Aprofitem el cap de setmana llarg de bon temps per fer una escapada a la Cerdanya francesa. Divendres anem a estirar les cames als estanys de Bulloses, doncs la Núria no hi ha estat i tot hi ser un dels llocs més turístics de la Cerdanya, és obligatori haver-hi estat. Com deia la Lonely Planet...els llocs turístics ho són per alguna cosa...
L'endemà ens aixequem aviat i anem direcció nord...passem els Angles..Formigueres...Puyvalador...i encara seguim més al nord! Al final se'ns acabaran els Pirineus. Trenquem direcció Quérigut, per una carretera bastant estreta fins arribar al poble. D'allà encara seguim algun quilòmetre fins que abans d'arribar a Le Pla, trobem la pista que ens deixarà al refugi forestal de Laurenti a 1616m. Quasi 1 hora des de Fontromeu. Comencem a caminar poc després de les 9 a només 5 ºC i anem a la idea cara amunt aviam si trobem el sol aviat.
A mesura que anem guanyant alçada, el bosc es va aclarint i ens comença deixar a veure el que són les últimes parets Pirinenques (o primeres venint de França).
Al cap d'una hora d'estar caminant arribem a l'estany de Laurenti, un complet desconegut per mi, i crec també per la majoria de gent, però sense dubte el poso a dalt de tot de la llista d'indrets més pintorescs i salvatge dels Pirineus Orientals. Les aigües cristal·lines rodejades de pins i amb la muralla que acaba al Pic de la Tribuna, sembla que ens transportin per moments a les Rocalloses canadenques o d'Alaska. Seguim el camí direcció el Roc Blanc, tot imaginat-me com deu ser tot aquest paisatge a l'hivern...
Després del llac anem guanyant alçada ràpid direcció el col de Laurenti. Passem per un petit estany assecat a aquesta època de l'any quan avancem a l'equip juvenil d'esquí de muntanya de la Feec que estan fent sèries del llac al coll.
Un cop al coll, seguim pujant la forta pendent i amb un diagonal ens plantem just a sota el cim, i una curta grimpada ens deixa dalt del Pic de Roc Blanc (2542m) amb unes 3 horetes des de baix.
Gran mirador de l'Ariège. Cap a l'oest, el Tarbesou i el Mont d'Olmes en linia amb el Roc Blanc i el Canigó cap a llevant, tracen una línia de les últimes muntanyes altes abans d'entrar a l'altiplà del sud de frança.
Desfem el camí fins al coll. Allà deixo la Núria prenent el sol i m'enfilo per la petita aresta cap al Pic de Canras amb 10 minuts. Últims 25 metres ben adreçats i amb uns centímetres de neu, que em recorda els últims metres dels Dômes de Miage aquest mes d'agost. 10 minuts més bastant planers i ja soc al Pic de Baxouillade (2546m) just a sobre la Portella d'Orlú. Bones vistes cap a les nord dels Perics i a l'Est el Pic de la Tribuna que ja comença a fer massa temps que li tinc ganes.
De nou al coll, decidim no baixar pel mateix lloc que hem pujat i anem direcció Oest cap a buscar el coll de Barboullière per on passa el GR7. El primer tram és un flanqueig una mica exposat, completament desconsellable a l'hivern
Boniques vistes cap a la vall de Baxouillades que puja de les forges d'Orlú.
Del coll, ja baixem cap al nord seguint el riu i el camí ben marcat fins a trobar de nou la pista a on tenim el cotxe. El GR ens deixa a la Plaine d'Artigues a uns 25 minuts caminant de la paella del refugi de Laurenti, una mica pesats ja després de 6 hores a marxa, però que ens permet fer una bona volta circular per dues de les vall més salvatges dels Pirineus Orientals.
Núria i Joel
