Taillon

Dijous 27, decidim anar a dormir al refugi de Serradets per l'endemà fer el Taillon.Sortim a la 1 del migdia de l'estació d'esquí de Gavarnie i ens enfilem ràpid fins al coll de Tentes, fem el flanqueig fins a Bujarelo amb una mica de respecte ja que acostuma a ser lloc propici al allaus. Comencem a fer el flanqueig de l'infern per sota el taillon...aguanto 15 minuts amb els esquís als peus...10 minuts més amb ganivetes..i fart de les plaques de gel m'acabo rendint i els carretejo a l'esquena. Ens equivoquem de cami i ens enfilem massa i ens trobem emmerdats fent un flanqueig molt dret (amb al piolet a l'esquena!) i que fa posar la gallina de piel. Finalment, encarem ja la part de les cadenes amb la traça ben marcada i amb neu bastant dura fins que arribem al coll de Sarradets. Em passen factura les excursions dels dies passats, i la motxilla carregada i el esquís a l'esquena...estic apunt de caure desplomat...fins que s'obre a la nostra vista el dedo i el taillon...i les energies sorprenentment tornen i acabem de fer flanqueix fins al refugi.Per variar, s'ha d'entrar per la finestra (un xic complicat si no ets massa flexible) i en total som 4 parelles que passem la vesprada-nit allà, nosaltes que anem a fer el taillon i els altres que van tots a fer gel al segon mur de gavarnie. Tots porten fogonet menys nosaltes....i fot una rasca del quinze mil...ens cau una mica de tè a terra i en 5 minuts ja està congelat. Sopem aviat, a les 7 ja estem, i fins a quarts de nou que no anem a dormir ens estem abrigats amb mantes i movent els peus que ja comencen a patir. Un cop al sac, costa escalfar els peus...i un cop calents i apunt per dormir...sino ronca un ho fa l'altre. Tot i així dormim prou bé fins a les 8 que comença a entrar claror. Sortim del sac i ens preparem per pujar amunt...però ens trobem el camelback congelat i el botí rígid com una mala cosa que costa lo seu posarlo a la bota.Ens posem en marxa a les 9 i pugem amb els esquís als peus fins quasi a dalt de la bretxa on el nostre amic glaç apareix de nou i m'obliga a carregar els esquis que no em treuré fins al dit ja que a la cara sud a les 10 del matí és tot gel encara.
Arribem al dit i treiem el nas per veure l'última pala i està tot ventat i lo blanc que es veu, brilla del gel que hi ha. Fart de portar-los deixo els esquís a costat del dit i acabem de pujar fins dalt a peu. El vent a fet unes cornises que fan goig de veure i un cop a dalt l'espectacle és immens. Cau alguna llàgrima, fem un recital de fotos i tornem avall. Esquio (o més avait flanquejo fins a la bretxa) i de nou esquís a l'esquena per superar aquests tros (santa paciència!).Finalment arriba la part agraida i es pot baixar des de la bretxa amb neu pols-durilla fins a sota el coll de Serradets on de nou em carrego els esquis a la motxilla fins a bujuaruelo i baixem per les pistes (amb bastants rocs tot sigui dit!)

Etienne i Joel