6/12/19

Costabona pel refugi de les Conques

Primer dia del pont de la purissim i avui la partida es juga al pirineu oriental, i com més a llevant més bona sembla que serà. Volem fugir de la multitud de vallter i ens la juguem una mica intentant una ruta que l'havia fet a l'estiu i tenia ganes de fer a l'hivern amb bones condicions. L'avanzadilla de l'expedició i van a dormir amb la furgo el dijous a la nit i ja ens diuen que portem bambes que la neu està prou amunt....l'endemà al arribar amb la claror ja veiem que està cap als 1800m, uns 250 per sobre del pàrquing. No ens posem bambes però si que ens mentalitzem per una jornada on tocarà posar-se el mono de treball si volem aconseguir bones pales.


Sortim del pàrquing del refugi de la Conques (a sobre de Prats de Molló) direcció al coll baix per l'antiga pista d'esquí. Allà veiem el Costabona (lluny) i les Esquerdes d'en Rotjà ben carregades de neu, però a sota els peus el blanc destaca per la seva absència. Seguim pujant cap al Pla de les Eugues on comença a estar enfarinat però no prou com per calçar esquís i no és ben bé fins passats els 1800m que ens trobem amb els paquet de neu de cop amb tots els pins ben arrebossats de neu. 




Anem guanyant cota sense deixar de mirar enrere. El dia és prou clar i podem veure prou bé el Mediterrani. Arribem a les Esquerdes i veiem la vessant nord amb ben bé 2 o 3 pams de neu pols bastant seca. Flanquegem una mica cap a l'oest per agafar una pala més franca i llarga i a disfrutar del primer descens del dia que apurem fins quasi el refugi de Silva.






En Dani que no ha apurat tant la baixada comença a fer una traça de somni cap a la Portella de Rotjà. Sense dubte un dels moments de la temporada que ens quedarà gravat pel paisatge de postal.





Dalt de la Portella ens tempta tornar a fer un descens per aquesta cara nord que hem pujat, però se'ns faria més tard del que se'ns farà. Canviem de vessant i anem a pujar el cim de la Mort de l'Escolà.


D'aquí segon bon descens de la jornada. Trobem una canaleta que amb pols una mica humida ens deixa fer les delícies fins a creuar al torrent on fem un merescut descans/esmorzar.



Tornem a posar pells i remuntem cap a coll de Pal i els últims metres xino-xano fins al cim del Costabona.


Vist des de les Esquerdes d'en Rotjà ens semblava que la nord del Costabona era molt més adreçada i carregada de neu, però des d'aquí dalt sembla que ni una cosa ni l'altre. Anem a treure el cap uns metres i veient les condicions de luxe avall que fa baixada.






Palarrassa de polsarraca de quasi 400m fins al torrent on seguim esquiant ara per neu dura fins a la barraca de la Coma del Tech. Aquí toca practicar l'esqui de supervivència fins a la Jaça de l'Ullat on descalcem els esquís i comencem una llarga travessia a peu primer cap a la Cabanne forestier de l'Ullat i d'aquí un camí etern, que ens portarà de nou al coll Baix, no sense fer una patejada de categoria més pròpia de primavera si no fos per les fulles de Faigs que ens arriben fins als genolls en algun tram. 





Arribem de nou al pàrquing a les 5 i després de 8 hores de ruta molt treballada i salvatge, de les que queden gravades i ens fan mantenir aquesta xispa tant viva per aquest esport.



Gran jornada de 20 km i 1500m+ amb una gran companyia.

Dani, Guillem, Xevi, Samuel i Joel