BTT pel Capcir

Vistes les condicions, deixo aparcats definitivament els esquís per aquests dies i miro rutes per fer amb la bici. Això és un petit paradís pels amants de la BTT.

El primer dia em decideixo per la vall de Galba des del inici de tot, des del poble de Puyvalador mateix, passant per Esposolla i agafant la pista forestal que va fins al segon refugi (Barraca de la Jaça de la Llosa). Gens de neu a baix i a mesura que vaig guanyant alçada als trams de bosc on hi ha ombra hi ha uns 5cm de neu, però que es deixa transitar molt bé!

Al contrari de quan fem esquí de muntanya, toca buscar les solanes, i sortir una mica tard intentant que el termòmetre estigui per sobre els 0ºC...

En tenia un bon records de quan fa ja 8 anys la vam fer amb esquís fent el Pic Terrers i Mortiers: 

http://denamurjunior.blogspot.com.es/2008/09/vall-de-galba-morters-i-terrers.html

L'útlim dia de l'any 2016 em decanto per anar també cap a una zona on havia estat fa uns hiverns...en aquella ocasió havia caigut un paquet com pocs cops he vist i vam aprofitar per obrir traça fonda. Avui vaig cap a la Serra de Madres. Des de Real, agafo una de les pistes que puja al coll de Sansa. Això és cara oest i a molts llocs encara no toca el sol i es nota de valent. Bastants trams de pista amb neu (que es fan molt bé de pujada) i un bon fred fins que no arribo al coll!

Un cop dalt, segueixo la pista que va cap al Pic de la Pelada i el refugi dels Estagnols. Al fer la pista cap al refugi, en res s'assembla en aquell mes de febrer de fa 4 hiverns...

http://denamurjunior.blogspot.com.es/2013/02/pic-de-la-pelada.html

Segueixo gaudint del sol i l'escalfor i arribo fins al refugi, que aquell dia no vam tenir temps d'anar a veure.

Reculo fins al coll de Sansa i en comptes de baixar de nou cap a Real, vaig direcció nord i recorro tota la cara oest de la Serra de Madres fins al Abri du Becet abans de deixar-me caure un altra cop cap a l'Estany de Puyvalador, avui si, amb moltes dificultats per baixar els trams de pista glaçada..

Joel

Petit Puigmal del Segre i Puigmal

Aquest any anem uns dies a Puyvalador...un dels llocs amb més neu del Pirineu en condicions normals, però malauradament no és el cas d'aquest Nadal.

Si volem esquiar tocarà deslaçar-nos una mica...avui tant com 45 minuts fins al primer pàrquing de l'antiga estació d'esquí del Puigmal. Si, el primer pàrquing...el que vol dir que haurem de fer quasi 4 Km de carretera...

Els fem a l'idea i seguim la vall direcció el Puigmal de Llo (al Puigmal ja vaig ser-hi aquesta temporada). Pugem fins al coll i fem el Petit Puigmal del Segre. El Puigmal de Llo fa més aviat pena, mentre que cap a la vall de Núria la cosa fa més goig. Seguim la carena direcció al Puigmal i al primer coll que trobem no ens podem estar de saltar cap a la Coma de l'Embut fins al Pluviòmetre. Neu ventada i una mica encrostada...no val la pena baixar més.

Agafem la traça que puja cap al Puigmal i arribem dalt amb una mica de vent. La baixada la fem directe cap a Aiguaneix amb neu ventada i tram encrostats. Res a veure amb les últimes esquiades que havia fet amb l'Eloi als fiords noruecs...

Eloi i Joel

Volta al Pic de l'Infern

Arribem al pàrquing de dalt de Vallter sense tenir massa clar què fer...ens deixarem portar per on estigui més bé el tema i sense voler ens acabarà sortint una circular 5 estrelles!

Volíem tirar inicialement cap a Mantet però es veu pelat, així que anem fins a dalt el Coll de la Marrana. Es veu perfecte el Golf de Roses avui! D'allà el que es veu millor és el camí cap a Tirapits. Traiem pells i baixem el primers 150m per neu ventada però que es deixa fer. 

