26/1/14

Bastiments

Avui toca posar-se el mono de monitor i iniciem l'Albert a l'esquí de muntanya. Encara no ho sap o potser avui (que es deu notar poc les cames) ja si, però hi ha un abans i un després del dia en que un es posa les foques als peus per primera vegada. 

Pels que venim de l'esquí de pista, recordo que els primer/s dies són especialment durs físicament. Baixar del cotxe i tenir de posar unes coses que se t'enganxen als dits a sota l'esquí...o posar les botes a unes fixacions que no saps ni com van, o lligar-te unes corretges que fan més nosa que servei.

Què dir dels primers passos quan et sens la persona més patosa del món i per no parlar d'una cosa que en diuen volta maria, que et fa espaterrar de cames i que si vas curt de flexibilitat les passes canutes!


Només de començar el dia radiant que fa ja em toca fer de mare. Au vinga a les 8.25 (5 minuts abans de l'hora que hem quedat) truca el nen per despertar-lo que deu tenir poca ressaca i un mòbil d'aquells antics que no tenien despertador. L'acabo passant a buscar a les 9 i anem directes cap a Esports Vivac a llogar el material. Seguim amunt, i abans d'arribar a Tregurà se m'il·lumina la bombeta i li dic a en Vallve que si anem al Balandrau és facilet i estarem més tranquils. Miau!! A vegades estàs millor calladet Joel. La pista d'accés és més llarga del que em pensava i a trossos té neu. Comencem bé el dia...poc tard que anàvem i a sobre tirem mitja hora per la borda i poc fang a l'ibiza....;-(

Acabem arribant al pàrquing de baix de Vallter a passades les 11. Dia radiant i ni una mica de vent. Inicialment tenia en ment el pic de la Dona..potser més facilet i curt, però la carena de dalt està molt ventada, o sigui després d'equipar en Maradona, acabem pujant per Marmotes. No només em va apallisar a la final de padel ahir, sinó que no porta motxilla i me n'acabo carregant jo una de 8 kg (això és humiliació màxima!!)...




Després dels primers passos de pingüí i de practicar algunes voltes maria arribem a sota el coll de la Marrana que fa goig i té totes les canals carregades de neu fins dalt. L'Albert veu el cim molt i molt lluny, i els dos mitjons que porta li comencen a fer llaga (o això diu..xDD). Després de partir una mica amb els girs i de descalçar els esquís a l'últim ressalt ens plantem al coll. Aquest nano està trinxat, aviam si a partir d'avui comença a deixar la mala vida nocturna i l'enganyo algun cop més per anar a foquejar. L'únic que li puc dir per seguir, és que ja estem a punt d'atrapar (des de fa dues hores...) un parell de raqueteres ben eixerides i d'aquesta manera l'enganyo a fer uns metres més. 

Arribats a sota la pala del Bastiments però peta de biela. Són quasi les dues i anem tardet. Li passo el mort de 8 Kg, es queda a fer el panxito i jo traient el cor per la boca vaig a tocar la creu. La pala, una mica massa carregada pel meu gust i amb un risc 3 a ests i suds, té una bona neu pols-dura compactada i es deixa esquiar prou bé. 





Vaig a atrapar en Vallve i anem a buscar alguna canal per baixar. Acabem saltant per la 2a des del coll de la Marrana que ja he baixat un parell de cops i que té un ressalt al principi per donar una mica d'emoció. Un cop a pistes gas avall i feines a seguir-lo per una neu dura i a voltes petrificada fins al cotxe.

Malgrat el patiment, crec que tornarà ;-)!


Albert i Joel

2 comentaris:

Núria ha dit...

jajajaja, que bona aquesta... vau atrapar les de les raquetes??!!

Traçant somnis ha dit...

si..però perquè van fer mitja volta..xDDD