Cap de Llosada

Arriba un inici de temporada molt tardà aquest any, si no recordo malament, mai en els últims 20 anys no havíem pogut posar esquís fins a mitjans desembre (ni que fos fent pells a les pistes amb neu de canó). 

Però lo bo es fa esperar i aquest any la primera sortida no és d'aquelles que es digui d'escalfament per començar a activar la musculatura. 

Als 40 i encara un toc de nervis el vespre abans tot preparant la maleta. Sortim a les 7 de la Plana i a les 9 ens plantem al Col de Porté-Puymorens amb un paisatge com es veuen ben pocs cops a l'hivern. Després de donar-hi voltes hem decidit que anirem a fer dues baixades a les cares nord a la vall de Bésines que segur que hi ha més neu i es manté més bé....

Amb un fred ben viu i un cel ben blau, comencem a remuntar la llarga i pesada Vall d'en Garcia. Per sort avui la motivació està to the Moon i anem a bon ritme pujant pel marge dret. Amb 1h i 30 minuts ens plantem Portell on els rajos de sol ens escalfen una mica el cos mentre esmorzem. El paisatge ja no és com el que veiem a baix, potser una mica esbiaxiat per l'emoció. Comencem el descens cap a la Vall de Bésines i de cop baixem de la lluna a les tenebres. Cursa d'obstacles d'esquivar taurons que renunciem a córrer 100 metres més avall del coll ja amb les soles apunt per portar al taller. O no ha nevat prou, o el vent ha fet de les seves i s'ha emportat la neu de les cares nord...

Remuntem fent un intent d'anar cap al Coma d'Or, però amb la moral ben baixa de tenir clar que pugem amb pells i baixarem a peu. Hauríem reculat fent un estreno de temporada pèssim si no fos per en Samuel "siempre positivo" que visualitza una baixada de somnis per la cara sud del Coma d'Or o del Cap de Llosada. Ens estira amb el fil màgic, fins al primer, el Cap de Llosada que per mi és inèdit i ens tornem a enlairar cap a la Lluna. Mentre fem la carena d'accés al cim anem veient que tota la neu que falta a les nord l'ha arraconat a les pales sud (o almenys en aquesta cara sud).  Foto ràpida de cim i ens llancem com isards ben esverats per les pales sud i la vall de la portella de Llanós fins arribar als plans de baix a la cota 2100m.

Esmorzar-dinar ben merescut mentre veiem com canvia el temps radicalment i el vent i una feble nevada ens empeny a pujar a bon ritme cap a l'estany de Coma d'Or, sempre per la part dreta i buscant un camí foquejable pel mig dels barrancs. Dalt l'Estany ens abriguem per acabar d'arribar a la Portella i amb una neu més aviat escadussera al primer tram tornem al cotxe amb un temps ben canviant que ens deleita de nou amb un bon sol i el cel blau per acabar la jornada tancant una més que digne circular de 17km i 1340m de desnivell.

 

Dani, Samuel, Xevi i Joel