Canigó

Per en Samuel la tercera vegada, per mi la segona, però finalment l'hem pogut fer.

Arribem a coll de Jou a les 5 de la tarda i un cartell diu k no ens deixa passar. Truquem al refu i ens confirma que està prohibit el pas i que a més al cap de 4 paelles ja hi ha neu, així que ens carreguem els esquís i comencem a pujar pel GR fins a la cota 1500 on ens podem calçar esquís per la pista i arribem al refu.

L'endemà en aixequem a les 6 però fins les 7 no ens posem en marxa des d'un bon principi amb esquís als peus. A coll verd tirem avall com recomanen fins al riu i allà descalcem uns 10 minuts per remuntar l'altre vessant. Seguim pujant, no hi ha ni una traça enlloc, sembla que som els primers. Arribem a la cabana Aragó amb 1h i 45 minuts on fem parada tècnica i mengem l'esmorzar merescut. Un quart més tard seguim pels plans ben blancs de neu fins que girem a l'esquerre i veièm el nostre objectiu! La xemeneia està ben innivada però el tros just de sota no. Remuntem amb els esquís i abans de la xemenia ja ens posem grampons i piolet i amunt cap a buscar la xemenia amb els esquís a l'esquena. La cosa cada cop s'adreça més i un segon piolet no ens aniria malament tot i que els grampons s'arrapen bé i la neu es comença a estovar.

Arribem a dalt, deixem motxilla i esquís i acabem de grimpar. Al cap de 4 hores fem cim. Gran bò al cim tot i la calitxa que no ens deixa veure el mar. 4 fotos i desgrimpem de nou fins on tenim el material. En sami no les té totes però es tira primer amb el pal piolets, fa dos giros i cap a terra i baixa un 5-6 metres i es torna a aixecar, jo el segueixo. Quan acabem la xemeneia, fem una diagonal cap a la bretxa i d'allà baixada directe amb neu primavera més que bona fins a la cabana aragó, a partir d'allà neu més pesada i fen algun equilibri baixem fins al riu. Posem pells, remuntem fins a coll verd i tornem a calçar esquís i baixem fins al pont (a 10 min del refu) estil kamikaze. Carreguem esquís fins al refu, anem a saludadar el guarda (molt trempat per cert) i acabem de baixar fins al cotxe.

Samuel i Joel

Balandrau des de Vallter

Ens trobem a les 8 a Camprodon amb en Samuel. Ell té fam, ja que fa punxar a Marroc i va fallar a Panticosa i va molt encès. Vol anar cap al Canigó a fer la Comalada i nosé quines altres valls verges, però al final tirem cap a Vallter amb l'inteció de fer l'embut del Balandrau. Arrenquem a 3d9 i amb lo encès que va en sami a 2 d 10 ja estem baixant cap a Coma de Vaca i deixant enrere la multitud. Fem un bon esmorzar al refu i pugem al Balandrau pel coll i la carena, on trobem neu molt dura. Al cim veiem el bon paquet que la nevada ha deixat i comecem a baixar pel torrent, sense posar-nos a la gran pala, ja que està tot bastant placat. Trobem neu variada, desde crosta impossible d'esquiar fins a pols no transportada.

L'embut del Balandrau...far far away...

Baixant cap a Coma de Vaca completament sols



Arribant al cim amb el Bastiments al fons

  


Cim

 





Baixada pel torrent

 






Baixada cap a coma de l'orri

  




Neu més transformada



Un cop a coma de Vaca, ja estem mig morts..doncs ja portem 1000 m de desnivell i toca pujar cap al coll de Coma de l'orri...el que semblava ser curtet s'allarga i es fa etern (quina matada!!) fins que finalment arribem al coll a les 3 i només queda disfrutar de la llarga baixada de la coma de l'orri, que podem esquiar fins 10 minuts abans del revolt, fent ganxo pugem al pàrquing de dalt per buscar el cotxe.

Acabem rebentats: +1500m , -2040 m i 22km però l'excursió i la tranquilitat s'ho val.

Samuel i Joel

Pico Bacías

Avui tenim poc temps ja que l'edu ha d'estar a Reus a les 18h per currar així que tornem a aixecar-nos a les 5 i ens posem en marxa a 3d6. Seguim el que sembla el GR11 seguin un camí molt ben fresat fins que arribem a una casa en runes...la traces sembla que desapareixen. Seguim amunt a les fosques i desapareixen definitivament les traces (ens hem ben perdut) i ens enfilem per algun marge ben dret clavant fins i tot les dents per no baixar avall. En quins percals que ens fotem de bon matí....al cap de uns 10 minuts pujant sense un camí clar, tornem a trobar el camí que porta cap als Ibons de Brazato seguin ara si la traça. Passem pel mig del bosc i poc a poc el camí es va aplanant. Seguim el camí com si anéssim als Brazatos però no hem d'anar cap allà i el mapa a escala 40.000 que tenim és massa poc precís aixi que quan ens en adonem veiem que hem fet una bona volta. Tot pujat l'edu em comenta que es vol canviar els esquís...i que no sap i vendre's els que té ara o tirar-los a mar.... a la baixada, aquest problema deixaria d'existir....

