Dades tècniques de l'etapa:
Desnivell positiu acumulat: 1400m
Distància: 84Km
Temps sobre la bici: 7h 05 min
Després de Montgarri (molt turístic i ple de gent), acabem de fer les últimes rampes fins al Pla de Beret, on ja veiem que s'ha acabat el sufriment, si bé crec que ens tocarà mullar-nos.
Un descens espectacular per corriols i amb vistes al massís de la Maladeta que fem bastant ràpid abans no ens atrapi la pluja, que arribat a Unha, ens obliga a parar i esperar que passi una mica la tempesta, si bé decidim al cap de mitja hora de continuar i anar fent paradetes a les parades de bus, quan la intensitat de pluja augmenta i ens deixa ben molls.
Segurament la etapa més dura si es decideix partir la travessa en 4 etapes, pel quilometratge final que surt.
De l'estació d'esquí baixem la carretera principal i creuem el poble com si anessim cap a Llavorsí i seguim la carretera un parell de quilòmetres fins que a mà esquerre surt el trencant de Jou i Son. Primera pujada del día per asfalt. Es fa bé doncs estem frescos i travessem els pobles de Jou, Son i baixada important fins a enganxar quasi la carretera principal a Esterri fins a trobar la pista que surt a mà esquerre cap al refugi de Gerdar, passant per l'espectacular avetosa, on en algun tram està prohibit ciclar.
Paradeta al refugi i seguim per la carretera de la Bonaigua cap a Sorpe, Boren i amunt cap a Montgarri sense pèrdua. A mesura que anem guanyant alçada i ens endinsem a la vall de Montgarri, la vall es va obrint però sempre seguint el curs del riu. La pujada a Montgarri es fa dura i llarga (portem ja uns quants quilòmetres) i arribats allà toca parada obligada per dinar.
Després de Montgarri (molt turístic i ple de gent), acabem de fer les últimes rampes fins al Pla de Beret, on ja veiem que s'ha acabat el sufriment, si bé crec que ens tocarà mullar-nos.
Un descens espectacular per corriols i amb vistes al massís de la Maladeta que fem bastant ràpid abans no ens atrapi la pluja, que arribat a Unha, ens obliga a parar i esperar que passi una mica la tempesta, si bé decidim al cap de mitja hora de continuar i anar fent paradetes a les parades de bus, quan la intensitat de pluja augmenta i ens deixa ben molls.
Finalment, arribem a Vielha a les 5, molls com ànecs, on hem quedat amb en Valls a un bar, on ens canviem, assequem, i amb la seva super westfalia ens acompanya fins a la boca sud del túnel a buscar els cotxes.
Molt bona travessa feta amb calma i disfrutant del racons que envolten el Parc Nacional d'Aigües Tortes.
Edu, Roger i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada