Lustou

El tres mil de l'estiu s'ha allargat fins ben entrada la tardor. Al final un objectiu assequible per tots. Divendres al vespre sortim de la Pascual i passades les 4h i amb algun cop de cap meu i d'en Xevi arribem a Fredançon passat el túnel de Bielsa.

Dormim a la furgo alguns més bé que d'altres, jo casi em disloco el cap doncs m'anava caient però al final a 2d7 tots amunt i s'acaba l'agonia. Ens posem en marxa poc abans de l'alba per la pista forestal que sembla que més d'un cotxe puja (sense permís) fins el pont que creua el riu. Aquí ens ens hem de desviar a mà esquerra just abans de creuar el riu i agafar un corriol primer per dins el bosc i després per costat del barranc i una infinita pala que ja ens fa venir salivera als tres imaginant-nos aquest paisatge d'aqui uns mesos.

Pugem a pinyó fix fins a la cabana de Lustou, i és que ja n'hem fet 600 i encara no ha passa l'hora. Merescut descans i seguim pujant pel corriol una mica monòton en alguns tram però que no pot ser més directe amb la barrera rocosa del Lustou sempre davant. Quan ens hi acostem, deixem el camí que porta al coll a mà esquerra i ens enfilem directe per una canal una mica descomposta que ens porta directe a peu de "cresta". Aquí dalt ja bufa el vent i ens posem totes les capes. Tots teníem ganes de sentir una mica de fred a la cara.

Queden uns 300 metres de carena-cresta fins al cim, que anem trampejant tirant-nos una mica per l'esquerra que és més fàcil, però molt més humit. Prou aèria en alguna tram però sense cap dificultat ens deixa en menys de 3 hores des de baix al cim. 3020m.

Dia emboirat i una mica ventós però que ens deixa ullades de sol que aprofitem per estar-nos una bona estona a dalt.

Desfem el camí per la cresta fins abans del coll on baixem directe per un corriol que ens porta a agafar el camí de pujada. Descens pel mateix recorregut amb un tram final que ens desviem pel mig dels pins per agafar 4 rovellons pel saltejat del vespre. A dalt anàvem abrigats fins a les celles, però aquí el cansament i una temperatura prou sou per ser mitjans d'octubre que ens deixa fer un banyet al riu com la canalla per despedir la temporada de xiruques. La pròxima ja amb pells de foca. Esperem que molt aviat.

Xevi, Samuel i Joel