Puigmal

Abans d'arribar a Queralbs hi ha un trencant a mà esquerre que porta al poble de Vilamanya. Continuant uns km més, la pista forestal sense sortida ens deixa a la Font de L'home Mort, a 1800m. 

Em pensava que ja havia pujat el Puigmal per totes les vessants possibles, però sense dubte em faltava aquesta versió, possiblement la més salvatge totes.

Deixem el cotxe al final de la pista i remuntem la vall principal direcció oest com si anéssim a la Tossa del Pas dels Lladres.

Anem lleugerets d'equipatge i de ritme. Abans d'arribar a sota la Tossa del Pas dels Lladres, al Clot de Fontseca ens anem decantant cap al Nord pel mig del prats d'herba i envoltats d'Isards, que ens observen com si per aquelles contrades i passessin ben poques persones l'any (i així és!).

Seguim remuntant pel Serrat del pèl fins arribar a la frontera, entre la Tossa i el Puigmal, i després de fer un esmorzar ben merescut i després d'una hora mitja d'haver sortit de baix, seguim el camí ben fresat fins a dalt el cim. 2h.

Sempre bufa fort dalt el Puigmal, però avui és bastant suportable. Feia molts anys que no era aquí dalt, i espero poder-hi tornar en el proper mig any amb els esquís posats i seguint el mateix itinerari d'avui.

Mig centenar de persones arriben al cim per la ruta normal de Fontalba, així que en Samuel fuig cames ajudeu-me cap a baix i jo  darrere seu com puc...li deixo que es recuperi de la clavada de la pujada ;-)! Si a la pujada tant sols ens havíem trobat un altre vigatà als primers metres, l'inici de la baixada es converteix en un slalom d'esquivar gent que puja per la normal.

Abans d'arribar al cim de la Dou, deixem el camí principal i ens llancem avall per la tartera i després pels prats baixant directe per la vall del Torrent del Borrut amb fortes pendents fins arribar de nou al cotxe. 3 hores de ruta d'una matinal molt solitària en un del cims més concorreguts del Pirineu Oriental.