Rasos de Baix

Sempre havia sentit a parlar de l'estació d'esquí de Rasos de Peguera i avui després que per les xarxes socials vegi fotos de l'estat de la carretera i de l'entorn del Refugi de Rasos, agafo el cotxe a mig matí i amb una horeta justa des de casa m'hi planto al pàrquing. Paisatge de postal pujant l'últim tram de carretera, encara que no acompanya el cel, però tampoc fa vent ni neva.

Aparco a un forat que ha deixat neu la llevaneus, poso pells i m'enfilo cap al cim de Rasos de Baix. No soc pas el primer, una noia baixa ja per l'antiga pista acompanyada del gos, que em ve ensumar ja m'engalta una queixalada a la cama...sembla que per jugar, o no...té les dents ben afildes. Queda en un ensurt i segueixo xalant de l'ambient d'hivern. 

Arribo al que sembla el cim que no té vistes, ni per la boira d'avui ni pels arbres que hi ha a dalt i intento enganxar una clariana que porta al Pedró de Rasos, però amb tanta boira em ben desorieto i segueixo unes traces per un torrent que amb bona polsarraca em deixa de nou a la base de l'estació. 

Torno a pujar i ara baixo per la pista principal, i segueixo fins a la cota més baixa de l'estació, completant la baixada més llarga que es podia fer a l'estació que no supera els 250 metres. Poso pells tercera vegada i enfilo per sota l'antic arrastre on hi ha traça feta. Escassos  150 metres de desnivell per fer el cim de sobre l'aparcament. Baixada per la pista més occiental de l'estació que sembla que té un mica de desnivell. Devia ser la vermella de l'estació. Pell de nou i última pujada sota ara si una intensa nevada.

 Ja podré dir que he esquiat a Rasos. Tot i la boira, les quatre baixades del dia  ja m'han fet veure que devia ser una estació fantàstica per esquiar amb família. Una llàstima que amb prou feines tingui enfarinades la majoria d'hiverns, ni tampoc fred suficient imagino per fer neu artificial, i encara menys per ser explotada econòmicament rentable.

Joel