Cap de Chuaches i Bassibes

Aquest any a l'oriental anem més sevits de neu que a tota la resta del Pirineu i aprofitem per fer-ne una més a Vallter intentant no repetir les mateixes de sempre i sobretot evitant les multituds. Volíem anar a Serra Gallinera i baixar cap a França, però es veu que el front ha derrapat en arribar a la frontera i la part francesa està més marró que blanca. Així doncs que un cop enfilats a xemeneies, baixem pel tub que porta cap a la Coma de Bassibés i amb neu prou ventada però abundant i un cop a baix tornem a posar pells per remuntar cap a la freda cara nord del Bassibés. Anem passant les canals que hem fet en altres ocasions i ja que la meitat del grup no ha pujat el Chuaches, remuntem per la pala ben dreta i carregada al tram de baix i acabem d'arribar al cim que està pelat a peu.

D'aquí toca decidir per on tornar, si pot ser sense repetir la pujada. Ens mirem la cara oest que baixa cap a la cabana matutano i la vall de Comamitjana però sembla tot molt penjat així que anem a a veure què tal és la cresta entre el Chuaches i el Bassibés que d'entrada es veu prou esvelta. En Miquel i en Russi van voregen per sota i en Samuel va a investigar per dalt mentre els altres dos fem guàrdia de nosaltres mateixos...al final sembla que per baix es passa una mica millor, això si amb grampons que la neu és ben dura i el tobogan és important. Voregem per l'oest el tros de cresta més emprenyat i acabem de fer la resta grimpant una mica i al final carenejant.

Arribem al cim prou tard...això d'improvitzar i investigar el terreny porta els seu temps..i un servidor està mort rebentat. Em faig gran i encara sort que avui sóc el més jove...en fi...carenegem direcció Bastiments sense acabar-hi d'arribar i baixem la pala, remuntem fins a l'esquena d'ase per acabar baixant per les pistes.

Russi, Miquel, Dani, Samuel i Joel

Puig de Dòrria

Des del novembre de 2008 que no teníem un inici de temporada tant prometedor com el d'aquest any. Cauen al voltant de 80 litres de precipitació ahir durant tot al dia a la zona de Núria, i tenim clar que tocarà agafar el cremallera per fer un bon estreno. 

Pugem al tren de les 7:50h, però ens avisen que ens haurem d'esperar 15 minuts perquè hi ha massa neu a la via i al tram de dalt no es passa de moment (o això ens volen fer creure)...anem fins a Ribes Vila i allà ens diuen que fins les 9:30h no hi ha prevista la sortida. El Pirineu fa goig i no deixarem pas que ens ens estrenin les pales. Decidim tornar enrere a buscar els cotxes i improvitzant acabem fent pujar amb una bona feinada l'Ibiza fins a cota 1670m a un parell de paelles abans del refugi Corral Blanc a sobre Planoles. Tot i que tenim la retrac a davant no queda prou neta la carretera i deixem el cotxe empotrat en un revolt envoltat de 40cm de neu ben fonda. 

Ambientàs amb els pins a rebosssar de neu més típic d'altres latituds que del nostre Pirineu Oriental. No podíem tenir un millor estreno. Retallem algunes paelles, passem davant del refugi ben colgat i ens arribem fins a la carena de la Vaquerissa amb una bona suada i lluitant per no tenir masses pans.

Fins ara en Samuel no l'hem ni vist...es veu que necessitava treure la carbonilla acumulada des del maig. Aquí ens fem relleu per obrir traça per sobra una neu pols una mica humida que ha fent una bona base. Seguim la tanca que puja fins quasi dalt al cim on arribem amb poc menys de 3 horetes. No sé si havia vist mai el Puigmal de cara tant blanc amb tots els seus racons i pales de la cara sud amb dos pams de neu nova.

Encara no som a dalt i ja estem decidint abans de començar a fer la primera baixada, per on farem la segon. És la primera sortida de la temporada i avui tocarà tirar més de ganes que de físic.

Decidim baixar per la coma de la cara sud-est, una d'aquelles pales que es veuen sempre ben pelades quan puges per la collada i que et penses que mai trobaràs condicions per baixar-la dignament. Avui la baixem més que dignament per una neu pols prou bona encara que una mica humida però que es deixar remenar de meravella. Baixem quasi fins a cota 2000, posem pells i tornem anar a buscar la carena amb unes quantes llaçades. 

Hem dit que seríem a dinar a casa però son passades la 1...i sembla que els ànims no estan per anar cara avall. Tornem a remuntar quasi tota la  carena mentre anem fent salivera mirant la cara nord-est amb pols sembla que bastant més seca que la que acabem de baixar. Quan som a 2500 justos, traiem pells de nou, agafem una mica de forces i ara si que ens agafem fort que ve lo bo. La neu humida d'ahir al matí devia fer una bona base, però la de la tarda i nit quan va arribar la cota de neu a 1300m, devia caure ben seca aquí i ens ha deixat 30 cm de pols seca per sobre una base que ens permet baixar a tort i a dret. Xalem com nens petits fins arribar quasi al Torrent de la Fontseca on flanquegem sense perdre massa altura per arribar a sobre la Font de l'Home mort.

Toca posar pells i pujar uns 50m i després flanquejar per tornar a carena del matí i fent esquís de supervivència tornar al refugi i més avall a peu fins al cotxe on la calor fon la neu a marxes forçades.

Surten 6h 30min per fer 16,5Km de ruta ben treballada amb 1300m de desnivell amb dues molt bones baixades de 500m de desnivell.

Dani, Xevi, Samuel i Joel