22/2/12

Pic del Carlit

Un altre dimecres de festa i quedem amb en Teo per fer-ne alguna. Les jornades amb en Teo s'estàn convertint amb jornades de sol a sol i de deixar-s'hi la pell. Després de les bones sensacions al cap de setmana a l'Ariège, pensem que el Carlit pot ser una molt bona opció i cap dels dos no el tenim amb esquís. La pega, és el peatge que hem de pagar per fer l'aproximació, primer els 5 km de carretera fins les Bulloses i després la patejada dels llacs fins a sota.

Sortim tardet poc abans de les 10 del Pla dels Avellaners i enfilem per la carretera amb la neu ben trepitjada i amb poc menys d'una horeta ens plantem a les Bulloses. Està tot ben traçat, doncs els francesos tenen vacances, i enfilem cap als llacs. La idea inicial era fer la circular pel coll dels Andorrans + la cresta sud, per tant voltem el Tossal Colomer pel sud i anem a buscar la pujada directe al coll dels Andorrans.







Quan som just a sota, no ho veiem massa clar, està molt i molt carregat de neu, sobretot a dalt i la cresta no ens la coneixem i amb el vent que fa tampoc ens barrufa, així que reculem un tros i anem a buscar el coll entre el Carlit i el Tossal Colomer per encarar la canal - pala de la via normal. Aquesta es veu bastant bé, amb traces d'esquis fins a la meitat i amb bona neu pols. Just quan s'acaba l'estretament però hem de descalçar i posar grampons ja que la neu està dura - algun tram gelat i no podem fallar. Aixi doncs acabem de pujar fins al cim dels Pirieneus orientals a peu on hi arribem a les 3 mortsrebentats, després de 5 llargues hores.










Fem un petit mos tot contemplant les bones vistes i treiem el cap a la cresta sud, on ja veiem que de fàcil sembla que no tenia res i decidim que baixarem el primer tros amb grampons ja que la pala no està per esquiar-la al menys des de dalt de tot. De seguida que trobem el primer polsim de neu pols ja ens calcem esquís i disfrutem d'aquesta fins més avall del llac gelat. A partir d'allà enganxem una petita canal de neu dura i continua i després anem saltant de clapa amb clapa fins a la passarela.
Allà hem de carregar uns 5 minuts els esquís i remuntar un trosset per després calçar-los de nou i aprofitar el màxim les poques baixades que hi ha i lliscant per sobre els llacs gelats el màxim que podem fins a les Bulloses i després amb plan Kamikaze per la carretera fins al cotxe on arribem a les 17.30h amb les darreres llums.










Teo i Joel

2 comentaris:

tresbmes ha dit...

qui et va parir!!! no pares e!!! i a sobre jornades de sol a sol... deus estar com un putu toro!!!

Traçant somnis ha dit...

jaja...això tu que ja deus haver picat tot el que es podia picar a Bielsa!! ;-)!!!