Haig de reconèixer que l'únic objectiu d'aquesta sortida és baixar aquesta estètica pala que veiem sempre pujant per la carretera de Setcases, que sovint està ben carregada de neu i ens fa venir salivera, però que pel mal accés que té, i pel risc d'allaus, fins ara no m'havia plantejat en serio fer-li una visita.
Sobre com abordar-la cap aproximació és ideal, la sortida d'aquesta vall un cop ets a sota la pala no és tant evident, i si no volem caminar els 4 km de pista que porten a la carretera de Setcases, cal ser creatiu i idear alguna ruta inèdita. La meva idea era, remuntar cap al collada de Fontlletera i sortir per Tregurà de dalt i per això hi deixem un cotxe a primera hora, però com vam veure, aquesta no és la millor opció per petar la PALA si és que és realment una opció.
El cas és que acabo motivant el Jordi i en Tom, que fa molt que no els veig i després de deixar el cotxe a l'alçada de la creu de Fusta de la pista de Tregurà, anem amb l'altre cotxe fins al revolt de la Coma de l'Orri on pocs metres després podem començar a foquejar. Al pàrquing ens trobem l'Autet i en Maso que faran una altre més que digne circular pels Fajols.
Nosaltres remuntem tota la vall de la Coma de l'Orri, apurant tant com podem pel costat dret on la neu ha transformat una mica ja, i no patina tant com la banda obaga, i aconseguim arribar al coll sense ganivetes amb poc més de dues hores. Controlem l'horari, doncs trobar la pala en optimes condicions entre les 12 i la 1 creiem que és la clau.
La meteorologia ens respecta molt i tenim un prou bon sol que va fent la seva feina estovant les cares est i sud. La carena però d'accés fins a les Borregues té la neu molt dura, i jo que no tinc les ganivetes, la faig tota sencera amb grampons....el Jordi i el Tom, van millor amb la ganivetes.
El sol apreta i ens fa suar, però al final poc abans de la 1 som al cim. Merescut descans, estudiem la baixada, i després de fer un mos, saltem com isards per la tant anhelada PALA.
L'entrada és prou dreta, però les condicions no poden ser millor. Neu ben compacte i estabilitzada i per sobre 2 dits de neu crema. Saltem emocionats fins a les Vetes Blanques, uns bolcs de roca prou característics on agafem aire i li prenem les mides. El descens directe pel Clot de les Borregues condueix directe a un barranc que a més a més no té neu al tram baix, així que busquem una sortida més cap al sud i decidim flanquejar per sota la Serra del Catllar i anar buscant les orientacions més assoleiades. Xalem més que la trentena d'isards que corren per aquesta vall i fugen d'aquests intrusus als que no estan gens acostumats.
Acabem escapant-nos de la pala per la dreta del torrent del Clot de Triader, no sense abans fer el jabalí de mala manera, i descalçant poc abans dels Orris. Travessem el torrent i agafem el corriol que porta directament a la pista de les Cabanyes del Catllar. Al final després de rumiar-nos-ho un parell de vegades i després que en Tom digui que ell tira avall per la pista, acabem acceptant que és la millor opció per escapar-se de la vall que no pas pujar cap al Collada de Fontlletera, doncs entre travessar torrenteres i esquivar el bosc, se'ns hi hagués fet molt tard.
Un cop a la pista amb 40 minuts som a la carretera de Setcases, on un divendres a les 3 de la tarda, bens pocs cotxes trobem que pugin cap amunt. Al final, i al cap de 10 minuts, el primer cotxe que passa ens recull i ens acosta fins al revolt.
Tom, Jordi i Joel
