Kilimanjaro

El Kilimanjaro és una muntanya al nordest de Tanzània formada per 3 volcans inactius, el Shira al oest de 3962m, el Mawenzi al est, de 5149 m i el Kibo, el més recent des del punt de vista geològic, i situat entre els dos anteriors i que el seu pic, l'Uhuru (que significa pic de la Llibertat amb Suahili), s'eleva fins als 5891m essent el punt més elevat del continent Africà. 

Amb un clima tropical, presenta dues estacions seques (maig - octubre i desembre - febrer) i dues d'humides (octubre - novembre i març-maig) i amb osciliacions de temperatura que ronden els 40ªC entre el día i la nit i amb una temperatura mitjana al cim del Uhuru de -7ªC.

Tot i trobar-se a tant sols 340Km de l'ecuador, encara hi ha prescència d'alguns glaciars, encara que es creu que al 2020 (d'aquí 6 anys!) ja no existiran. En els últims 100 anys han passat d'una superfície de 12Km2 a menys de 2Km2 degut a l'important disminució de precipitacions i al ja conegut increment de temperatures.

Després d'arribar a tard a Nairobi via Paris des de Barcelona, el representant de la companyia ens recull i ens porten a passar la nit a Park Side Hotel del centre de Nairobi. Hotel correcte i estratègicament localitzat ja que l'endemà a les 8 del matí hora local! hi ha la parada de bus del River Side que ens ha de portar a creuar la frontera cap a Tanzània i fins a la ciutat d'Arusha.  

Recordeu-vos de canviar l'hora (1 hora de diferència respecte Catalunya), o us passarà com nosaltres que amb 5 minuts vam tenir de passar de dormir plàcidament entre les mosquiteres a estar dins el bus amb les lleganyes encara als ulls!

De Nairobi a Arusha hi ha uns 250km que es fan la majoria d'ells per carretera asfaltada i pole pole. La frontera és un caos total, i a més a més està en obres. Cua per fer-nos el visats de Tanzània que amb les presses es descuiden de cobrar-nos...100$ més que podrem destinar a propines.

Després de quasi 6 hores de bus arribem a la ciutat d'Arusha on ens recullen en Godfrey i en Goodluck (que seràn el nostre conductor del Safari i el nostre ajudant de guia pel Kilimanjaro respectivament).

Ens venen a buscar amb el 4x4 que farem el safari i ja ens ve salivera de la bona. Ens deixen al hotel Silver Palm d'Arusha, que serà el nostre camp base entre viatge i viatge i en Goodluck ens acompanya a fer un tomb per la ciutat i pels mercats locals per respirar l'autèntic ambient africà, abans de fer el briefing de cares l'inici de l'ascensió l'endemà.

Marangu Gate - Mandara

L'endemà al matí en Ray (qui ens guiarà fins al cim del Kili) ens espera a la porta de l'hotel, junt amb el nostre equip format pels dos guies, i 3 portejadors. Amb el cotxe anem tirant direcció Marangu que s'hi tarda unes 3 horetes i pel camí anem recollint portejadors fins a un total de 7 (sense contar els dos guies!) Potser és que ens pensen portar fins al cim a sobre d'un llit??? 

A l'entrada del parc toca registrar-se i passar per caixa....ni més ni menys que 550$ per barba per passar 5 dies al Parc Nacional del Kilimanjaro...(au!). 

L'entrada del parc està a 1870m i la ruta es divideix en 4 etapes de 1000m de desnivell cada una. La primera, fins a Mandara, passa pel mig de la selva. Bosc frondós i humit on la boira i els núvols estan enganxats la major part de l'any. 

Els 8 km que separen Marangu gate de Mandara es fan fàcilment per un cami ben fresat en unes tres horetes. Temps just d'acomodar-nos a les cabanyes i compartir el sopar amb un grup de Koreans que passen un parell de dies pel Parc. 

Mandara - Horombo

L'endemà el dia comença igual, selva frondosa durant mitja horeta i boia pixanera. Els arbres van desapareixent i canviem de vegetació per complet, però fins ben bé dues hores més tard, no desapareix la boira i veiem el nostre objectiu encara molt lluny...

Dues horetes més ja veiem les cabanyes de Horombo Hut (3700m) amb el Kilimanjaro de fons.

La distribució d'aquests refugis és igual a la de Mandara, cabanyes de 4 persones que aquesta vegada tenim per a nosaltres dos i ens permet descansar plàcidament i encara amb suficient oxigen. A la tarda, i com que hem decidit no afegir un dia per aclimatar-nos, els guies ens porten fins a Zebra Rocks (4100m). Diuen que s'ha d'intentar dormir per sota la màxima cota que has estat durant el dia...i així ho fem. En qualsevol cas, distreta excursió de tarda amb el veí volcà Mawenzi ben present.

Horombo - Kibo

Si una cosa recordaré sempre d'aquest viatge a l'africa és l'amabilitat de les persones que hem conegut durant aquests dies. En Daniel, el nostre "cambrer", ens despertava cada dia, ens portava el cubell per rentar-nos i ens preparava l'esmorzar. Corredor de fons de professió, convertit a portejador-cambrer per manca de suport del govern, va córrer la marató al 2007 i al 2008 amb 2 hores i 7 minuts, 4 minuts més que el record mundial de Berlin de fa dos anys!. Actualment fa de portejador per poder estalviar i tornar a córrer a finals d'any. 

Després del bon esmorzar que ens porta el Daniel, seguim el nostre camí amb el Kilimanjaro davant nostre. Avui en Tim (el segon guia del grup) té un imprevist i ha de tirar cap avall, aixi que en Goodluck és promocionat i passa de portejador a ajudant de guia a partir d'avui.

L'alçada es comença a notar i apareixen els primers síntomes de mal d'alçada provocats per la disminució de la pressió atmosfèrica i d'oxigen. Avui si que toca anar Pole pole, i tardem ben bé 5 hores a recórrer la distància entre els dos refugis en paisatge desèrtic d'alta muntanya.

Al migdia arribem al Kibo, al peus del cràter del volcà. Després d'una tarda tranquil·la descansant una mica, ens en anem a "dormir", o més aviat a estirar-nos a les 6 de la tarda, doncs el despertador sonarà a les 11 de la nit, per començar a caminar poc després de la mitja nit. Estem a quasi 5000m d'alçada. Aquí tot s'ha de fer més a poc a poc, i dormir costa molt, tampoc tenim gaire gana, però la il·lusió de ser l'endemà a dalt pot més que totes aquestes petites traves.

A les 11 sona el despertador, però jo ja fa ben bé una hora que estic esperant amb ganes que soni.Hem dormit potser un parell d'horetes i ara toca "esmorzar"...mentre esperem que en Ray i en Goodluck es despertin.

7 o 8 grups del refugi també comencen a les 0:30 a caminar...potser unes 40 persones en total. Ens posem els frontals, totes les capes de roba que tenim i sortim quasi a les 1 de la matinada direcció a Gilman's point (punt on s'acaba la pujada forta i queda "només" carenjar fins al cim del volcà). Ens encantem una mica i acabem sortint casi els últims de tot fet que fa que el nostre pas al principi no sigui constant, i que haguem avançar algun grup per no anar massa lents. Poc a poc ens ens anem posant al capdavant. Intentem no parar massa per no quedar congelats. La temperatura va baixant a mesura que anem guanyant alçada i el fet de parar-nos ens fa perdre calor així que anem a la idea.

Poc després de les 4 de la matinada ens plantem al Gilman's ponit (5681m). Si fos clar, veuríem davant nostre el cràter del volcà, però no veiem ni piu. Fem un curt descans, i seguim avançant cap a Stella Point (5756m) on conflueixen les rutes del Marangu i Rongai. 1 horeta després de passar pels Gilman's arribem a Stella point. No són ni les 6 de la matinada! Costa respirar i les cames comencen a fer figa. Passo el pitjors moments del dia o del nit més ben dit!....anem tant a poc a poc que la son que tinc fa que quasi m'adormi pel camí, però el fred intens m'ho impedeix. Passades les 6 comencen a aparèixer les primeres clarors quan de sobte mirem a la nostre esquerre i veiem la paret del glaciar del cim del Kilimanajaro.

Les forces tornen per moments, però el fred no hi ha manera que marxi. Veiem el cim, però no encara el sol així que amb un temperatura que deu rondar els -15 i els -20ªC, arribem al sostre de l'Àfrica mentre esperem que els primers rajos de sol, ens escalfin els cos petrificat.

Mai havia esperat amb tantes ganes veure sortir el sol....15 minuts que semblen hores...

Finalment notem una lleugera escalfor. El sol il·lumina el volcà i els 4 gats qua ja som al cim, mentre que per sota, el continent africà queda cobert pels núvols. 

A l'Oest i just per sobre el mar de núvols surt la punta del Mont Meru engolit per l'ombra projectada del Kilimanjaro. 

Ens falten dits per fer fotos, treure's els guants és un martiri, o sigui que fem le justes i decidim cap a on baixar. Tenim ganes de baixar fins al cràter, a veure les parets immenses de gel que hi ha i que poc tardaran a desaparèixer. Al Kilimanjaro, per molt que m'agradaria, no crec que hi tornem, o sigui que o baixem avui al cràter o no hi serem mai!. Convencem en Ray perquè ens hi acompanyi (algun extra de propina li caurà!), i seguim la carena cap a l'oest per anar a buscar el cami que puja de la ruta Machame. 