Tornem a posar pells i seguim la traça que flanqueja per sota el Freser amb unes bones canals llamineres (però avui tenim objetius més ambiciosos...), passem el trencant que porta al Pic de l'Infern i arribem fins al Portell (coll entre el Pic de l'Infern i el Pic de la Vaca, just a sobre la cabana). La idea era carenejar fins l'Infern, però un cop allà veiem una canal que salta directe cap al Estany Negre de Carança i no ens en podem estar. 

Canal i palarrassa boníssima fins a l'estany.

De l'estany seguim baixant pel camí d'estiu amb neu ben freda i seca tocant algun cop a sota (falta base a cotes baixes) fins que arribem al Planell de l'Estany. Seguim unes traces que esperem que ens treguin d'aquí perquè la neu és molt fonda...

Mengem creps de les alumnes estupendes de 3er B per carregar piles, posem pells i seguim la traça sense saber massa on ens portarà...

Anem deixant els Estanys de Carança al darrere i sembla que anem directes cap als Pics de Comamitjana i la Coma de l'Infern.

Entrem a la Coma de l'Infern seguint la traça..i quina traça més perfecte! No menys impressionant és l'aproximació de cara nord de l'Infern.

Passem per sobre els Estanys de la Coma de l'Infern i ens enfilem fins al coll que connecta amb la vall de Comamitjana.

Quan ja teníem coll avall que tornaríem cap al Coll de Comamitjana i el Coll de la Marrana, avui és un no parar de bones sorpreses i les cares oest del Bastiments i el Bacivers estan al dente. 

Descens amb bona neu pols fins al Estany de Comamitjana i enfilem, ara si després de posar per 4rta vegada les pells, la última pujada del dia cap al coll entre Bastiments i Bacivers. 

Arribats al coll, veiem que el Baciver està bastant pelat, però al Bastiments i arribem amb els esquís als peus.

Ja ho havíem llegit que la pala SE del Bastiments estava malament, però tant com l'he trobat avui...he caigut a dalt pel glaç que hi havia i m'he parat de miracle...mal rollo que m'ha fet posar als grampons fins a sota la pala i després ja bon descens per la Marrana i cap a pistes.

Surten uns 18km i 1500m de desnivell. Bona bona bona!!

Fina i Joel

Balandrau

Encara que per molt aquest és un inici de temporada d'allò més ranci amb pocs fronts atlàntics i per tant poques nevades a la cara nord...nosaltres estem exprimint de valent aquest parell de llevantades que han passat per fer sortides que ben pocs anys es poden fer amb condicions.

Avui amb la idea d'anar a fer una matinal a Vallter pugem ben aviat cap al Ripollès. Passat Camprodon ja veiem les pales est i sud del Balandrau que estan prou enfarinades i la cota de neu que arriba just una mica per sota pel flanqueig de la pista. 

Amb ganes de fugir de la multitud del Coll de la Marrana, girem i pugem direcció Tregurà i seguim la pista no asfaltada fins que a la última paella trobem neu. Seguim un bon tros sense cadenes (avui el 4x4 d'en Maso s'ha quedat al garatge doncs no teníem la intenció de venir aquí...) però al final les rodes patinen i deixem el cotxe poc abans del Collet de la Gralla encara a un 3Km del Torrent de Fontlletera que és el que agafarem per pujar al Balandrau. 

Bon fred mentre contemplem com el sol s'aixeca per sobre el núvols baixos de la plana i comencem a foquejar per la pista amb la idea per entrar amb calor.

A la que passem el Collet de la Gralla ja veiem la Coma de Fontlletera ben plena de neu i seguim la pista fins a creuar el torrent i enfilem la ampla pala cap al Serrat dels Granollers que ja no deixarem fins dalt el cim. Bon fred a la pujada i una mica de vent per no deixar-nos parar ni un moment.

De pujada ja hem vist que les pales de costat del torrent estaven ben arrebossades així que a la baixada trempegem com podem els primers metres una mica ventats fins al coll entre el Balandrau i els Tres Pics i avall sense parar fins a la mateixa pista.

Baixada més bona del que ens esperàvem per deixar-nos saciats. I a costat de casa! Posem pells per remuntar un tros de pista i les tornem a treure per deixar-nos lliscar tot esquivant algun cocodril fins tornar a ser al cotxe.

Maso i Joel