Mont Blanc!

Sense necessitar masses presentacions, el Mont Blanc (punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món) és per molts dels muntanyencs (entre els quals un servidor), la primera muntanya de la llista que tard o d'hora ha de ser assolida.  Amb els seus 4808m és el cim més alt de la Unió Europea.

Després de fer una bona aclimatació fent la travessa dels Dômes de Miage, dimecres ens aixequem a Chamonix encara amb les cames adolorides dels quasi 3000m de descens del día anterior. Al migdia anem a la Maison des Guides a preguntar sobre l'estat de la vía d'accés al Gouter i ens parlen sense embuts; degut a la calor, cal passar la "bolera" (tram més perillós de l'ascensió) tant aviat al matí com es pugui, així toca canviar l'estratègia inicial que teníem de sortir el dijous i pujar fins al Gouter i fent el cim divendres.

Accés al Nid d'Aigle. A l'esquerre el couloir d'accés al Gouter. A la dreta la Bionassay. Darrere els núvols el Mont blanc.

El que fa la majoria de gent alhora d'atacar el Mont blanc per la ruta normal, és agafar el primer tren a le Fayet (7:30am) per començar a caminar quasi a les 9 del matí. Això fa que et plantis a la "bolera" passades les 11 per arribar per fer nit al Gouter i fer cim l'endemà i baixar tot el desnivell, tornant a passar la "bolera" a les 11 o les 12 del matí (si vas una mica a l'idea i desisteixes de disfrutar de la muntanya). No ens agrada massa la idea d'anar amb un coet al cul, estressar-nos per trobar parquing a le Fayet, per comprar el bitllet de tren i donar-nos cops de colze a l'aresta que mena al Gouter, i ni molt menys a la de les Bosses l'endemà a les 6 del matí així que anem a fer la que per mi és la opció més segura per fer aquesta ruta i també en hores menys freqüentades:

Dia 1: Agafem el tren a le Fayet a les 15:20 per arribar al refugi Tête Rousse a les 19h i fer-hi nit. (+800m - 2h)

Dia 2: Sortida del Tête Rousse a les 6h (pas de la Bolera abans de les 7h) cim del Mont blanc a les 12h i baixada fins a Gouter a les 15h). Nit al Gouter. (+1800m, -1000m, 9h)

Dia 3: Sortida del Gouter a les 8, passar la bolera les 9 i a baix abans de les 11h, (-1400m, 3h).

Avantatges de fer-ho amb 3 dies respecte l'opció tradicional de fer nit al Gouter a l'ascens (2 dies):

- Es passa el tros més perillós tant a l'ascens com al descens a primera hora del matí.

- Es disfruta de certa tranquil·litat i sense aglomeracions durant els 3 dies 

- Es fa cim a les 11-12h del migda i es pot estar sol al cim.

- Es pot fer la ruta sense cap pressa.

- No es passa el fred nocturn dels que surten a les 3 del matí del Gouter.

- Al descens fas de nou el l'aresta i el couloir ben fresc després d'haver descansat.

Inconvenients:

- El dia de cim son 1800m d'ascens, la meitat d'ells per sobre 4000m! Toca remar fort a l'aresta de  les Bosses quan ja en portes 1200m+

- Et perds la sortida de sol arribant al cim. (En pots disfrutar sortint del Tête Rousse a la 1h del matí com molta gent també fa).

- Cost: No surt barat dormir a aquests refugis. Passar una nit de més al Tête Rousse pot suposar quasi 80€ pels no federats.

- Necessites un dia més (però que en realitat marxes a les 15h del primer dia i a les 12h del 3er dia ja tornes a ser el cotxe...acaben sent menys de 48hores igualment).

Dia 1: Le Fayet - Tête Rousse

El que havia de ser un dia de descans, es converteix en un matí de compres a Chamonix (guants, mitjons, mapa etc.) per anar a buscar el tren a l'estació de le Fayet (a costat de la SNCF) a les 15:20.