Flanquegem per sobre els ibons amb neu gelada - crosta fins que ens plantem a sota la base del pic. Seguim les voltes maria fins arribar al coll i apareix la pala nord del Bacías amb neu pols i ben trillada. Just a davant, el Vignemale fa acte de presència i ens acompanya fins al cim. Tot i ser un 2700, el pic té unes vistes espectaculars. Veiem perfectament la ruta del Garmo i al fons també veiem la piràmide del Tebarray que hem fet els dies abans. Hem tardat unes 4h a arribar a dalt...de nou un 25% més del que diu el llibre....és clar que avui hem fet una bona volta...

Comencem la baixada i per la nostra sorpresa, sota una capa de 10 cm de neu pols hi ha una neu dura-gelada. Comencem a flanquejar per baixar i zzzzzzzzz...caic i baixo uns 20 m per sobre el gel. M'aixeco i acabo de baixar. L'edu em segueix les traces i allà on he caigut jo, ell fa el mateix, però en comptes de baixar 20 m, baixa la meitat de la pala!!! S'aixeca, fa un gir i de nou a terra fins al final de la pala...i ja el tenim ben emblanquinat de dalt a baix! Quin desastre de baixada que ens espera.

Quan som al coll, veiem que les traces de baixada segueixen un altre camí...el que és el camí original del GR11, així que les seguim, i ens acaba sortint una bona circular, però amb neu de pena, entre gelada i crosta. Seguim baixant i anem a buscar la ruta de pujada per encarar les pales a nord. De cop, veig que l'edu no ve....el crido i em diu k ha trencat un esquí així que li toca acabar de baixar a peu. Fins a on descalcem, la neu és crosta crosta...i quan som quasi a baix veiem a on ens hem equivocat en el camí de pujada, uns girs abans d'arribar a la casa en runes, el camí gira a l'esquerre fins el para allaus... ja ho sabrem pel pròxim dia. Arribem a 2d12 a baix i cap a casa que alguns han de currar!!!

Edu i Joel

Pico de Tebarray

Després del Garmo Negro, volíem fer els Infiernos, però ens feia mandra tornar a pujar pel mateix lloc per anar a buscar el corredor sud, així que, provem de fer una altra vall i en tot cas, el farem per la cresta nord (el del refu de Piedra ens ha dit que no era molt difícil....).

Arrenquem més aviat, i a les 6 ja estem amb els frontals pujant cap amunt pel GR11 amb els esquís a l'esquena. Ens calcem les taules a l'alçada del Bozuelo i allà la neu ja és continua. Arribem a la Cuesta del fraile, la neu està molt guarra i amb traces que fan més difícil la pujada. El Ian es posa l'splitboard a l'esquena perquè amb els flanquejos pateix massa i nosaltres sense ganivetes patim una estona. Arribem al embassament de Bachimaña quan ens comença a tocar el sol. La traça de pujada ressegueix l'embassament per l'esquerre i bastant amunt, amb algun tram exposadet, per sort la neu és pols i es segueix bé el camí. Arribem al Ibones Azules, on surt una xemeneia amb unes escales (és el refu??).

Seguim amunt, i comencem a contemplar impressionats la cara nord dels Infiernos. Pugem fins al cuello del Infierno que ens costa 5 hores arribar-hi (1,5 hores més del que deia la ressenya!!). Ens mirem la pujada als Infiernos i va a ser que no...és tardet i facilet facilet no és així que veient la piràmide que tenim davant (Tebarray), flanquegem fins al collado de Piedrafita (tot ben tiesso i apretant les dents), on ens posem grampons i acabem de pujar per la carena fins al Pico de Tebarray (2916m).

Descens per la cara sud fins arribar al Ibon de Tebarray, posem pells i tornem a remuntar cap al cuello dels Infiernos on ens espera el Ian. Comencem llarg descens tot buscant sempre les pales orientades a nord on hi ha pols de la bona fins que arribem a baix del llac de Bachimaña, on el nivell a baixat a mínims i es veuen per tot arreu esquerdes del gel com si fóssim al mig d'un glaciar. A baixat tant el nivell, que arribem fins a la presa i podem veure perfectament les comportes!!

Fem paradeta tècnica al refugi antic per fer un mos i en comptes de tornar per la cuesta del Fraile (tram amb fort perill d'allaus i ple de traces) decidim baixar per la banda oriental de la cascada, fent un flanqueig i acabant de baixar pel bosc on hi ha molt més bona neu fins a sota la cuesta del Fraile. Allà alguns amb esquís i altres sense acabem de baixar fins a Bozuelo on tots a peu acabem d'arribar fins als Baños cap a quasi les 5 de la tarda.

Edu, Ian i Joel