Feia temps que tenia al cap esquiar a la zona dels fiords de noruega, veure el mar mentre esquies ha estat sempre una mena d'obsessió dintre meu i si bé és cert que ja ho havia aconseguit un parell de dies al cim del Matagalls, amb dies de bona visibilitat, el meu objectiu anava més enllà...
Aprofito doncs la Setmana Santa i vaig a fer una visita a l'Eloi i tot i que la zona més famosa i possiblement més espectacular és la zona més al nord a les illes Lofoten, nosaltres per recomanació i proximitat ens decantem per la no tant coneguda opció dels Alps de Sunnmore a la zona d'Allesund, a uns 400 km al nord de Bergen.
Amb muntanyes que ronden els 1500m per sobre el nivell del mar, i amb la cota de neu (aquest mes de març) als 200m, permet fer unes sortides més que interessants i gens menyspreables, que ja ens agradaria poder fer als Pirineus.
Per facilitats d'avions i allotjament, volo a Stavanger al sud del País, amb vol directe i d'allà lloguem una Ducato de 6m full-equiped que ens servirà de transport i de casa per tota la setmana. De Stavanger toca fer una bona quilometrada fins a la zona de Sunnmore. Aquí la paraula autopista no existeix al diccionari, prou feina els hi a portat fer "nacionals" on amb amb sort es pot anar a 90 km/h.
El dilluns al migdia ens posem rumb cap al nord i arribem al vespre fins a la zona de Skei on fem la primera parada i nit, a costat d'una de les serralades més importants del país, "Jostedalsbreen" amb algun pic per sobre els 2000m. El nostre objectiu de l'endemà, és el pic Snonipa, encara que la meteo no és massa bona.
Snonipa
El dimarts al matí amb una cel bastant tapat, anem cap a la vall de Stardalen a 10 minuts de Skei, i arribem amb feines i treball i tirant dels pneumàtics de claus fins al càmping de Hoyset, punt on hem de deixar la furgo i començar l'excursió. Generalment es fa més avançada la temporada i pots pujar uns 300m més de desnivell, però al març impossible.
Comencem doncs l'excursió a uns 300m de desnivell, per la pista ben carregada de neu i amb alguna traça dels dies anteriors. El dia s'aguanta per la nostra sorpresa, i encara que l'eloi ha tingut problemes estomacals la nit anterior i va fluix de forces anem direcció l'Snonipa amb la idea de salvar el dia i arribar fins on la meteo ens deixi.
El dia va aguantant i l'Eloi també. Després creuar el replà de dalt fem un parell de paelles més i arribem a la zona de les cabanes on els noruecs deuen venir a passar l'estiu. En condicions normals aquí ja veuriem el glaciar que porta al Snonipa, però els núvols avui estan amarrats a la cota 1000m i no ens deixen veure més amunt.
Abans d'arribar a sota el glaciar i veient el panorama, l'Eloi diu que guarda forces per demà que pinta un dia radiant, així que faig quatre llaçades més per fer acabar de fer l'escalfament de la setmana i sota una dèbil nevada desfem el camí de pujada.
Ens esperen uns quants quilòmetres més aquesta tarda per arribar a la base del Eidskyrkja.
Eidskyrkja
La ruta més comuna per pujar l'Eidskyrkja surt Skinnviksaetra a uns 5 km de Fyrde a través d'una pista no asfaltada però ben conservada de pagament. que ens deixa a la zona de pàrquing a uns 400m de desnivell.
Per la nostra sort, pugem a dormir a dalt el vespre anterior just abans que es posi a nevar. No és fàcil moure's amb un trasto tan gros i menys per pistes amb forta pendent i nevades. Mentre sopem es posa a nevar amb prou intensitat i deixa la pista ben blanca. L'endemà posem el despertador aviat i en veure el cel blau ens activem de seguida. Tenim clar que avui serà el dia!!
A les 7:30 ja estem amb els esquís posats direcció el glaciar. Aquest pic és un "must" si es ve a la a aquesta zona a esquiar. Bon accés amb el cotxe, relativament fàcil i vistes ben espectaculars.
La nevada d'ahir a la nit ens ha deixar uns 5cm de neu fresca, per sobre de la molta que ja hi havia. Atrapem a uns locals que se'ns han avançat i ens posem a obrir traça cada cop més fonda.
Amb una pendent molt suau ens plantem a sota el glaciar i el rodegem per la nostra esquerre passant per la muralla del Kollefjellet i tracem les z ara amb una pendent moderada fins al coll.
Una suau pala ens seprara només del cim. Seguim sols amb el grup bastant enrere. Canviem d'orientació i ens decantem cap a l'est ara i de sobre quan em giro i per la nostra grata sorpresa, tenim el fiord just darrere nostre.
El dia no podria ser millor. Sol, gens de vent i fred que ens manté la neu en perfectes condicions. Acabem de pujar fins al cim. 1482m! i ens hi estem mitja hora ben bona. Mirant a l'horitzó les muntanyes no s'acaben. Ni tant sols mirant cap al mar, on es veuen illes i més illes ben blanques.
Hem anat a la idea. Son tot just poc més de les 10 del matí. Tenim tot el dia per endavant. Quan comencen a arribar els primer locals comencem a baixar fins al coll.
Al coll posem pells i ens acostem fins al Kollefjellet. Bon mirador de la zona també i d'allà ens n'anem cap als pics secundaris i solitaris que hi ha cap al oest, que queden més per sobre del fiord i on sens dubte trobem el que havíem vingut a buscar a Sunnmore!
Desfem l'itinerari fins al coll i ja no ens queda més que aprofitar la llarga baixada de quasi 1000m de desnivell que tenim fins al cotxe.
Està més que bona aquesta neu. Arribats a sota el glaciar, no me'n puc estar i li dic a l'Eloi aviam si s'anima a pujar el Little Eidskyjka que encara que una mica més baix que els seu germà, ha de tenir unes bones vistes al Fiord també. Em diu que no, que va petat de quàdriceps aixi que com que m'ensumo que no tindrem cap més dia com el d'avui, ens separem momentàniament i enfilo cap al coll.
Havia llegit que s'havia de vigilar amb l'accés al coll, que amb pendents que rondaven els 45º d'havia d'evitar en dies carregats. Arribo fins a sota on veig que la traça que seguia ha fet mitja volta i faig el mateix. Ara només queda disfrutar el sol baix de mitja tarda i aquesta neu tant immaculada.
Gran jornada amb 1800m positius i 8 horetes de sortida. Hem més que amortitzat el pressupost del viatge. Acabem tocats de cames, així que toca recuperar una mica de proteïnes.
Al vespre fem camí cap a Stranda, a una horeta d'aquí, on tenim un parell de cims vistos per l'endemà encara que ens agafarem amb calma després del tute d'avui,
Vardnakken
De camí cap a Stranda, passem per Hellesylt i per costat del punt de sortida d'un cim que tenim guardat en cas de tenir un altre dia de sol. El Kvittega. Just al pàrquing hi ha un bon mirador d'obligada parada.
Acabem d'arribar a Stranda. Definitivament aquesta zona és més que salvatge a aquesta època de l'any i els pobles estan ben abandonats. Dormim a costat del Fiord després d'omplir el dipòsit d'aigua de la furgo i fer-nos una bona dutxa que ja anava tocant...
Des de Stranda pugem fins al llac de Vassetvadnet amb l'intenció de fer algun dels pics de la zona, com els Blahornet. Com la meteorologia és incerta, decidim pujar per assegurar primer el coll de Storskardet amb pala ben innivades i sense molta pendent. Avui és dia de pans i dels bons. Un cop al coll i veient com costa progressar i que s'està tapant el cel, decidim pujar el Vardnakken a la nostra dreta des d'on es gaudeix d'unes bones vistes del fiord.
Avui no brilla el sol com ahir, però els núvols són prou alts com per deixar fer i desfer. Un cop arribars al cim, comença a bufar el vent i a nevar amb certa intensitat, així que decidim baixar per les pales més del nord i per després flanquejar per anar a buscar la furgo.