Es tracta d'un tren cremallera que tarda 1h i 15 min fins a l'estació superior del Nid d'Aigle a 2372m. El preu d'anada i tornada són ni més ni menys que 36€!

Comencem a caminar de forma molt lenta de l'estació superior cap al refugi Tête Rousse encara amb agulletes dels Dômes. Camí fàcil apte per a tots el públics fins que dues hores després de començar ens deixa davant del glaciar i el refugi Tête Rousse (3167m).

Ens instal·lem i aprofitem les últimes hores de llum per cuinar (hem portat el fogonet que es quedarà aquí i prescindim del sopar de 22€ que ofereix el refugi). Cost del dormir i esmorzar per federats amb reciprocitat 28 + 9€ (20€ més pels no federats).

La "bolera" i l'aresta d'accés al Gouter al fons. 

Dia 2. Refuge Tête Rousse - Mont Blanc - Refuge Gouter

L'esmorzar al Tête Rousse el serveixen a la 1h, a les 5h o a les 7h. El primer és pels matiners, que pugen de nit i a veure la sortida de sol a dalt i tenen pensat baixar el mateix dia (sense fer nit al Gouter). Nosaltres, com ja he comentat, ens decantem per l'esmorzar de les 5h per començar a caminar a les 6h direcció el Couloir. Sortim ja encordats (com la majoria) i sense grampons doncs la neu es troba molt amunt. Amb menys de mitja hora som al famós pas. Veiem com passen rapidet els de davant nostre, i quan anem a passar nosaltres, comencen a caure pedres petites...toca esperar uns moments. A la que es calma la cosa, és el nostre torn...passem els 60m trotant i només una pedra petita toca el braç del Ian sense més conseqüències. 

* Sobre aquest flanqueig i sense ànim d'espantar la gent (però si de conscienciar-la), si es passa per la "bolera" hi ha més possibilitats de ser tombat per una pedra que no pas que ens toqui la grossa de Nadal (sobretot si no comprem el número com un servidor). Les estadístiques parlen per si soles: 256 accidents en els últims 20 anys causant 74 morts i 180 ferits en només els 70m del corredor. Tenint en compte que a  l'ant passen per aquí unes 20.000 persones això es tradueixen en quasi 4 morts per temporada = 0,02 % (vs 0,001% loteria). IMPORTANT DONCS PASSAR A PRIMERA HORA ;-)!

Toca ara començar el tros més entretingut de l'ascenció, La grimpada fins al refugi Gouter no és en si complicada ni gaire aèria, cal només agafar-s'ho en calma, parar atenció i anar-hi a totes!. Sense pressa però sense parar, amb 1h i 45 min. des del refugi de baix ens plantem al antic refugi de Gouter, a tocar del nou.

Aresta d'accés al Gouter. Al fons al centre, el refuge Tête Rousse i la "bolera"

Ens l'havíem imaginat molt més complicat aquest ascens i francament (amb les condicions que ho hem trobat!) no ho és! Ens hem divertit i tot. Només alguns trams més complicats que estan equipats amb cables, i els fan més fàcils.

Un cop a dalt, un petit descans per engramponar-nos i gas amunt amb els primers rajos de sol del dia que escalfen aquest fred matí.

Cresta i agulla de Bionassay a darrere. Una de les rutes d'ascenció al Mont blanc.

Del refuge Gouter fins al Col del Dôme (4236m) l'ascenció no presenta cap dificultat, amb la traça ben marcada i pendents inferiors als 30º. 

Arestes de les Bosses amb el "refugi" Vallot al inici.

Fins aquí el vent ens ha respectat, però és passar el coll i enfilar la primera rampa dreta fins al Vallot, que el vent ens tomba fort a terra i decidim fer un petit descans i esmorzar abans d'afrontar els últims 600m de desnivell.

