Pic de la Carbassa

Uns quants anys més tard ens tornem a trobar los tres mosqueteros! La previsió és bastant dolenta, vent i risc d'allaus i pot ser que el dia sigui totalment nefast, d'aquells que fas la quilometrada i que pel vent no pots sortir del cotxe, però tot i les 10 sortides d'aquest any ja, seguim estan ansiosos de neu aixi que sortim casi a les 8 de Roda amb un destí incert.

Decidim tirar cap a la Cerdanya i quan veiem una mica el panorama des d'allà acabarem de decidir. Des de dalt a la collada ja veiem el pic de la Carbassa i companyia que fan bastant bona pinta i cap dels tres l'hem fet. Passat Meranges comença haver-hi neu a la carretera del dia abans, i una mica més amunt de Girul quedem parats a una paella i hem de posar les cadenes. Uns pocs metres més i deixem el cotxe i ens calcem esquís passades les 10 i amb una temperatura de -3...sembla que tindrem una bona baixada si arribem a dalt.

Tenim dubtes de per on agafar el camí, doncs davant nostre tenim un bosc ben tupit i ens podríem posar en un berenjenal sino vigilem. Decidim pujar per costat del Torrent de l'Orri vell, on sembla que els arbres ens deixen bastant de pas i hi ha neu més que suficient per pujar per un paisatge de postal. Del vent de moment ni rastre ;-)!!

Seguim pujant ara buscant les clarianes. Aquí ja comença a haver-hi un bon pamet de neu nova i ens hem de començar a tornar per obrir la traça.

Passem per costat d'una cabanya en una clariana de bosc i seguim tirant amunt. La pujada és cada cop més díficil, amb algun tram de bosc amb més de 30 cm! Comencem a bufar ja, però al sortir del bosc, el vent ha fet de les seves i per la neu més ventada i dura és més fàcil d'avançar.

Les pales Est ben dretes de la carbassa estàn ben carregades, el vent hi ha acumulat la neu de les nord i de les carenes que estan amb poca neu. Decidim pujar pels lloms de l'esquerre una mica més pelats. El vent comença a bufar i ens abriguem per acabar d'arribar a dalt on ens posem totes les capes que portem a la motxilla. 

A dalt es comença a tapar i a nevar. Traiem pells i desfem el tros de carena que hem fet i agafem la pala Est per la banda més de la dreta on els pendents no passen de 30 graus, doncs a la pujada baixaven amb facilitat petites plaques de vent sobre la neu vella dels dies passats.

Trobem una neu a dalt ventada que es va convertint a mesura que anem baixant amb powder un xic encrostat i més avall una mica humit i pesat, però que ens deixa fer les delícies i disfrutar com enanos d'un descens bastant directe i continuat.

Un cop a la pista, baixem per on hem pujat. Encara que la neu justeja una mica es deixa baixar fins a la mateixa carretera, això si, per acabar de ser perfecte, no aniria malament una mica més de separació entre arbres, però no ens queixarem doncs no en donàvem res de la sortida d'avui i ha sortit rodona rodona!

Edu, Samuel i Joel