Baixem per la forta pendent encara amb el cos adolorit fins arribar a l'esplanda del volcà. La paret del glaciar ben visible davant nostre ens atrau com un imant a la vegada que com més a prop hi som més intens és el fred. Aquí no hi ha ni un ànima i això sembla més un paisatge lunar que de la pròpia terra.

El camí de tornada planeja fins a Stella Point on finalment ens comencem a treure el fred del cos i a adonar-nos dels moments que acabem de viure. Desfem el camí fins a Gilman's i d'allà tartera avall que fa baixada i molta. Sort que hem pujat de nit, ha de ser desesperant veure aquesta pujada de camí al cim...

Arribem al Kibo a les 10 del matí, temps per estirar-nos una horeta i descansar. Comencen a arribar membres d'altres grups i fem petar la xerrada. Ens comenten que el company de sota de la nostra llitera se l'han tingut d'emportar cap avall amb "ambulància" perquè al aixecar-se del llit a mitjanit a caigut fulminat pel mal d'alçada. D'altres que abans d'arribar a Gilman's point han tingut de fer mitja volta perquè vomitaven sang...el mal d'altura és una ruleta...aquesta vegada hem guanyat i ens ha permès tocar la cota de 5985m. Molt possiblement aquest sigui la màxima que assolirem a les nostres vides, a menys que fem un visita al Andes o a l'Himalaya i ens plantegem alguna cosa seria. 

No ens entretenim massa i seguim baixant fins a Horombo, on passarem la nit i descansarem millor que al Kibo. Aquesta nit ens toca compartir cabanya amb el noi que ha caigut fulminat al Kibo la nit passada i que potser fa 20 hores que dorm. Nosaltres dormim 12 hores d'un tirada i l'endemà, després de fer la foto de grup, baixem cap a Mandara.

El camí el fem ràpid fins a Mandara. Allà ens tenen el dinar preparat i després de fer una sessió de fotos a un Colobus Monkey que apareix per allà seguim avall per la selva cap a Marangu gate.

Quan portem ja 3500m de baixada des del cim del Kili, els genolls de la Núria diuen prou...altres anys ja havien petat després de 500 o 600m de baixada, o sigui que aguantar-ne 3500 és tot un mèrit! Bé és cert que l'entrenament dels 2 últims mesos i les 3 pastilles diàries de cartílag de tauró, alguna cosa hi hauran tingut a veure ;-)! Tardem 3 hores a desfer el camí que vam fer fa 5 dies amb 1 hora, fins que arribem a un camí on truquem a l'ambulància del Kili que ens acaba de baixar fins a la porta.

Arribem a baix amb cares d'alegria. Toca tornar cap a Arusha però abans s'ha de passar per caixa. Els portejadors esperen amb ganes aquest moment. La majoria d'ells viuen del sou/propines dels tres-quatre mesos de temporada alta al Kilimanjaro. Pagar propines als portejadors/guies, no és com deixar 20cts al bar després de fer un cafè o pagar 2€ a un taxista perquè et porti a l'aeroport. La quantitat és significativament superior.

Per fer-vos una idea, s'acostuma a pagar un mínim de 5$ per portejador i dia i el doble per guies/conductors i cuiners. La nit abans al Horombo, comentem amb altres grups lo que creuen que s'ha de pagar i els hi recomanen també pagar 150$ per cap, que ve a ser el mateix que ens havien comentat els de l'agència tenint en compte el nombre de portejadors/guies per grup. 

En el nostre cas, donem 30$ a cada un dels portejadors, el doble pels guies i un entremig pel cambrer i cuiner pels 5 dies de feina...una suma considerable tenint en compte el nombrós equip que ens ha acompanyat al Kili, però que en cap moment ens raca després de veure la cara d'alegria després de donar un per un la merescuda paga. 

Ja ho havia llegit en algun foro abans del viatge que el portejadors viuen més de les propines que dels propis sous....no puc estar de fixar-me en el sou que se li paga a un dels portejadors, i efectivament se m'encongeix el cor al veure que el seu sou de 5 dies és inferior als 30$, així que motiu de més per ser generosos amb les propines.

Pugem al cotxe i amb 3 hores ens plantem de nou al nostre camp base. Com s'agreix un bon llit després de d'aquests 5 dies. A les 19h som a la ciutat on ens espera en Deo, el que serà el nostre guia els pròxims 8 dies de Safari. Temps just per sopar i dormir que demà a les 8 del matí comença el segon viatge!

Setmana 2 - Parcs Nacionals/Safari 

Nuria & Joel