Unes 10 persones esperem que es calmi un vent que està lluny de fer-ho. Es nota el cansament, doncs a dins amb prou feines se sent una ànima...comença a passar factura la manca d'oxigen.

Important arribar bé a aquest punt amb forces i sobretot de fred (dits de les mans i dels peus), doncs un cop decideixes començar l'aresta, fer marxa enrere es convertirà en una decisió molt complicada i es fa molt més llarga del que crèiem. El Vallot és un bon punt per fer-se enrere si un no ho veu clar. Nosaltres tot  i que portem ja 4 hores i 1200m+ ens notem molt bé i ho veiem factible...i és que és MONT BLANC el que hi ha allà dalt collons! Gas amunt!!

Deixem el confortable abric i les ratxes de vent ens esclafen la neu que aixeca del terra contra la nostra cara com si fossin fines agulles.

Comencen 2 hores dures de lluita de tirar de la motivació i les ganes. Si fins ara les condicions havien estat perfectes, la cosa es torça i el vent que ve de la vessant italiana ens les fa passar canutes. Tant, que gastem més energia lluitant contra aquest que contra la força de la gravetat.

Tant fred i vent feia pujat l'aresta que ben poques fotos en tinc. Només comentar que tampoc era com me l'havia imaginat...en comptes d'una aresta ben afilada i amb un pendent constat...és més aviat un conjunt de rampes (alguna prou dreta per tenir de pujar de 4 grapes i més amb el vent) i que va fent replans que "minimitzen" el risc de caiguDa (no cap als costats!). Molt menys afilada del que crèiem també (ho són més els Dômes de Miage), i tant sols ens el últims metres has d'estar concentrat i tens la impressió de tenir el buit a banda i banda.

Toca fer allò que sempre has sentit dir...concentrar-se, comptar 20 passes i descansar....concentrar-se comptar 10 passes i descansar...comptar 3 passes, que un ràfega de vent et tombi i a descansar a la força...i tornar-te a aixecar per tornar a començar de nou....

Després de dues hores des que hem sortit de l'abric del Vallot i quasi 6 des del Tête Rousse, fem les últimes passes amb alguna que altra llàgrima als ulls. Moment molt emotiu, doncs aconseguim una cosa que fa pocs anys vèiem molt inaccessible i més encara poder-ho fer sense guies i amb el teu propi germà. Superar aquest repte junts només ens confirma que estem lluny però tant units com sempre ;-)!

Disfrutem de 15 minuts de sol·litud abans no arribin un grup d'austríacs i sorprenentment baixant uns metres cap a la cara nord, el vent s'encalma fins al punt d'arribar a desaparèixer.

No ens volem entretenir ja que estem una mica tocats físicament i acostuma a ser més complicada la baixada que la pujada així que reculem per les nostres passes i desfem l'aresta encara amb molt fort vent.

Una mica impactant la imatge de creuar-nos amb gent que puja (bàsicament grups de 1 guia i 1 o 2 clients), amb el primer de cordada estirant com un burro els altres dos que treuen el fetge per la boca. Un forma totalment legítima d'assolir el cim, encara que no l'acabo de compartir.

Tardem de nou quasi dues hores a tornar a ser al Vallot. Decidim tirar avall i descansar quan el vent afluixi. Passem pel coll i no em puc resistir a pujar el cim del Dôme du Gouter (4304m) i apuntat-nos un altre 4000 a la curta llista. Arribat al cim ens n'adonem que comencem a estar rebentats...

Ja només queden baixar els últims 400m fins al Gouter i sort que només en són 400m i no 1800m fins a l'estació de tren (ja us asseguro que arribem a les últimes al refugi i que de cap manera haguessim pogut baixar fins a baix...es nota la nul·la preparació prèvia...)

Arribats a les 15h al refugi, ara toca un merescut descans al més que futurista refugi de Gouter. Tot i la clavada (94€per barba amb mitja pensió), crec que és obligatori passar-hi una nit.

