Robiñieira

Fem una escapada llampec entre setmana amb en Samuel per anar a fer un 3000. Al final anem per l'opció fàcil, un 3000 a prop i no massa complicat. Agafem la pista de Chisagües que ens deixa ben amunt amb la furgo (últim tram només per 4x4) on passem la nit tempestuosa.

Sortim ben aviat direcció els llacs de la Múnia, camí que vam fer ara farà ja 5 anys quan vam fer el cim de la Múnia. Abans però d'arribar al primer llac, ja ens desviem del camí principal i anem a buscar la senyora pala sud del Pic de la Robiñieira (que a l'hivern ha d'acollonir de valent, doncs son 600 metres de desnivell ben exposats).

Nosaltres només trobem un parell de "neveros" a la part baixa que ens fan engramponar i la resta de la pala ara a l'estiu es fa seguin el camí prou ben marcat fins a arribar a la carena cimera, on només cal posar les mans a terra uns instants just quan acaba la pala. La carena en sí no té res, i en 2 hores des de que hem sortit del cotxe ja fem cim quan encara no son ni les 9 del matí.

Moltíssima neu a tot el circ de la Múnia on de ben segur es pot allargar la temporada d'esquí de muntanya fins a finals de juny tranquil·lament. Nosaltres de moment ja ens hem apuntat a la llista la Punta Alta de las Blancas per fer la primavera que ve.

Com que és molt aviat i sembla que el dia té ganes de aguantar ens plantegem fer una circular completa pels estanys de La Larri, baixant i pel barranc, los Llanos i refugi del mateix nom i tornant al cotxe pel GR i el refugi de La Estiva, grandíssim mirador de Pineta i les cares nord del Món Perdut.

Al final surt una bona volta, amb 1800 de desnivell positiu i no menys de 20 km ens unes 8 hores d'activitat.

Samuel i Joel

Montmalús

Primer cim "important" de la Júlia amb les 3 generacions. Aprofitant que a principis de Juliol la pista que puja al primer estany de Pessó està encara oberta,  des de l'aparcament de Grau Roig pugem amb l'Ateca patinant una mica i arribem fins al bar estalviant-nos 300 metres ben bons de desnivell.

Des del pàrquing del primer estany agafem el GR7 direcció els Colells i seguim pujant direcció la Collada de Montmalús on en principi no teníem intenció d'arribar doncs els 10 Kg de la Júlia son ben feixucs. 

Tot i així, se'ns fa més curt del que pensàvem i un cop som al coll, no podem evitar d'acabar d'arribar al cim que és un gran mirador del circ dels Pessons. Cim ben confortable per anar amb nens doncs més que un cim punxegut sembla un prat de vaques on "pasturem" quasi una horeta per acabar tornant pel mateix itinerari.

Avis, Núria, Júlia i Joel