pinta i baixa directe al refugi de Carançà. Molt bona neu cremeta que amb l'emoció ens passem de frenada i anem a parar més avall del que voldríem fins a tocar del refugi Matutano.
Toca tornar a posar pells i agafar paciència pel retorn que efectuem pel mateix itinerari. Això de la paternitat no ens deixa dormir massa bé i els últims metres d'accés al coll els faig a les últimes, i això que avui només en surten 1200m.
Xevi, Samuel i Joel
Arribem al pàrquing superior de vallter amb l'estació ja tancada i enfilem directe cap a la font de la perdiu que ens portarà cap al coll de la Geganta. D'allà tracem una diagonal i ens enfilem amb quatre llaçades i amb neu bona que comença a transformar al coll entre el Bastiments i el Bassibés.
D'aquí ja veiem l'objectiu del dia, encara una mica llunyà. Saltem cap a la vall de Comamitjana amb una neu dura que fa xispejar els esquís fins que just passat el Pic Alt de Comamitjana tornem a posar pells i ens enfilem pel llom entre aquest pic i el Pic de Comamitjana amb neu que està al dente i comença a transformar amb les ullades de sol que tenim.
Guanyem el coll entre els dos comamitjanes i quan pensàvem que ja ho tenim a cop de foquejada, trobem un tros de la carena amb pedra i una mica de timba que ens fa descalçar momentàniament els esquís per superar aquest curt pas sense més dificultats i ens plantem al cim de Comamitjana vigilant de la vall de Carançà.
Toca tornar a posar pells i agafar paciència pel retorn que efectuem pel mateix itinerari. Això de la paternitat no ens deixa dormir massa bé i els últims metres d'accés al coll els faig a les últimes, i això que avui només en surten 1200m.
Xevi, Samuel i Joel
1 comentari:
Ara home! Ja sé que ens vam arrossegar com llimacs...però s'havia de piular aquest gran cim tan oblidat!!! L'any vinent hi tornarem, però baixant per carançà!
Publica un comentari a l'entrada