S'acaba una temporada que no l'he vist ni passar fent un pic que per arribar-hi s'ha de passar un coll que és més alt que el mateix cim...pocs cops ho farem això si és que mai ho repetim! Amb un començament explosiu els mesos de novembre i desembre, amb bona neu i prou bones sortides, a finals de desembre donem inici a la mala ratxa, positius de covid (que lluny que queda) i vacances als Alps cancel·lades.
Després del confinament sortida a Andorra i lesió a les costelles que m'ha tingut parat fins a finals d'abril, on després d'un parell de llufes amb boira a vallter, toca anar a fer una tancament una mica digne de temporada si en puc dir així.
El divendres a la tarda el presagis no bon massa bons, primer un accident com les pelicules de Fast & Furious, amb 2 camions i 3 cotxes enfilats a les tanques de l'autopista ens tenen més d'una hora parats a Lleida i posteriorment la carretera tallada abans d'arribar a Benasque que ens fa fer una bona volta i arribar després de 6h al pla de la Besurta passada la mitja nit. Ens estirem poques hores i anem fent cops de cap i ens posem en marxa poc abans de les 7 tot i que sembla que ja som dels últims.
Posem esquís a 10 minuts del refugi i en Dani es posa a davant i no para fins al Portillon. Bon ritme Dani. Baixem fent slalom i esquivant gent el petit pas i ens posem a la glacera de l'Aneto si és que encara hi queda glaç. Crec que mai deixarà de fascinar-me la vista de l'Aneto des del Portillon. El vaig veure per primera vegada amb deu fer ja més de 25 anys i des d'aleshores sempre em remou interiorment.
A la glacera hi toca el sol i abans de les 9 ja hi tenim pastetes. Jo vaig tranquil, no vull forçar i tinc intenció de quedar-me al Coll de Coronas per no forçar encara els costellam. Fins hi tot em miro el Pico del Medio i no em sembla gens mal plan b, però un cop al coll m'acaben arrossegant cap a l'Aragüells després de convencem dient-me que em traginaran els esquís en el tros de grimpada i així no m'esparrecaré de nou. Això si, és a Can Collons i efectivament, més avall d'on som.
En Samuel que va amb unes llances movement ultralight baixa primer i li vibren les dents, els queixals i més en els primers viratges ben glaçats després de la desgrimpada del coll encara a l'ombra. Els altres veient el pa que s'hi dona, baixem uns metres més a peu i després si que ja calcem esquís i baixem fins als ibons de Corones amb bona neu crema.
Posem pells, enfilem amb 4 girs fins al coll d'Aragüells, i aquí enfilem pel dret directe per fil de la carena posant alguna mà i arribem dalt d'un cim ben treballat per aquesta ruta hivernal.
Desfem el camí, recuperem esquís i amb en Dani flanquegem sense perdre alçada fins al coll de Coronas, mentre en Samuel i en Xevi volen fer metres i tornen al llac i desfan el camí de la primera baixada matinal.
Al coll toca la baixada a Aigualluts, avui més un suplici que un plaer, amb neu fonda, però no pols sinó humida de les que son de mal baixar. 1200m d'esquí de quasi de supervivència fins al pla d'Aigüalluts i allà una bona patejada, que se m'acaba fent prou llarga fins al cotxe.
Per ser una sortida per consolidar la lesió i no apretar gaire, al final en fem +2000m! Suposo que havia de recuperar els metres no fets aquest 2022 i maquillar una mica el marcador final d'una temporada 21-22 per oblidar.
Xevi, Dani, Sam i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada