Fa tot just un parell d'anys que en Samuel em va ensenyar aquest petit racó del Pirineu Oriental i no són poques les vegades que m'hi he deixat caure ja. A una horeta de casa, ben solitari i a les faldes del sostre de les nostres muntanyes, la vall de la Font de l'Home Mort és sens dubte un petit tresor que cal preservar.
Dissabte ben aviat anem cap al ripollès, i després d'uns quants trencants arribem a la pista no asfaltada que porta a la Font. Tenim dubtes de si hi trobarem neu o no, però com que és bac com una mala cosa, quan encara falten un parell de quilòmetres comencem a trobar neu i plaques de gel i hem de deixar el cotxe d'en Russi a la cuneta si no el volem estavellar bosc avall. El 4x4 d'en Maso farà la feina que falta i ens deixa a en Dani i a mi a dalt mentre va a buscar en Sam i en Russi.
Fa un matí fred i la neu està una mica amunt...alguns diuen que hi tenim una hora de porteig, d'altres que menys de mitja. Carreguem esquís i a peu remuntem pel marge esquerre per sobre pocs centímetres de neu. A l'altra banda del riu (a la solana) ni rastre de la neu. A mesura que anem guanyant alçada ja veiem que no tardarem a calçar i que està tot ben arrebossat. Al final tardem 20 minuts a posar-nos esquís i seguim remuntant pel marge esquerre fins que tombem a la dreta seguint la Coma de Fontseca.
Veiem algun esquiador per dalt de la carena que ve del coll de Barraques, però nosaltres seguim pel fons de vall amb neu encara prou pols però que s'encrostarà a la part baixa a marxes forçades. De moment nosaltres obrim traça completament sols seguint el serrat del Pèl fins arribar al coll de les Clotes sota un dia radiant. Veiem 50 persones pel cap baix que pugen el Puigmal, per la vessant francesa.
La idea inicial nostre era anar fins al Puigmal de Llo, però ha tocat massa el sol i està pelada la cara sud, així que comencem a tirar cap al Puigmal, quan de sobte a la nostre esquerre apareix una palarrassa immaculada de neu pols freda que ens fa desistir momentàniament de anar cap al cim i ens llencem sense dubtar-ho cap a Aiguaniex.
Primers metres de neu pols freda i seca com pocs cops trobem a l'Oriental, neu que va a perdent qualitat amb l'alçada. A 2400m diem prou i tornem a posar pells per tornar a pujar al coll.
El diesel Samuel ha tret la carbonilla i manxa com un brau obrint traça i a darrere anem els altres seguint com podem. Quan tornem a ser a 2600, mirem l'hora, mirem el cel, veiem la neu pols que hi ha, i malgrat que ens perdrem el Barça - Madrid ens animem a seguir fins al cim del Puigmal. Jo fa almenys 5 o 6 anys que no el trepitjo amb esquís. Ens dona encara 45 minuts més de guerra amb el motor a màxim rendiment. Gran bo a dalt i quina gentada! Res a veure amb la vall que hem pujat aquest matí. Fem un mos, la foto i cap al coll de les Clotes a buscar els companys que ens esperen, amb bones pales de neu pols.
Al Bressol del Puigmal posem pells per carenejar fins al coll de les Clotes i d'allà saltem per la vall que hem pujat amb bona neu pols que comença a transformar i que acaba a cotes baixes amb crosta marrana.
Quan som al final de la vall creuem de vessant i anem a buscar la obaga on es combinen trams de neu encrostada i de neu pols que ens permeten encara fer uns quants girs amb certa decència.
Apurem i anem flanquejant 50 metres per sobre del riu, ens posem dins del bosc i practiquem una mica d'esquí de supervivència, fins que arribem amb esquís posats a escassos 5 minuts del cotxe després de 7 hores de sortida i 1500m de desnivell. Gens malament per ser a inicis de temporada!
Maso, Dani, Russi, Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada