Tossa Pelada

 La tardor del 2021 ens està tornant tota la neu que no hem disfrutat a principis d'any per la pandèmia.  I quina neu!. Quantitat, qualitat i a prop de casa on no hi estem tant acostumats. El dia bo per sortir de la setmana era dijous. Divendres en Samuel i en Xevi ho van esparrecar tot als Rasos i avui sembla que pot haver-hi finestra de 8 a 12 al Prepirineu, doncs la borrasca entra de nord i espero que la Serra del Puigpedrós, Tossa Plana i companyia ens la retinguin  tot el matí. Quedem a les 6 a la Pascual amb en Dani i abans de les 8 ja estem posant pells al pàrquing superior del Port de Compte d'Estivella amb les primeres llums d'un matí que de moment promet cel blau.

Fred intents equipant-nos. -5 marca el cotxe d'en Dani i fins que el sol no puja una mica més no entrem en calor. Un cop amb els esquís als peus, remuntem directe cap al sector del Tossal d'Estivella. Hi vaig venir fa potser ja 10 anys amb l'Eloi, i ja aleshores era l'únic sector de l'estació amb bona neu. Avui esperem trobar-hi un congelador amb neu ben seca. 

Pugem per la pista de l'esquerra fins a sota el coll. Les solanes ja es van encrostar ahir, així doncs amb raó de més per anar cap a les nord d'Estivella. Costa entrar en calor i ens hem de posar els guants de fred. per notar-nos els dits. Arribem a dalt. Poques traces de moment, i molta pala per petar. Ens tirem per la primera que trobem i gas avall que fa baixada.

Sembla mentida ser novembre, amb aquest fred, amb aquesta neu i al Pre-Pirineu. Arribem a l'arrastre de baix de tot i faig un intent de seguir baixant, fins a les tenebres si hi ha d'haver aquesta neu fins allà baix, però el torrent que segueix és ben espès i en Dani m'agafa per l'orella i em fa entrar amb raó. 

Posem les pells  remuntem els 200m que ens separen del coll que dona accés de les pistes de Tuixen. No hi he estat mai i em fa gràcia baixar per l'estació d'esquí de FONS.  Com diu el seu nom, és això. Un indret preciós amb els arbres carregats fins a dalt de neu però sense massa pendent. Baixem pel tallafoc fins al pàrquing de l'estació i tornem a posar pells sense pensar que ens vigilen des del Camp-Base. Sort en tenim d'en Samuel que es preocupa per nosaltres i vetlla les webcams perquè no ens passi res. Ens caça de ple a les 9:58!! La Mercè d'en Dani sembla que encara no s'ho creu! I en Samuel s'ho ha de mirar més d'una vegada després de veure lo figurin que està en Dani!

Remuntem pel bosc del tallafocs. Potser no hem fet la baixada de la nostra vida arribant aquí baix, però només foquejar pel bosc de l'estació avui ja ha valgut més que la pena i és que perdre's per aquest indret tot escoltant el xerricar de la neu al obrir traça és difícilment explicable amb paraules. Potser les imatges ajuden una mica a comprendre el perquè ens aixequem a aquestes hores el cap de setmana, o perquè passem tant fred algunes estones, o fins hi tot perquè ens allunyem dels nostres tantes hores a vegades. Malgrat acostar-s'hi una mica, les paraules o les imatges son encara a anys llum del que sentim en realitat en moments com aquests...

Tornem a ser al coll que enllaça Tuixen i l'estació del Port del Compte. Una traça puja directe pel mig del bosc cap a la Tossa Pelada. En Dani es vol desabrigar, però preveient que ens tornarem a posar a l'obaga ens deixem les capes posades i seguim amunt primer pel bosc i després per la lloms pelats, d'arbres i també una mica de neu fins arribar a la Tossa Pelada.

Primer i únic cim del dia. Inèdit per en Dani que es voldria escapar fins al Pedró dels Quatre Batlles, però que al final es deixa enredar per acabar saltant per la cara nord que tenim just davant i que ens regala una segona senyora baixada el dia d'avui. 

THAT'S POWDER MAN! O com dirien els de la Vall. Polsarraca! Al tram de salt sense massa base i les soles s'emporten algun record de la nord de la Tossa Pelada, però és entrar al bosc i esquiem les delícies, sense saber massa si passarem pel mig del bosc doncs a la pujada era prou tupida. Curt però intens, sense adonar-nos-en ja som de nou a les pistes d'esquí de FONS amb les pells posades i remuntant a la idea, doncs el Puigpedrós i companyia han obert la porta a les 12 tal i com deia el Windy i es posa a nevar amb ganes mentre el termòmetre cau en picat. 

Remuntem doncs fins al coll d'Estivella prou a les palpentes i abrigats fins més amunt de les celles. Per molts anys que faci que anem a la muntanya, mai deixarà de sorprendre'm com pot canviar el temps en qüestió de minuts. Avui hem estat de sort i ens ha enganxat per pistes, i amb moltes traces a seguir per tornar a bon port. Avui es queda en un simple anècdota.

Del coll baixem per la pista fins al pàrquing, després d'un intent frustrat de llençar-nos pel mig del bosc i fugir-ne per cames de la crosta que s'hi dona. 

Al pàrquing hi som abans de la 1, i a l'hora de dinar tornem a estar amb els nostres, ben calents davant la llar de foc i demà ja ens podrem llevar a l'hora dels senyors. El més important però és que ho farem tot amb un somriure d'orella a orella ;-).