L'endemà tocarà dia de descans i decidim visitar la propera ciutat d'Allesund. Dia variable amb estones de pluja, algunes de vent i d'altres amb sol. Imprescindible pujar al mirador de la ciutat i anar fins a les illes del davant connectades per túnels subterranis.
Pel diumenge que pinta més bon temps ens guardem el Kvitegga i pel dissabte amb un temps incert i després de llegir un reportatge a una revista d'una benzinera on anomenaven les muntanyes més maques de Sunnmore, decidim fer-los cas i ens n'anem cap al massís del Dale-gubben.
Sylvkallen
El Sylvkallen des de baix el poble de Store-Standal a nivell de mar presenta una muralla de quasi 1500m verticals.
Una suau pala ens seprara només del cim. Seguim sols amb el grup bastant enrere. Canviem d'orientació i ens decantem cap a l'est ara i de sobre quan em giro i per la nostra grata sorpresa, tenim el fiord just darrere nostre.
El dia no podria ser millor. Sol, gens de vent i fred que ens manté la neu en perfectes condicions. Acabem de pujar fins al cim. 1482m! i ens hi estem mitja hora ben bona. Mirant a l'horitzó les muntanyes no s'acaben. Ni tant sols mirant cap al mar, on es veuen illes i més illes ben blanques.
Hem anat a la idea. Son tot just poc més de les 10 del matí. Tenim tot el dia per endavant. Quan comencen a arribar els primer locals comencem a baixar fins al coll.
Al coll posem pells i ens acostem fins al Kollefjellet. Bon mirador de la zona també i d'allà ens n'anem cap als pics secundaris i solitaris que hi ha cap al oest, que queden més per sobre del fiord i on sens dubte trobem el que havíem vingut a buscar a Sunnmore!
Desfem l'itinerari fins al coll i ja no ens queda més que aprofitar la llarga baixada de quasi 1000m de desnivell que tenim fins al cotxe.
Està més que bona aquesta neu. Arribats a sota el glaciar, no me'n puc estar i li dic a l'Eloi aviam si s'anima a pujar el Little Eidskyjka que encara que una mica més baix que els seu germà, ha de tenir unes bones vistes al Fiord també. Em diu que no, que va petat de quàdriceps aixi que com que m'ensumo que no tindrem cap més dia com el d'avui, ens separem momentàniament i enfilo cap al coll.
Havia llegit que s'havia de vigilar amb l'accés al coll, que amb pendents que rondaven els 45º d'havia d'evitar en dies carregats. Arribo fins a sota on veig que la traça que seguia ha fet mitja volta i faig el mateix. Ara només queda disfrutar el sol baix de mitja tarda i aquesta neu tant immaculada.
Gran jornada amb 1800m positius i 8 horetes de sortida. Hem més que amortitzat el pressupost del viatge. Acabem tocats de cames, així que toca recuperar una mica de proteïnes.
Al vespre fem camí cap a Stranda, a una horeta d'aquí, on tenim un parell de cims vistos per l'endemà encara que ens agafarem amb calma després del tute d'avui,
Vardnakken
De camí cap a Stranda, passem per Hellesylt i per costat del punt de sortida d'un cim que tenim guardat en cas de tenir un altre dia de sol. El Kvittega. Just al pàrquing hi ha un bon mirador d'obligada parada.
Acabem d'arribar a Stranda. Definitivament aquesta zona és més que salvatge a aquesta època de l'any i els pobles estan ben abandonats. Dormim a costat del Fiord després d'omplir el dipòsit d'aigua de la furgo i fer-nos una bona dutxa que ja anava tocant...
Des de Stranda pugem fins al llac de Vassetvadnet amb l'intenció de fer algun dels pics de la zona, com els Blahornet. Com la meteorologia és incerta, decidim pujar per assegurar primer el coll de Storskardet amb pala ben innivades i sense molta pendent. Avui és dia de pans i dels bons. Un cop al coll i veient com costa progressar i que s'està tapant el cel, decidim pujar el Vardnakken a la nostra dreta des d'on es gaudeix d'unes bones vistes del fiord.
L'endemà tocarà dia de descans i decidim visitar la propera ciutat d'Allesund. Dia variable amb estones de pluja, algunes de vent i d'altres amb sol. Imprescindible pujar al mirador de la ciutat i anar fins a les illes del davant connectades per túnels subterranis.
Pel diumenge que pinta més bon temps ens guardem el Kvitegga i pel dissabte amb un temps incert i després de llegir un reportatge a una revista d'una benzinera on anomenaven les muntanyes més maques de Sunnmore, decidim fer-los cas i ens n'anem cap al massís del Dale-gubben.
Sylvkallen
El Sylvkallen des de baix el poble de Store-Standal a nivell de mar presenta una muralla de quasi 1500m verticals.
Esperàvem poder dormir al poble a un lloc acollidor, però això és més salvatge que la illa de Còrsega. No hi ha ni una ànima enlloc, així que avancem feina i anem a dormir al punt de sortida de l'endemà, tant si fem el Sylvkallen o del Dale-gubben.
Pel dissabte hi ha previsió de fort vent, així que no hi ha massa pressa per sortir. Finalment passades les 10 ens activem i remuntem el camí amb traces dels dies anteriors.
El vent a aquestes alçades és suportable, encara que va a més amb l'alçada. Seguim remuntant i arribem al pla de Novedalen, on toca decidir el pic. Amb les condicions de fort vent acumulacions de neu que veiem, ens decantem pel Sylvkallen ja que la pala d'accés al cim sembla tenir menys pendent que el Dale-gubben.
Pugem pel llom i al tram final toca anar arran de carena amb el pati de 1000m amb el poble de Store-Standa a sota i en la direcció del vent i no fa gaire gracia el tema. Alguna ratxa de que ens deixen enganxats a terra ens acaba de convèncer que avui no és dia de fer cim, així que a 200 escassos metres del cim traiem pells i avall que fa baixada i molta!! El vent és de sud i ha fet molt de mal a la neu. Pensada i humida per acabar amb una baixada de supervivència total.
S'acaben els dies i esperem que l'alineació dels astres per que ens regalin un dia com el del dimecres. De moment el dissabte a la tarda plou i tirem de la tele de la furgo per fer una migdia ben merescuda i anem a dormir al pàrquing a on començarem a caminar l'endemà.
Kvitegga
Passem una molt mala nit. Fa un vent del dimoni i per moments penso que m'hauré de llevar a canviar la furgo de lloc i posar-nos dins el túnel.
Diumenge al matí pinta semblant al del dissabte, vent i estones de pluja. La previsió donen una finestra de sol a partir de les 12. Toca fer el ronso almenys fins les 11, quan veiem que dos motivats amb el vent i la pluja i esquís a l'esquena enfilen el camí que seguirem nosaltres. 20 minuts després sortim nosaltres amb ben poques esperances.
És el primer dia que sortim amb esquís a l'esquena. El primer tram de l'itinerari puja fort amb un camí que amb 4 paelles guanya alçada molt ràpidament seguint la linia elèctrica. Al cap de 15 minuts ens podem calçar els esquís mentre observem el mar cada cop des de més amunt...
A diferència d'ahir, avui amb l'alçada el vent afluixa i el cel es va trencant. Aquest pic ens l'havien recomanat també i un cop acabat el corriol entenem el perquè. Davant nostre s'obre una pastis de pales blanques!!
Segons la previsió la finestra de bon temps només durarà 3 hores així que anem a l'idea cap amunt.
A mesura que ens acostem a la carena, el vent torna a apretar i sembla que avui tampoc ens deixarà coronar el cim.
Arribats a la carena (1400m) toca retirada de nou a escassos metres del cim, però avui la part més maca d'aquest sortida ja l'hem pogut gaudir de valent. Sobre la neu, tornem a tenir aire càlid, així que toca neu primavera, una mica millor que la d'ahir, això si.
Després de 6 molt bons dies toca despedir-se de Sunnmore i els seus fiords. Demà encara potser ens posarem els esquís aprop de Bergen, però ja lluny del mar. Sens dubte un racó per tornar tard o d'hora i amb infinitat de possibilitats.
Eloi i Joel
