Pic de Riet

La primavera arriba a marxes forçades i potser ens hauríem de començar a plantejar de treure la pols del Kayak i endreçar els esquís. Tot i això, amb la nevada que va caure el dijous i el bon temps que sembla que donen pel cap de setmana, en Samuel es treu de la màniga una bona travessa pel sempre salvatge Ariège. Dubtes fins a última hora perquè els de meteofrance sembla que donin per tancada la temporada de previsió d'allaus i se'n van de cap de setmana deixant un 4 general a tot el Pirineu...haurem d'extremar les precaucions...

Dissabte ens trobem a les 8 a la  Pascual  i amb l'ibiza rebaixat al màxim enfilem cap a Ax-les-Thermes. Seguint cap a Foix, 10-12 Km més endavant surt el trencant que porta cap a Aston i cap a l'estany de Laparan. Sense acabar d'arribar-hi, deixem el cotxe a la paella just després de la central hidroelèctrica on surt el camí cap a Quioules i Pradettes (1.090m!). 

Mentre ens acabem de preparar, dinem en horari francès i ens posem en marxa carregats com mules...sembla que la neu ens espera molt amunt avui, tant amunt que tardem prop de 2h! a posar-nos els esquís al peus just on conflueixen les dues valls a cota 1500m. Després d'una petita errada que ens obliga a desgrimar una curta xemeneia, agafem ja la traça bona i sempre pel marge dret del riu (mirant aigua amunt) arribem amb esquís posats a la cabana semi-enterrada de Pradettes just quan comença a ploure i ens obliga a afanyar-nos a desenterrar la porta.

Sense haver-ne vist molts de refugis lliures al Pirineu, podria dir que és potser un dels 10 millors amb diferència. Llar de foc, llenya, matalassos (sense mantes) i amb espai ampli per 4 o per 8 apretats passem la tarda-vespre al voltant del foc i parlant de nous projectes amb el lema nothing like being a single mentre a fora segueix plovisquejant.

Sona el despertador a les 6.40. Alguns hem passat fred, senyal que s'ha asserenat la nit i ha ens haurà glaçat la neu de peixeteria del dia anterior. Dia radiant. No ens posem en marxa fins a les 8 i mentre uns van remuntant la vall, m'escapo un moment fins al coll d'Aychade on penso que tindré bones vistes i de pas aprofito per escalfar-me els primers rajos de sol. Gran mirador del Saint-Barthelemy i Soularac, però ni rastre del Laparan, que queda amagat darrera una carena secundaria. Trec pells i a atrapar als meus companys que ja són quasi a l'alçada de l'Étang de la Peyre. 

Seguim pujant cap al coll no sense deixar d'observar el terreny prou carregat davant nostre i ja amb les primeres purgues del dia en acció. Fem un test per descartar mals major, aparentment no hi ha cap capa molt feble ni propagació destacada. Accedim als últims metres del coll amb fort pendent buscant el camí entre les roques i d'allà pugem al pic innominat (2617m) amb vistes espectaculars de l'abrupte cara nord del Ransol, Mil Menut i pics de la Portaneille. Desfem la carena i ara si anem directes al pic de Riet ben carregat i amb un cornisa destacable als últims metres (3h 30 min).

Anem tard, veiem allaus que baixen de la cara est del Pic de l'Homme Mort, doncs la neu comença a estar molt empapada. Baixem per la pala Sud-Est que va a parar a l'Étang Noir des Castellasses i d'allà el vall encaixonada que va a l'Étang des Castellasses i cap al refugi. Neu molt pesada ja aquestes hores i presencia de nombroses purgues de fusió en cares Est. A racons nord i oest encara amb neu dura i una mica encrostada.

Només queda recollir sacs i fogonets del refugi i desfer l'itinerari d'ahir, tot despedint-nos d'un racó ben entranyable i solitari del Pirineu, on de ben segur hi tornarem. Mai deixarà de sorprendre'm l'Ariège, bàsicament perquè crec que són infinites les valls i les possibilitats d'esquiades inèdites!

A ara sí, la primavera ha arribat!

Gemma, Samuel, Xevi i Joel