Sopem a les 18:30h i poc després de les 21h ja estem roncant. Descansem bé i fins l'endemà a les 6:30h no ens aixequem per esmorzar i realitzar el compromès descens.

De nou, a poc a poc i mirant bé on posem els peus, ens tornem a plantar a baix al refugi Tête Rousse per agafar el que hi vam deixar la nit anterior amb 1h i 30min i seguim baixant una horeta més fins acabar corrent per agafar el tren de les 10:50h i així poder ser a les 21h a casa ;-)!

No voldria acabar sense esmentar una frase ben certa que he après aquests dies.

"L`èxit en l'alpinisme rau en la combinació d'autonomia i solidaritat".

Ian i Joel

Travessa dels Dômes de Miage

Ja portava més de tres anys sense respirar l'aire dels Alps (des del juny del 2012 que vam pujar el Dome de Neige amb els germans) i massa que l'he trobat a faltar.

Encara amb el Jet-lag de la tornada del Sud-est asiàtic, amb el Ian que comença vacances anem a fer un mini-stage a Chamonix sense tenir massa clar què fer...no hem tingut massa temps per mirar opcions, i menys per entrenar, però aterrat de nou a Catalunya, la web del meteofrance no pot ser més clara. Gran bo a partir de dimarts i durant tota la setmana!

Arribem poc després de les 12 de la nit al pàrquing de les Contamines i plantem la tenda en un jaç de gespa ben tou de costa del pàrquing. A les 7 sona el despertador, recollim i pugem cap al refugi dels Conscrits ben aviat doncs s'esperen tempestes a la tarda.

En poc menys de dues hores passem pel refugi de Tré la Tête i parlant amb les guardianes, ja ens avisen que la travessa dels Dômes de Miage no es pot fer, perquè ha caigut un tros de paret i l'agulla és més complicada del  normal..;-(. Seguim pujant per la nova ruta de la passarel·la (i no la de sempre pel glaciar i el "Mauvais pas"). La primera s'enfila per l'esquerra del glaciar, molt per sobre del antíc camí amb algun tros aeri i algunes cordes per grimpar algun tros entretingut que hi ha fins que a poc d'arribar al refugi, hi ha "la Passarel·la" que segur que deixa glaçat a més d'un....

A nosaltres ens toca passar-la ja amb una forta pluja i tot i que és molt segura, als que tenim una mica de vèrtic, fem les passes una mica més curtes del que tocaria...;-)

Després d'aquest pas, queda mitja horeta fins al refugi, on arribem a la 1 del migdia bastant empapats i després de 5 hores des del pàrquing de baix. Avui surten 1700m+ i 300m de baixada - la nova ruta de la passarel·la és més llarga i accidentada que la de baix amb molts puja-baixes (esgotador per la tornada!)

Tarda de descans i migdiada veient com el pronòstic del temps es compleix i cauen entre 20 i 30l, que amb la iso0 al voltant dels 3000m, ens deixarà un pamet de neu nova al cims de demà. Anem a dormir aviat, el cansament és important. Tot i això ens costa molt dormir, doncs just després de sopar, la Núria em confirma ha aconseguit reservar-nos dos llits al refugi Gouter per la nit del dijous...

Dimarts sona el despertador a les 4:30 i poc abans de les 6h ens posem en marxa. Avui hem dormit uns 20 al refugi, però a mesura que avancem cap al glaciar direcció als Dômes de Miage, ja veiem que som els únics que seguim aquesta ruta...

El flanqueig fins a trobar el glaciar es fa llarg, més de l'esperat, fins passada l'hora no toquem el gel i ens encordem i posem els grampons. La nevadeta d'ahir la tarda ha esborrat totes les traces i ens endinsem al glaciar en solitari i seguint la intuïció d'anar esquivant les profundes esquerdes.

