Respirant powder al massif du Canigou!

Si la setmana passada exprimíem al màxim les possibilitats a les muntanyes més occidentals del nostre petit país, aquesta vegada canviem completament d'escenari i anem a buscar una mica de powder al massís més septentrional dels Pirineus. 

Diuen que quan donen previsió de mal temps, un s'ha de quedar el cap de setmana a casa perdent el temps davant la tele i fent el gos al sofà. Tot i això, trobo que és més emocionant la idea de sortir a la muntanya en dies com aquests doncs amb una mica de sort, i si estàs disposat a patir una mica de fred, és quan de veritat es pot respirar l'autèntica essència de l'esquí de muntanya. Si a més a més ho fas coincidir amb bona companyia amb qui fa anys que no surts a la muntanya, un bon refugi lliure perdut al mig de no res, i un soparàs de carn a la brasa com deu mana, el cap de setmana que s'esperava ruïnós i avorrit, passa a ser tot el contrari.

Dissabte a la tarda ens trobem a Cabanes amb en Teo i en François que estan fent malabarismes amb la slackline i ens posem a fer 4 xuts als camps de l'Alt Empordà mentre esperem que arribi en Pau. Carreguem la furgo i anem a fer la ruta del bacalao cap a Rabós i Espolla per recollir l'Alex i 4 trastos de casa en pau i tirem cap a la Jonquera on fem una primera parada al super. La previsió és pèssima, però els ànims estan ben amunt fins que en François, passat Perpignan, ens confessa que s'ha deixat la carnassa a la nevera...sort que el piolet estava a l'altra punta de la furgo!!. Parada obligada doncs al primer super que trobem obert casi a les 8 del vespre on cauen un bon parell de kg de carn. 

Arribem a coll de Jou a les 9, amb una fina capa de pluja d'aquelles que al cap de 5 minuts de ser fora se't posa fins als ossos. Ens mirem la barrera i el cartell que diu prohibit passar. Després de veure que la barrera està tot menys ben falcada i després de 15 minuts de deliberació de si ens juguem a que els gendarmes ens fotin un bon paquet, decidim tirar cap amunt fins on el camí queda bloquejat per un clapa de neu. Aparquem la furgo i per sort l'aigua que queia al coll de jou, és ara neu. Acabem de preparar les bosses, carreguem esquís, ens posem frontals i ens endinsem a la fosca i freda nit direcció al refugi de Merialles. 

El Canigó és un massís completament salvatge i solitari a l'hivern, i aquesta nit no és una excepció. Amb prou feines s'hi acosten els guardes del parc i al gener el refugi està tancat. Després de mitja horeta de caminar per la pista arribem al acollidor refugi lliure, on s'han fet algunes remodelacions des de l'última vegada que m'hi vaig deixar caure i han posat uns matalassos de com cal. Fa 3 hiverns, confiats que hi havien matalassos, ens vam veure obligats a serrar 4 matolls amb el piolet i dormir sobre d'ells...bastant còmode per cert..;-(!

Però avui les coses pinten diferent, dormirem tous, hem portat llenya, butis, xuies i una mica de vi per agafar el bé el son i com que demà la previsió pinta que poca cosa farem, ens fotem les botes com animals i ens quedem jugant al capitalista fins passada la 1.

Diumenge ens aixequem cap a les 8...està una mica emboirat i cauen alguns flocs. No ens encantem massa i ens posem en marxa amb els esquís als peus. Abans de travessar el riu hem de descalçar doncs allà on el bosc és ben espès amb prou feines hi ha neu al terra. On no hi bosc però, hi ha neu per quedar rebentats obrint traça. 

El temps va fent la molla, la boira va venint i marxant i cauen flocs de neu de tant en tant. Poc abans del coll verd ens posem els esquís. Després de que el Canigó hagi quedat descartat, la idea és anar a fer el Gasimir. En comptes de baixar al riu i pujar per l'altre vessant, aquest cop decidim tirar pel camí d'estiu però no està gens clar aquest i si un no es sap el camí i no porta mapa com nosaltres, els plans poden canviar en un tres i no res.

Abans d'arribar a la cabana Aragó (on per cert un cartell a Merialles diu que no s'hi pot pernoctar per risc d'esfondrament) hi ha un barranc o riu ben encaixonat que uns paquets de nosaltres no sabem ben bé per on travessar-lo i ens hi deixem un bon rato i bastantes energies per fer-ho. En François que s'ha passat la nit vomitant xuies i buti diu que ens quedem aquí i que fem sèries, que la neu s'ho val. Al cim tampoc hi arribarem, està emboirat i anem tardet, així que en vistes de la canalota que tenim davant dels nassos acceptem la proposta i a obrir traça cap al Set Homes. 

A mesura que anem guanyant alçada anem perdent efectius i al final ens quedem el bou d'en Teo i un serivdor obrint traça a peu per la pendent que a al tram de dalt deu rondar els 45-50 graus. Arribat a cota aprox. 2300, el camí no sembla tant esquiable i els companys s'esperen a baix, o sigui que decidim regalar-nos un primer descens per una capa de 20-25cm ben assentada sobre una crosta regelada.

Em passo de frenada i haig de tornar a posar pells per anar a trobar els companys...ara si que baixem tots. No ens podem estar de baixar la canal fins al fons de vall a tocar el riu. Molt estètica i encaixonada entre pedres i arbres i amb discussions per veure qui baixa el primer i ens fa disfrutar d'allò més.

Amb les emocions se'ns escapa la càmera avall avall fins a tocar del riu!! la perdem de vista, però per sort deixa traces i l'olfacte empordanès d'en Pau la troba sota d'un arbre...

Un cop a baix la nevada s'intensifica, acabem de fer una mica d'esquí de supervivència paral·lels al riu fins que posem pells i ens posem a buscar la diagonal que puja al coll verd. Avui no hi ha manera, i tampoc trobem aquest camí, o sigui que quedem parats davant d'un bosc amb poques possibilitats. No queda més alternativa que esquís a la saca i pujar directes amunt fins a trobar el camí i cap al refugi, on l'Alex ens espera amb la llar de foc encesa i la pasta bullint. 

Temps d'assecar-nos una mica, menjar pasta i carregar trastos per tirar cap avall per la pista esquiant un rato. Per acabar la jornada, res com una patacada de campionat d'aquelles que et quedes enganxat a les pedres i i fots un viatge endavant per enrecordar-nos que no estem somiant ;-)!. Els esquís ja de camí cap la botiga per arreglar...;-(!

Alex, Teo, Pau, François i Joel