Pic Maubic

Després de tornar ahir prou tard dels Trois Conseillers i trobar un petit refugi lliure a costat del Lac Orédon, avui ens llevem ben aviat i pugem amb el cotxe fins a la presa de Cap de Long.  A dalt veiem que no som els únic de saltar-nos la prohibició de pujar amb cotxe fins a dalt (no sabem massa bé perquè ja que la carretera està ben neta de neu). 

Carreguem esquís a l'esquena i comencem el llarg i penós flanqueig del Lac de Cap de Long, seguint primer el camí principal amb algun que altre travessa de neu dura que ens obliga a posar els grampons i a alentir la marxa. 

Més endavant, quan el camí  d'estiu s'enfila, nosaltres tirem per baix arran de llera on trobem una mica de camí fresat/fitat i que ens fa molt més ràpid la progressió ja que no hi trobem gens de neu ni desnivell. 

Arribats a l'altra punta del llac, trobem una llengua de neu després de 1h i 15minuts de porteig on ja podem calçar els esquís i començar a guanyar alçada. De seguida trobem un petit circ on només podem sortir pujant pels costats o per dues canals ben adreçades al mig. Ens decantem per la de l'esquerra, jo l'engalto des de baix de tot amb grampons, en Samuel s'atreveix a provar-ho amb ganivetes, però de seguida se'n desdiu i acabem els dos gramponejant fins al replà de sobre. 

A sobre al replà ja veiem el Maubic més assequible i el Campbiel moooolt lluny, almenys jo...potser és perquè ja el tinc i no és inèdit que se'm fa més llunyà...suposo que en Samuel el veu a tocar. Seguim remuntant fins a l'avantcim, on calcem de nou els grampons per fer la rampa final i els 10 metres de cresta per arribar a la "creu". 

Pic que queda a l'ombra del majestuós Pic Long. De fet per la cresta el podríem fer, no avui ni segurament mai...això ho deixem pels bons!

Tornem a buscar els esquís. La neu s'ha estovat una mica aquí dalt però res de l'altra món. El cel entranyinat i la mica de brisa la manté prou dura a aquestes alçades tot i estar al costat solei. Segur que al Campbiel encara és més dura així que decidim tirar avall per on hem pujat.

Acabem apurant la llengua de neu on hem calçat els esquís vora els 2200m i d'allà toca tornar a fer el llarg flanqueig a costat del llac fins arribar a la presa. Magnifica vall, amb un accés una mica compromès i llarg que la fa ben solitària en mode hivern.

Acaba una temporada extranya. Trista i marcada per l'escassetat de neu i la sequera general.

Samuel i Joel