Abans d'arribar al Col Infranchisable veiem el Mont blanc davant nostre, i girem a l'esquerre per anar a buscar el Col des Dômes. Accés delicat abans del coll, amb la temporada molt avançada ja i més seca de l'habitual, hi ha poca neu i costa trobar un camí factible a través dels seracs.

Casi 4 horetes tardem fins al coll sense haver vist encara ni una ànima. Del coll pugem el primer i més alt dels Dômes, a la nostre dreta i obrint encara una traça per sobre unes gens menyspreables cornises al costat nord.

Petita grimpadeta abans de fer cim i ja tenim el primer dels 5 Dômes a la butxaca. A darrera l'imponent prescència del Montblanc, mentre que davant veiem el seguit d'arestes que ens esperen per connectar els 5 Dômes.

Tornem al coll i pugem per una pendent moderada el segon dels Dômes, quan veiem per la nostra alegria que dues persones venen de l'altre direcció i ens hauran obert la traça al tram més compromès d'aresta.

Ens comenten que venen de fer la travessa que nosaltres teníem intenció de fer (i que en teoria estava en males condicions) i el guia ens confirma que es fa molt bé, i que la nevada d'ahir ha deixat unes molt bones condicions i que ja tenim la traça feta. Ens anima a que hi anem, clar que ells segueixen ara cap a la cresta de Bionassay i no sabem massa si confiar en el seu criteri...

Seguim fent puja-baixes a les arestes. Abans d'arribar a l´últim dels Dômes apareix una esquerda al mig de la cresta!! Seguint les traces el superem pel costat sud, ja amb la neu una mica humida (al costat nord hi han 80 graus i 1000 metres de caiguda..). Després d'un petit "susto", superem el pas i conquerim l'últim dels Dômes. Toca decidir si reculem o seguim fent la volta cap a la cresta i l'agulla de la Bérangère. 

Des del cim veiem uns bascos que venen d'allà precisament i després de confirmar-nos (igual que l'anterior guia) que la cresta és molt factible de fer i que somos jovenes coño! (ells també van cap a la Bionassay), decidim tirar de la joventud i fem el flanqueig cap al coll de la Bérangère. Per nosaltres, aquest és el tram més perillós de la travessa, doncs es tracta d'un baixada amb flanqueig per una pala de 40 graus que acaba amb una esquerda amb format de bústia, per caure-hi i no sortir-ne mai més.... Per sort, tenim neu fresca i una mica de traça, així que la superem sense massa dificultats avui.

Ja al coll, toca fer el tram de roca-mixte cap a l'agulla. Sembla difícil que es trobi una camí factible des d'allà, però a mesura que anem avançant, tot i que té algun tros aeri i un tros que va haver-hi el despreniment i s'ha de fer una mica més d'atenció, es supera sense més dificultat.

Amb un gran ambient i rodejats de glaciars a banda i banda arribem més que satisfets al cim!

Ara ja només queda desgrimpar una mica fins a trobar de nou el glaciar i aprofitar tant com podem les llengües de neu per baixar còmodament fins al refugi dels Conscrits directe des de l'Agulla, i no per la ruta normal de la travessa.

Arribem als Conscrits de nou a les 15h, completant així la travessa dels Dômes amb 9 hores, i tot i que estem ja tocadets de cames, decidim baixar cap al cotxe. La idea inicial era tornar pel "Mauvais Pas", però ens adverteixen que al glaciar hi ha un rampa de 40 graus a superar (que de ben segur serà de gel viu), així que decidim tornar per la ruta d'ascens, que es fa llarga i pesada, fins que no tornem a ser al refugi de Tré la Tête i d'allà cap al pàrquing de nou.

Arribem al cotxe a les 19h, després d'una dura i solitària jornada, amb 1400m de pujada 2900m de desnivell negatiu!

Ara tocaria fer almenys un merescut dia de descans, però pel que sembla el Coulouir de Gouter no ens donarà treva...

Ian i Joel