Després del Garmo Negro, volíem fer els Infiernos, però ens feia mandra tornar a pujar pel mateix lloc per anar a buscar el corredor sud, així que, provem de fer una altra vall i en tot cas, el farem per la cresta nord (el del refu de Piedra ens ha dit que no era molt difícil....).
Arrenquem més aviat, i a les 6 ja estem amb els frontals pujant cap amunt pel GR11 amb els esquís a l'esquena. Ens calcem les taules a l'alçada del Bozuelo i allà la neu ja és continua. Arribem a la Cuesta del fraile, la neu està molt guarra i amb traces que fan més difícil la pujada. El Ian es posa l'splitboard a l'esquena perquè amb els flanquejos pateix massa i nosaltres sense ganivetes patim una estona. Arribem al embassament de Bachimaña quan ens comença a tocar el sol. La traça de pujada ressegueix l'embassament per l'esquerre i bastant amunt, amb algun tram exposadet, per sort la neu és pols i es segueix bé el camí. Arribem al Ibones Azules, on surt una xemeneia amb unes escales (és el refu??).
Seguim amunt, i comencem a contemplar impressionats la cara nord dels Infiernos. Pugem fins al cuello del Infierno que ens costa 5 hores arribar-hi (1,5 hores més del que deia la ressenya!!). Ens mirem la pujada als Infiernos i va a ser que no...és tardet i facilet facilet no és així que veient la piràmide que tenim davant (Tebarray), flanquegem fins al collado de Piedrafita (tot ben tiesso i apretant les dents), on ens posem grampons i acabem de pujar per la carena fins al Pico de Tebarray (2916m).
Fem paradeta tècnica al refugi antic per fer un mos i en comptes de tornar per la cuesta del Fraile (tram amb fort perill d'allaus i ple de traces) decidim baixar per la banda oriental de la cascada, fent un flanqueig i acabant de baixar pel bosc on hi ha molt més bona neu fins a sota la cuesta del Fraile. Allà alguns amb esquís i altres sense acabem de baixar fins a Bozuelo on tots a peu acabem d'arribar fins als Baños cap a quasi les 5 de la tarda.
Edu, Ian i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada