Pic dels Moros

 Setmana freda freda com feia anys que no teníem, almenys a la Plana. Porta uns dies nevat i ventant i alguns encara no han estrenat la temporada així que amb ganes de tastar el cru hivern, ens n'anem cap a la Cerdanya sense tenir massa clar el rumb final.

Amb la incertesa de dia, ens decantem per anar a un lloc proper, no massa al nord on tot està tapat i que puguem estar no gaire lluny del cotxe en tot moment per si la meteorologia es tomba i hem de retirar ràpid. Acabem aparcant al pàrquing superior de Fontromeu a sota el Roc de la Calma. -10 a fora i alguna ràfega de vent prou forta de tant en tant que ens fa fer una mica el ronso. 

Un cop fora la mandra, fem la primera pujada del dia fins al Roc de la Calma. A darrere les pistes estan tancades pel vent, així  fem la primera baixada de 200m del dia fins a sota el remuntador. D'allà posem pells i anem cap a l'Estany de Pradella, tant freqüentat i idíl·lic a l'estiu però completament desert avui. Porta molts dies amb temperatures molt fredes així que ens hi aventurem per anar fins a l'illa del mig, però n'acabem sortint per pots, doncs en algun punt hi ha més aigua que neu a sota els esquís. Sortim del llac i seguim el GR mig planer mig baixant fins al Pla dels Avellaners. Remuntem un curt tros de pista on ens hi juguem fort la pell i tornem a desviar-nos al GR10 direcció est on arribem a sota el telecadira Pyrennes 2000 nord d'allà fins a dalt de tot del Telesiege de Col de Pam on traiem pells i baixem fins al pàrquing.

En Samuel té el Pic dels Moros entre cella i cella i vol anar-lo a fer des d'allà. És a dir, 12 km més d'esquí de fons...com que els dia no pinta massa bé, decidim fer aproximació amb cotxe fins a sota la pala sud i fer el second run of the day. En Xevi clava el Leon WRC a costat del Forn Solar, en Samuel es posa a obrir traça fonda i amb un slalom un mica dramàtic d'arbres al tram final i fort vent durant tota la pujada, guanyem el Pic del Moros, gran mirador de la Cerdanya.

D'aquí només ens queda baixar per la pala directe de nou fins la carretera. Hi ha entre 30 i 50 cm de neu sense base, però rasquem menys del que creiem doncs tot son herbes i arbusts. Visites idíl·liques al poble de Targassone i a la vall en general, que ben pocs dies l'any la podem contemplar tant vestida de blanc.

Xevi, Samuel i Joel

Pointe Rénod occidental

 Segon dia de bo bo en aquesta primera setmana de l'any. Les condicions a cotes baixes son lamentables, així que tornem a pujar fort de cotxe tant com podem i anem a buscar la neu als glaciars. Això es tradueix en pujar amb cotxe a Val thorens 2300 i d'allà pujar per les pistes fins al Col de Thorens per tornar a tenir accés al glacier de Chaviere. Avui però anem cap al sud, en comptes de Peclet. 

Des del coll traiem pells per fer un primer descens per neu excel·lent fins a sota el coll Pierre Lory. La sensació és de soledat adsoluta. Tothom en aquest glaciar va cap a Peclet, però nosaltres des de l'altre dia que ens fan salivera els Pics Rénod i la seva pala nord. Així doncs a cota 3000 tornem a posar pells i tocar obrir traça mig fonda pel llarg i pla glaciar fins arribar a sota la pala. El tros més dret l'agafem per la part dreta per acabar flanquejant tota la part superior fins al coll i aquí acabem d'arribar fins al cim a peu. Cim de nou molt treballat.

La tornada la fem pel mateix itinerari, amb bona pols en tota la part del glaciar per estrenar i remuntant els 200m fins al col de Thorens i tornant per les pistes.

Eloi, Ian i Joel

Mont de Gebróulaz

 Trobada familiar a "mig camí" de Cataluya, Munich, Oslo. Tornem a passar uns dies de Nadal a Albertville on malgrat la poca innivació aconseguim trobar bones i fredes neus en alçada. 

Deixem el cotxe a Val thornes, al P3 (tots de pagament) i abans que engeguin els remuntadors ja estem pujant per les pistes direcció la gran Moraines d'un antic glaciar que hi devia haver abans del Col de Thorens. Toca pagar aquest peatge de +800m foquejant per pistes per trobar el nostre petit paradís del Glacier de Chavière. Inicialment volíem fer una ruta molt ambiciosa i no és potser la millor època per fer-la fent circular baixant pel glaciar de Gébroulaz però avui ens conformarem amb un sube-baja a un 3500m.

Del coll de Thorens remuntem el poc que queda del que havia estat un gran glaciar cap al coll de Gébroulaz fins a guanyar el coll del mateix nom. Aquí bufa fort vent i ens acostem al Dôme de Polset que voliem fer, però toca fer un flanqueig per glaciar encara amb esquerdes que no ens fa gràcia i ens acabem posant el grampons i remuntem el Mont de Gébroulaz (3509m).

Descens pel camí de pujada amb algun que altre problema de cola als esquís que no em permeten gaudir com hagués volgut però que salvem amb més que bona nota.

Eloi, Ian i Joel