Avui tinc ganes de que em toqui l'aire i buscant al mapes racons que no hagi trepitjat des de Núria, només em queda mirar més enllà de la frontera. Tinc ganes de tornar als Pics de Racons, on vam ser-hi fa uns anys a l'hivern i una cresta prou fotogènica, sobretot a l'hivern.
Aquest any surto lleuger de Núria amb el primer cremallera. Porto poca cosa, una barreta i mig litre d'aigua. No sé si se m'allargarà la jornada. Pujo cap al coll de Nou fonts i d'allà vaig cap al Pas de Porc on comença la cresta.
Molt més fàcil a l'estiu que a l'hivern, arribar al Racó Gros és una grimpada. 2h 15 min des de Núria. D'allà busco el descens per anar cap a Racó Petit, que malgrat el nom sembla que és més gros que el Gros. Baixo els 100m que em separen del coll pujo el Racó petit amb petites grimpades sense més dificultat. Semblava a prop però deunidó que lluny que estic. Em fa mandra desfer el camí i decideixo seguir per la cresta i buscar alguna escapatòria cap a Carança. Hi ha moltes canals per sortir.
Jo vaig fins al pic Monellet, encara més a can collons. Intento seguir per la cresta i baixar cap al Serrat de la Xemeneia seguint l'aresta, però no hi ha c...no trobo la manera de fer la desgrimpada i menys de baixada i anat sol. Miro a dreta i esquerra i no hi trobo el pas...
Reculo una mica, més enllà del pic i trobo un cable de via ferrata i uns ganxos per fer els descens. Vet aquí, el camí per sortir d'aquí. Un tros de cable està més que rovellat, però m'hi agafo amb tot i després de desgrimpar aquest tros, segueixo un tros més de carena, i sense arribar al Pic Redoun que ja el tinc fet des des Carançà, baixo camps a través fins al refugi de carançà per una canal prou trencacames.
Al riu m'hidrato, doncs se m'ha allargat prou la cosa sens esperar-m'ho i ja pensant que se m'escaparà el tren de la 1, m'ho agafo en calma i pujo per la ruta dels llacs de Carança, que mai decepciona i torno pel pic de Noucreus.
Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada