Tuc de Milh o Barlonguera

Previsió de cap de setmana de bo radiant i això s'ha d'aprofitar. Fins a ultimíssima hora no sabem si anar a Andorra o tirar cap a la vall d'aran...és cap de setmana per anar a buscar suds, i tenim pendent la Fontblanca i la pala de la Serrera, però des de la vall ens fan una proposta que se'ns fa irresistible. Barlonguera o Tuc de Milh...em passen una foto del mateix cim del divendres i que ens fa acabar de decantar la balança. Però quina santa palarrassa!!

Així que sempre amb els horaris intempestius de l'Edu ens trobem a les 22h a Tàrrega i enfilem cap a Vielha on arribem quasi a la 1 després del control a Pont dels mossos passada la mitja nit...i ens posem a dormir al pàrquing unes poques horetes, que ens passen a recollir a les 6:30...comencem a no tenir edat per fer segons quines coses...

A les 6:30 puntuals arriben els compis, tot just fa 5 minuts que hem obert els ulls...i ens han d'esperar un ratet que acabem de preparar les coses i tirem cap a Beret. Amb nosaltres avui el Roger, el Capi i l'Adrià, res com anar amb locals o ex-locals perquè ens ensenyin una mica de món.

Ens posem a foquejar al Pla de Beret que encara és fosc i amb 20 minuts i una baixada Kamikaze amb frontal ens plantem a Montgarri per la pista poc després de la 8. Deunidó quin ritme sembla que donin esmorzar de forquilla i ganivet a Montgarri i que s'acabi!!, si seguim així avui em faran treure el cor per la boca! Posem pells i comencem a remuntar pels prats de darrera Montgarri on hi ha alguna clapa  d'herba, tot i que possiblement sigui millor opció baixar fins a la confluència del riu i pujar directe des d'allà, ja que igualment després toca perdre una mica de cota per enganxar el barranc. 

Hem de travessar un parell de cops el riu abans d'agafar les dretes pendents que donen accés a la pala. Observem bastants allaus de fusió/purgues en totes orientacions, possiblement de fa uns dies que va ploure a cotes altes? Un cop a la pala, xino-xano seguint la traça ben marcada per una neu dura però que es deixa mossegar bé fins al estanyet de sota del coll.

 Gran mirador de Beret i els voltants i millors vistes cap a les canals que pengen del Barlonguera i el coll d'accés al cim.

Anem cap al coll on la neu encara no ha transformat massa i està dura, així que passem de complicacions i ens posem els grampons i esquís a l'esquena fins al coll.

Allà veiem per primer cop la pala-flanqueig que mena al cim. A primer cop d'ull no sembla massa dreta, i està una mica escombrada pel vent. Falquem una mica els esquís i pugem amunt amb el piolet. Ja als primers passos veiem que això està ben tiesso i que no ens regalaran res. Un tros més amunt a mitja pala quan comença a haver-hi una mica de timba i es posa una mica més dret, trobem la neu més tova i ens animem a tirar amunt, però quan ens torna tocar a flanquejar cap a la dreta i a escassos 30 m del cim, torna a aparèixer el glaç viu de baix i 4 dels 5 del grup tenim clar que aquí sense un cordino, un parell de piolets per cap i alguna estaca/cargol no seguim. Pujar possiblement pujaríem, i baixar segurament també, però de caps! El 5è membre que és el més cap calent tots, segueix pujat, total per res, per quedar-se a 5 metres del cim, ja que l'últim pas no el veu clar (sort perquè m'ho hagués refregat tot l'hivern...xDD)

Desfem lenta i penosament la pujada desgrimpant d'esquenes i intentant no mirar massa avall. Temps de fer 10 passes i ja veiem el Capi al coll fotent la migdiada...aquí hay nivel!! L'Edu que ha arribat casi al cim també ens atrapa en un plis..potser som els altres que som uns catetos??!! 

Al coll bufa una mica de vent així que no ens encantem, fem un mos, collem botes i esquís i avall. L'Adrià i el Roger que van amb esquís casi per esquíar a les Rocky volen, es nota aquí qui s'ha passat hiverns a la vall...primers metres amb neu encara durilla i algu de crosta que es va estovant més avall per acabar sent una crema deliciosa enganxant l'orientació adequada. Aquesta vegada apurem la baixada sempre pel marge esquerre del riu fins als plans de baix.

Creuem el riu, posem pells i xino xano cap a Montgarri on fem un merescut descans i mengem una mica. Sens dubte ens queda la part més dura del dia...el retorn al PLA de Beret que ens dóna una hora més de feina, tot veient munts de gent amb raquetes, motos de neu i pijaines passejant amb carro i cavall.

8 hores, 1450m de desnivell i 25 km per quedar servits. Demà més!

Capi, Roger, Adrià, Edu i Joel