Montmalús i Pessons

Anem a comprovar la neu a la zona dels Pessons...i la veritat és que no n'hi falta pas. Des del pàrquing de Grau Roig ens enfilem per la pista direcció el coll del Montmalús...quan s'acaben les pistes, neu pols...no m'ho crec...seguim pujant sempre amb els esquís fins al coll. Allà ens els treiem per acabar d'arribar al cim on trobem el nostre primer fitxatxe del dia, li expliquem el que volem fer i tarda poc a apuntar-se. Baixem cap als estanys de Montmalús, on ens trobem amb el segon fitxatxe del dia que també s'apunta. Així doncs posem pells i remuntem el coll de Ribuls per baixar cap a la Vallcivera pel mig dels arbres (fent algun saltimbanqui). Ens enfilem cap al Port de Vallcivera. Flanquegem cap a l'estany de l'illa on ja veiem els pessons i la pujadeta que ens espera de nou. Per sort ja tenim les z marcades i no tardem a arribar al coll dels isards....ens mirem la canal...quin yuyu...Acabem d'arribar a dalt sempre amb esquís, alguna foto i cap a buscar la canal. No hi ha tocat el sol i la neu estar durilla. El francès es llença el primer (quina makina!!) i el novatillo al darrera intentant imitar-lo. Baixem fins a baix la canal i comencem baixar-flanquejar fins les pistes amb neu una mica crosta...fins que empalmem la pista.

Eloi i Joel

Vall de Galba (Morters i Terrers)

Avui hem anat a fer mitja marató al Mortiers i al Terrers. Sortim a les 9 de Formigueres amb un boira pixanera de cal déu, per la pista de raquetes, i baixem 100 m de desnivell per enllaçar amb la pista que puja del poble de baix.

Passem pels dos refugis dins la boira encara...i en arribar al pont aquesta va marxant. Ens mig equivoquem i ens enmerdem dins del barranc on ens hi deixem la pell per sortir-ne. Un cop superat anem pujat per les suaus pales (això si ben gelades) fins arribar al coll entre el Mortiers i el Terrers.

Un amb ganivetes i l'altre sense arribem al coll on ha ventat de valent i ens hem de calçar els grampons per arribar al Mortiers (4.15h).

Baixem i cap al Terrers per la cresta amb esquis. Un cop allà patim per pq la baixada no estigui tant glaçada com a la cresta...un parell de giros i veiem que la pala SE està de perles (primavera per descomtat).

Sota la pala, ja no hi toca tant el sol i la neu està bastant dura i és de mal fer. Arribem als refugis (boira de nou) i finalment tornem a remuntar fins al parquing de l'estació després de fer 22 km.

Samuel i Joel

Bastiments 13-01-2008

Avui hem anat a xafar els esquis...Tant dir que nevaria que nevaria hem provat sort a Vallter i la veritat és que feia una mica de llàstima tot ventat. Tot i així, el Bastiments semblava que es podia fer. Ens enfilem fins a dalt amb esquis amb algun trosset ben gelat. Un cop a dalt ens mirem les pales i la del coll de Baciver fa molt bona pinta.

Baixem fins allà i ens llencem avall. Dos giros enfonsant-me i després gel..i després crosta...i així fins al llac...Com que ens hem quedat amb les ganes..tornem a pujar al Bastiments per l'aresta NE amb grampons.

Una cop allà avall per la pala de pujada amb molt bona neu però és clar, eren ja la una i potser hi havien baixat 30 esquiadors pel cap baix...Un cop al coll de la marrana...ens veiem obligats a baixar per la canal que hi ha més neu (la tercera crec que és) i aquesta està realment bé.

Arribem a les pistes i cap al cotxe...cop d'ull a les soles....i em cauen les llàgrimes...dos foradots que es veu la fusta.

Edu i Joel

Taga i Puigestela - Gener de 2008

05-01-2008

Sense ganes de fer km de cotxe i la camara sense piles ;-(, matinem una mica i pugem fins a Pardines i Sta Magdalena on quedem encallats a una paella i hem de posar les cadenes fins a dalt. Deixem el cotxe a 1340m i sortim amb els esquis posats pujant pels camps i pel camí. Algu ens ha passat al davant i seguim la traça fins a dalt amb una hora i mitja. A la part alta hi ha uns 30 cm de neu pols-humida. Baixem pel mig dels arbres fins a 1700 amb una neu bastant bona i anem a enfilar-nos de nou cap a la carena que mena al Puigsestela, on l'últim tros es fa llarg per les perdres que hi trobem, però sempre amb els esquís posats. Un cop dalt, ens llencem directes pel tub que baixa pel mig dels arbres. Aquí la neu ja s'enganxa massa i la baixada ja no és tant bona. Anem fanquejant cap a l'esquerre per no tenir de remuntar i fem l'útlim tros pels camps amb esquis fins al cotxe.
Algun cop es toca a terra pq la neu és molt tova encara però com que a sota és herba els esquis han quedat intactes. 14 km i 1100 m de desnivell en 5 horetes i a dinar cap a casa.

Samuel i Joel