Dani i Joel

Rasos de Baix

Sempre havia sentit a parlar de l'estació d'esquí de Rasos de Peguera i avui després que per les xarxes socials vegi fotos de l'estat de la carretera i de l'entorn del Refugi de Rasos, agafo el cotxe a mig matí i amb una horeta justa des de casa m'hi planto al pàrquing. Paisatge de postal pujant l'últim tram de carretera, encara que no acompanya el cel, però tampoc fa vent ni neva.

Aparco a un forat que ha deixat neu la llevaneus, poso pells i m'enfilo cap al cim de Rasos de Baix. No soc pas el primer, una noia baixa ja per l'antiga pista acompanyada del gos, que em ve ensumar ja m'engalta una queixalada a la cama...sembla que per jugar, o no...té les dents ben afildes. Queda en un ensurt i segueixo xalant de l'ambient d'hivern. 

Arribo al que sembla el cim que no té vistes, ni per la boira d'avui ni pels arbres que hi ha a dalt i intento enganxar una clariana que porta al Pedró de Rasos, però amb tanta boira em ben desorieto i segueixo unes traces per un torrent que amb bona polsarraca em deixa de nou a la base de l'estació. 

Torno a pujar i ara baixo per la pista principal, i segueixo fins a la cota més baixa de l'estació, completant la baixada més llarga que es podia fer a l'estació que no supera els 250 metres. Poso pells tercera vegada i enfilo per sota l'antic arrastre on hi ha traça feta. Escassos  150 metres de desnivell per fer el cim de sobre l'aparcament. Baixada per la pista més occiental de l'estació que sembla que té un mica de desnivell. Devia ser la vermella de l'estació. Pell de nou i última pujada sota ara si una intensa nevada.

 Ja podré dir que he esquiat a Rasos. Tot i la boira, les quatre baixades del dia  ja m'han fet veure que devia ser una estació fantàstica per esquiar amb família. Una llàstima que amb prou feines tingui enfarinades la majoria d'hiverns, ni tampoc fred suficient imagino per fer neu artificial, i encara menys per ser explotada econòmicament rentable.

Joel

Pic de Prat de Baciver i Pic de la Dona

La primavera passada vaig fer l'última esquiada el 24 de març. Aquest podria afirmar que ha estat l'estiu més llarg amb diferència des de que tinc registres de les sortides al 2008. Quasi 8 mesos...!! i encara  sort que avui hi hem anat de rebot, perquè no ens pensàvem que la mini-llevantada de principis de mes deixés aquest regal en forma de mantell nival que ens hem trobat.

Dissabte anem a córrer ben d'hora ben d'hora i ja veiem el que creiem que era l'enfarinada de 5 cm del Pirineu Oriental però al migdia a les xarxes socials el color que mana és el blanc de la neu i el blau del cel. Quina badada. Pobres de nosaltres intentem arreglar la pifia i l'endemà anem a Vallter amb prous incerteses. La primera d'elles és provar a posar a prova el Zoe i veure com es comporta la bateria amb el fred i torb. Arribem al pàrquing superior de Vallter amb un 45% de bateria. De moment pinta bé la cosa. La segona incertesa seria la neu, però està tot ben arrebossat. De fet, ho comentem i hem foquejat per vallter amb pitjors condicions. La tercera, el temps i aquesta és la llepem més. Bé de fet no era gaire incertesa el temps. Els models pintaven núvols i alguna clariana i cops de vent de 50 km/h i això és exactament el que ens hem menjat amb patates.

Sobre la sortida, què dir. Una delícia retrobar-se amb les sensacions de fer lliscar l'esqui per la neu 8 mesos després. Crec que per molt vell que em faci, sempre tindré aquells nervis a la panxa el primer dia de la temporada. Avui no ha estat diferent. 

Passem pel superpoblat coll de la Marrana i ens enfilem, com fem bastant sovint últimament, per la Font de la Perdiu i el Puig d'Ombriga. Avui es canvien les tornes. Jo porto el cotxe, en Samuel és el que obra traça i a en Xevi li toca fer de cotxe escombra. Diu que les pells no li aguanten bé, però bé tots sabem que això de tenir pis nou i fer farra rere farra per estrenar-lo li acaben passant factura. 

Coronem el Puig d'Ombriaga intentant no sortir volant fins a Carança. Carenegem ràpid i enfilem la pala de Bacivers. No m'agrada esplaiar-m'hi quan està tapat i fa vent, així que avui em poso a davant una mica a les palpentes fins que fem el segon cim del dia. Traiem pells mig com podem i esperem la clariana per veure-hi més enllà de 5 metres. Mica en mica es va obrint el cel  i al final acabem trobant hi tot una mica de polsarraca. Tampoc ens flipem que som a Vallter. El vent s'encarrega de recordar-nos-ho a sota els plans tornem a posar pells i anem a buscar el tub-embut que puja al Pic de la Dona. 

En Samuel ens fa la pirula i al final ens acaba portant pel llom. Es veu que tants mesos sense torb el trobava a faltar. Bona acumulació de neu a baix que el fa treballar de valent fins a sobre el coll de les Xemeneis on decidim seguir fins al Pic de la Dona. Tercer cim del dia. Gens malament per tantes incerteses com teniem abans de sortir de casa. En Samuel vol seguir saltant valls però tirem avall per la pala sud no fos cas que la pila del cotxe se'm descarregui amb el fred com em fa la del mòbil últimament.

Al final arribem sobrats a casa encara amb 70 km d'autonomia, quasi cap rascada als esquis un bon vendaval i 3 cim al sac.

Sam, Xevi i Joel